La Serra de Costuix en BTT

 

Distància: 21,5 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta.

Durada total: 4h.

Punt de sortida: Esterri de Cardós.

 

Cartutx de metxa curta per voltar tota la banda oest de la Serra de Costuix ja piulat en aquest bloc, però que, com sempre, regala unes bones fotos. 

La pujada, per la banda obaga amb rampes suaus i moderades en els primers 800 m+ i molt més exigents en els darrers 350 m+. Breu tram carener ondulant, amb bones vistes cap a la Pica d'Estats i el Monteixo abans d'agafar el descens final que segueix el GR, amb una entrada força pedregosa, però que ràpidament millora i es manté en aquesta bona tònica fins al final.   

 

I la jornada en imatges:

 

 

Pui de Cassibrós en BTT

Distància: 24 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat: mitjana-alta.

Durada tota: 4 h.

Punt de sortida: Ainet de Cardós.

 

Clàssica pujada al Pui de Cassibrós, a la Vall de Cardós, piulada ja en diferents ocasions en aquest bloc. Pujada per pista en bon estat, excepte els darrers 100 m+, passat el Pla de Necua, que es fa per un sender que colla bastant, però ciclable i baixada al punt amb mitjana dotzena de passos força tècnics, malgrat que si estan secs es deixen fer bé. 

I la jornada en imatges:

Fugint de la calor: valls d'Aguilar i del Cantó

 

Distància: 46 km.

Desnivell: 1650 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Durada total: 7.30 h.

Punt de sortida: Castellàs (Valls d'Aguilar).

TRAÇA GPS

 

Bona volta per evitar aquests dies de calor forta ja que es mou sempre per cota alta i bàsicament per obagues. Sortim des de Castellàs (1300 m) i pugem fort cap a Santa Eugina per baixar un sender molt fàcil cap a Solans. A partir d'aquí pujada fins al Port del Cantó sempre per pistes en bon estat i pendents suaus; una mica de carena ondulant per la zona de la Roca de Llagunes i aviat agafem el sender que ens baixa divertidament primer fins a Llagunes i després fins a Soriguera: en total 600 m- de corriols boscosos en general de bon, excepte en aquells trams que els pocasoltus apirinaicus (una espècie invasora que s'adapta molt malament als senders del Pirineu) han tirat dreceres respecte el camí original i que l'únic que han aconseguit és que es tanqui la traçada elegant i lògica de tota la vida, per obrir baixadots que quan els agafa l'aigua els descarna totalment. Un despropòsit, vaja. 

Des de Soriguera ens toca remuntar fins a tocar de les Piques, una altra vegada sempre per pistes en bon estat i pendents suaus, enmig de frondosos boscos obacs, i amb alguns breus descansos pel mig: llarga pujada de 20 km per guanyar uns 800 m+. A les envistes de les Piques comencem el darrer sender del dia, ràpid i lúdic, que baixa fins a Junyent, on només ens queda regalar 100 m- per la pista asfaltada fins a Castellàs.

I la jornada en imatges:

Primera pujada des de Castellàs

Pla de Santa Eugina

Sender cap a Solans

Sortida de Solans

Carena de la Roca de Llagunes

Baixada cap a Llagunes i Soriguera

Última pujada amb Tornafort al fons

Descens final cap a Junyent

Esquí a Tavascan: Montforcado (o lo Isard) i Coma del Forn

La nevada de divendres a l'estació de Tavascan deu haver deixat entre 5 i 10 cm de neu nova força humida, sobretot a les solanes. Dissabte comencem remuntant per les pistes (la part intermèdia està molt molt apurada) i a la cota 2000 ja les abandonem i anem pujant per la banda obaga del torrent ja que a la solana no hi ha gens de neu. Algun tram sense base, però progressem sense descalçar (excepte un breu moment que travessem el torrent). Ja es veu que a les obagues la neu està força més seca; a les solanes fins i tot se'ns fan pans. Tot i que anàvem direcció al Coma del Forn (ni Campirme ni el Tuc de la Cima es poden fer -no tenen neu-), veiem unes traces que van cap al Montforcado (o lo Isard) i com que és molt més cara nord, canviem de plans i ascendim còmodament la pala, força pendent en la part superior, fins a 20 m del cim; breu tram de cresta entretinguda i que segons condicions pot ser delicada i desfem per gaudir de la pala (200 m-) amb una bona neu pols, lleugerament pesada. La resta de descens el fem sempre amb esquís, que no vol dir que sigui esquiant, especialment l'arribada a l'estació on cal anar tirant flanquejos amb poc marge per la presència d'algunes pedres i herba. Diumenge repetim ascens fins a l'estany però a partir d'aquí ja seguim el camí normal fins al Coma del Forn. La sensació és que la neu ja no està tan pesada com dissabte i es deixa fer força bé. A dalt de tot és una mena de barreja entre pols humida i primavera (una mica de batalla, però bé) i a baix ja més primavera però com que hi ha menys gruix es pot esquiar bé. En general, la cosa està justeta: volíem fer el Tuc de la Cima pel mirador del Corbiu, però ens diuen que no hi ha neu; la pala d'accés al llom del Campirme es veu sense neu en la meitat superior i al llom tampoc no n'hi ha suficient (així ens ho confirmen uns que en baixen); el Ventolau sembla que s'ha de poder fer, però amb alguns trams de caminar (per exemple, si es puja pel torrent hi deu haver 100-200 m+ sense neu o si es fa passant per la Coma del Forn no sabem com deu estar la baixada N cap al Coll del Forn; però la pala final sembla que té neu suficient, tret dels darrers 50 m+, tot això a ull).

I les dos jornades en imatges:

Direcció al Montforcado

Pala d'accés al coll del Montforcado

Tram de cresta al Montforcado

Baixant la pala amb el Certascan al fons

Coma del Forn en primer pla i darrere el Ventolau

Al Pla del Pal de colors; a la dreta, sense neu un dels accessos habituals al Ventolau

Ventolau

Des del Coma del Forn mirant a ponent

Certascan des del Coma del Forn

Part alta del descens del Coma del Forn; davant el Campirme amb el llom força pelat

Barranc de la Coma del Forn per pujar cap al Ventolau (100-200 m+ sense neu)

Cigalera i Muntanyó d'Àrreu amb esquís

 

Distància: 10 km.

Desnivell: 800 m.

Dificultat tècnica: mitjana-baixa (S2-S3, ME).

Durada total: 3.30 h.

Punt de sortida: Port de la Bonaigua.

Des del Port sortim amb els esquís calçats; com que a la part solana no hi ha neu, cal entrar una mica a l'estació i remuntar cota per una paleta (50m+) orientada a nord amb neu força dura. Passat aquest empit ja sortim a la solana i remuntem còmodament i guiats per les llengües de neu fins al cim de la Cigalera. 

 

 

Des d'aquí baixem pel marge esquerre de la pala est fins a un gran on tornem a posar pells fins al Cap del Muntanyó d'Àrreu; inicialment cal tirar uns flanquejos que si les pales de l'esquerra estan molt carregades és millor evitar baixant una mica més. La neu torna a manar i com que la pujada lògica està sense neu hem de pujar directament per la pala més dreta, tombada a est i ja transformada, per la qual cosa ens resulta fàcil foquejar-la fins a tocar del cim. 20 m+ de caminar ens permeten assolir el cim; bones vistes cap al Rosari, Baciver i cia, força justets de neu. 

 

De baixada, perdem 50 m- caminant i ens calcem els esquís per baixar divertidament per una bona neu primavera fins al mateix pla on hem fet la transició anterior. 

 

 

Ara toca tornar a posar pells per remuntar (100 m+) fins a la Collada del Muntanyó, punt a partir del qual ja comencem el darrer descens, amb un tram final per les pistes de l'estació.