Traductor

dissabte, 30 de juliol del 2011

Mont Thabor


Distància: 21 km
Durada: 4 hores fins al cim + retorn

Accés: des de Briançon seguim la N-94 direcció al Col de Montgenèvre. Ben aviat abandonem la carretera principal i prenem la D-994G cap a Les Albert, i seguirem fins al fons de la Vallée de la Clarée passant per Val-des-Prés fins arribar a Névache. En aquesta darrera població podem prendre una navette que ens pujarà fins als Chalets de Laval. Des de Névache fins als Chalets també podem arribar-hi amb cotxe particular si accedim a la pista abans de les 9 del matí.


Des de l’aparcament dels Chalets de Laval seguirem pel GR57A, que circula paral.lel al riu La Clarée.  Quan som a prop del Refugi les Drayères, tombem a la dreta per un sender que, inicialment, puja més fortament, ara seguint les indicacions de GR57. A la cota 2450m superem el Lac Rond i continuem pujant suaument fins al Lac de Muandes. Poc després arribem al Coll de Muandes 2828m on haurem de decidir quin itinerari prenem. A la dreta, en baixada, seguiríem el GR que ens duria fins a la Vallée Étroite i, a partir d’aquí, caldria remuntar fàcilment fins al cim. Aquesta opció, més fàcil però més llarga, suposa perdre molt desnivell i decidim descartar-la. 


Nosaltres, des del coll, seguim remuntat per anar a buscar la cresta, la via ‘més directa’ per al nostre objectiu, tot i que també ens veurem obligats a fer algun puja i baixa. La cresta i algun dels flanquejos que haurem de superar poden ser més delicats amb neu però aquest dia, tot i que anem preparats, no ens caldrà utilitzar ni grampons ni piolet.  Sempre anirem trobant fites i marques de pintura rosa que ens indiquen la bona direcció. 


Quan som al coll de Thabor només ens queda una remuntada per fàcil llom fins a arribar al cim (mentre pugem trobem dos ciclistes que baixen del cim amb la bici!!). Segurament aquesta muntanya tindrà molt bones vistes però la maleïda meteo no ens concedeix ni uns minuts de treva. 


Pel que fa la retorn, només caldrà desfer camí conegut tot i que hi ha altres opcions, més llargues i amb més desnivell a sumar, però no menys atractives ja que ens permetrà conèixer altres valls.

divendres, 29 de juliol del 2011

Bardonnecchia - Monte Jafferau (2815 m)


Distància: 39 km
Desnivell: 1.600m
Dificultat: moderada
Accés: Bardonnecchia, aparcament a prop de l’estació de trens, però a l’altra costat de riu on no cal pagar zona blava. Per arribar a Bardonnecchia cal remuntar la Vall Clarée, direcció Nevache i abans d’arribar-hi cal tombar a la dreta per creuar el coll de l’Echelle. Des del coll baixem sense pèrdua fins a Bardonnecchia, ja a Itàlia.

Des de l’aparcament baixem a l’esquerra per anar a buscar a la SP-238 direcció cap a Millaures; aviat passarem les vies del tren i, posteriorment, l’autovia del túnel de Frejús, totes dues per sota. El primers kms són sempre per asfalt. Cap a la cota 1900 abandonem l’asfalt i prenem una pista a la dreta cap al Fort Foens; ben aviat ens tocarà remuntar de manera marcada fent llaçades amb percentatges superiors a l’11%. Per sort aquest tram és relativament curt i superada la dotzena de llaçades el pendent se suavitza i transcorre per un agradable balcó a la vall; tan sols cal destacar que hi ha un curt tram on la pista es converteix breument en sender just abans d’arribar al Fort Foens. Des del Fort hem de mantenir la direcció, ara en suau pujada, ignorant un parell de pistes que baixen a la dreta. 


Cap al pk 17 la pista tomba a l’oest i comença a guanyar desnivell decididament: un parell de km per sobre el 10% de mitjana envoltats d’un paisatge clarament lunar. Posteriorment, l’ascens fins al cim es modera, fins i tot amb algun descans, excepte els darrers dos-cents metres on el pendent i el terreny pedregós dificulten la progressió, sense amenaçar, però, la ciclabilitat.



Després de 24 kmsd’ascensió gairebé ininterrompuda, assolim el Monte Jafferau (2815 m) on gaudim de les panoràmiques dels Écrins i serres limítrofes. Ara desfem durant 200 m i tombem a l’esquerra per pista pedregosa que s’orienta cap a l’estació d’esquí i Bardonnecchia que ja veiem al fons de la vall; aquesta primera part de descens és sempre per la pista “principal”. Sense arribar a la categoria de tècnica cal tenir en compte que és molt molt pedregosa i amb rampes mantingudes superiors al 17%. 


A mesura que avancem la pista millora lleugerament: els pendents se suavitzen i el ferm esdevé més compacte. Inicialment descendim direcció al Plateau (atenció: al costat d’una cafeteria i un remuntador, cal ignorar una pista que baixa a la dreta); baixarem per la pista blava de l’estació d’esquí fins enllaçar amb la pista d’ascens al pk 29 on tombarem a la dreta en baixada.
Ara desfarem camí una estona fins trobar les marques de la ruta n. 41 del centre BTT que anirem seguint, principalment, per agradable corriol. 



Quan tornem a ser al poble de Millaures el sender flanqueja, en suaus pujabaixes, deixant a baix a l’esquerra Bardonnecchia. Deixarem de castigar-nos les cames quan trobem un corriol que baixa a l’esquerra, amb molt pendent, direcció a un remuntador de l’estació (atenció perquè és un tram de descens freeride –són pocs metres-). Des del remuntador tan sols ens queden seguir les indicacions de Bardonnecchia per carretera i en pocs minuts arribar a l’aparcament. 


Font d'informació a Cicloalpinismo: 1 i 2.

dijous, 28 de juliol del 2011

Ferrada Aguillette du Lauzet



Desnivell: 900m
Distància: 10km
Dificultat: PD
Accés: des de Briançon prenem la N-91 direcció Grenoble. Deixem el cotxe a Pont-de-l’Alpe, en una zona d’aparcament al costat de la carretera.

L’aproximació fins a peu de via és d’una hora per pista que puja fins als Chalets de l’Alpe du Lauzet. Superades les darreres cases, remuntem uns metres més direcció a la tartera que baixa de l’Aiguillette du Lauzet. Ben aviat trobem un indicador de la via ferrada i les primeres sirgues (bastant prescindibles) on podrem assegurar-nos. 


La ferrada,  de 2.30h de durada, combina ressalts verticals amb travesses rocoses i aèries i també progressions per senders gens complicats però on caldrà igualment posar molta atenció per la seva exposició i manca d’anclatges per assegurar-se. En ser una via molt concorreguda, cal destacar que en alguns indrets la roca es troba molt desgastada i, per tant, caldrà assegurar bé les passes per no patir alguna relliscada. Al nostre parer, l’equipament té algun punt en estranya disposició.


A la part final de la via trobarem un mur més vertical i amb una mica de desplom (breu) que ens obligarà a fer treballar els braços més del previst. A banda d’aquest pas, la resta no té una excessiva complicació. La ferrada arriba al cim de l’aiguillete de Lazet (2610m), amb unes bones panoràmiques, si el temps ens ho permet, de les geleres del massís dels Écrins. 


Pel que fa al retorn (1.15h) seguirem un evident sender que baixa pel vessant est fins al coll de l’Aiguillete. D’aquí continuarem el descens per corriol tot voregant les parets de Lauzet per la seva cara sud i encarar-nos poc a poc cap a la vall de la Guisane. A la cota 2086m enllacem amb el GR-50 i Chemin du Roy, el qual prenem a la dreta per arribar als Chalets du Lauzet. Ara només ens queda desfer camí per pista coneguda fins arribar al cotxe.



dimarts, 26 de juliol del 2011

Chantermele - Col Buffere

 (Glacera d'Arsine i le Monetier)

Distància: 34 km
Desnivell: 1.200m
Dificultat: moderada
Accés: des de Briançon prenem la carretera N-91 direcció Grenoble. Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble de Chantemerle, al costat de la carretera.
 

Excel·lent itinerari per fer les parts més ciclables de le Chemin de Roy, amb un desgast físic moderat.

Iniciem l’ascens per carretera cap al poble de St. Chaffrey i seguim avançant per asfalt, sempre en pujada, direcció al col de Granon. Als 9.5 km abandonem l’asfalt i, seguint l’itinerari 30 del centre BTT, prenem un camí a l’esquerra que baixa breument fins a l’àrea de picnic Bergerie St. Joseph i ràpidament tornem a remuntar per pista pedregosa. Al 11.2 km (2.246m) trobem una bifurcació de camins, que més endavant conflueixen. Nosaltres prenem el de la dreta que puja al coll de Buffère, 2.427m, la cota més alta de la jornada. 


Seguidament iniciem un primer descens, d’entrada per corriol i posteriorment prenem una pista que segueix a la dreta (GR57). 



Al pk 14,33 ignorem una pista que baixa a Freyssinet. Nosaltres seguim recte, encara en descens fins a creuar el torrent de la Moulette. En aquest indret, la pista desapareix i trobem una bifurcació de senders; al nord, cap al fons de la vall, segueix el GR57. A l’oest, baixa un corriol que porta a Le Monêtier. Ambdós camins els ignorarem. Nosaltres arrossegarem breument la bici per anar a buscar un sender que hi ha uns metres més amunt, per on segueix el GR50.  


Si la méteo ens ho permet, des d’aquest costat podrem gaudir d'una bona perspectiva dels Glaciers d’Arsine i le Monêtier. 


A la cota 2.230m abandonem el GR i iniciem definitivament el descens, ara per un corriol evident però poc transitat. Creuarem algun filat de bestiar i ens endinsem al bosc. Al pk 20 enllacem amb un sender més ben definit (recuperem les marques de la ruta 30 i de la 23) que ens baixarà sense cap dificultat fins al poble de Le Monêtier. 


Creuem la carretera i anem a buscar la ruta 26 del centre BTT que circula paral.lela al riu Guisane, inicialment pel marge esquerra i després el creuem i anem pel marge dret, sempre en suau descens. Al poble de la Salle-les-Alpes prenem la carretera N91 que ens durà directament a l’aparcament.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Ferrada Rocher de l'Yret


Dificultat: mitjana (exceptuant els 30 primers metres de la via que, en no estar equipats, n’augmenten la dificultat)

Accés: des del poble Le Monêtier-les-Bains prenem el telecadira du Bachas fins a la cota 2170m. Un tiquet d’aller (1 tronçon) costa 5.80€; si voleu estalviar-vos aquests calerons caldrà afegir a l’aproximació uns 600 metres més de desnivell per les pistes de l’estació d’esquí (compte, que hi ha senders habilitats per a vtts i interdits au pietons).

Aprofitant el remuntador iniciem una aproximació a peu d’uns 30 minuts, primer per pista i després per sender, fins a la base de l’aresta de la Pointe des Neyzets que és el punt d’arrancada de la ferrada.
Els primers metres de la via ens els mirem i remirem per totes bandes ja que té una entrada molt i molt descomposta i sense cap mena d’assegurament. Després de superar, amb ‘el motoret a les cames ’ i molts dubtes, els 30 primers metres d’ascens, aconseguim arribar a les primeres sirgues i, amb molta satisfacció, assegurar-nos bé. 


A partir d’aquí la via transcorre íntegrament per una aresta molt ben equipada i amb força ambient malgrat les andròmines de l’estació d’esquí que desllueixen l’ambient alpí. Exceptuant els primers metres d’entrada de la ferrada, la resta de la via no té cap dificultat destacable. 





Quan som a la cota més alta de la punta Neyzets (2.661m), caldrà desfer uns metres per baixar, encara assegurats, cap al vessant sud. Ben aviat abandonarem el material de ferrada i iniciarem el retorn a peu, inicialment per un discret sender i, més endavant, enllacem amb una de les pistes de l’estació. Quan som al coll de l’Eychauda (2425m) descendim per pista direcció nord fins a retrobar el camí de pujada fins a l’alçada 2.170m, on passem el remuntador que hem utilitzat per escurçar l’aproximació i continuem baixant per pista forestal fins arribar a l’aparcament.

Bibliografia:
Toutes les via Ferrata de France. Jocelyn Chavy i Philippe Pulet


ATENCIÓ:  segons la pàgina web http://viaferratafr.free.fr/, aquesta via ferrada està tancada, la qual cosa explicaria la manca d'equipament al llarg dels 30 primers metres de la via....

diumenge, 24 de juliol del 2011

Villard St. Pancrace - Chalets d'Orceyrette


 (Briançon)

Distància: 27,5 km (ruta circular)
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana.
Categoria: btt.
Accés: Villar St. Pancrace, a tocar de Briançon, al sud. Aparcament Parc Montagne, a la part alta del poble.

Realització de la ruta n. 7 de l’Espace VTT Grand Briançonnais (centre BTT; mapa d’itineraris a l’Oficina de Turisme de Briançon -1€-) amb algun afegit després del llac d’Orceyrette. Bon itinerari per a dies inestables o amb previsió de vent fort a cotes altes.

El recorregut s’inicia amb 4 kms de dura pujada al 10%. Posteriorment la pista, que alterna trams asfaltats amb d’altres de terra, ja ascendeix més suaument fins al llac d’Orceyrette on acaba l’itinerari prescriptiu del centre BTT. 

(Al llac d'Orceyrette)

A partir d’aquí tenim la possibilitat d’allargar el quilometratge i el desnivell si pugem per l’única pista que hi ha, direcció sud, ara una altra volta amb percentatges elevats. Cap als 2100 m tombem a la dreta per arribar fins als Chalets d’Orceyrette amb bones vistes de la vall i del circ de la Crete des Penitents. 

(Arribant als Chalets d'Orceyrette)

Ara tornem a la cota 2100 i anem a la dreta per pujar als Chalets de l’Alp. Des d’aquí desfem camí fins al llac d’Orceyrette (la millor opció seria baixar pels senders botànics del Bois des Ayes però estan “interdit aux vtt” –prohibit a les btts- perquè és una Reserva Biològica). Passat el llac i el Plan de Peyron la ruta n. 7 segueix per sender paral·lel al riu amb algun tram més delicat; més endavant sortim una altra vegada a la carretera i la seguim en baixada, per terreny conegut, fins a desviar-nos a l’esquerra direcció le Melezin. Per arribar-hi haurem de remuntar 100 m de desnivell per còmoda pista; un cop al llogaret (bones panoràmiques de Briançon) cal prendre un sender a la dreta que baixa durant 400 m de desnivell fent llaçades amb algun punt més delicat però globalment molt divertit. 



(Imatges del sender que baixa des de le Melezin)

Abans d’acabar transitem breument per asfalt i, finalment, tornem a encarar camins més tècnics que coincideixen amb les rutes 23 i 30 per un bonic tram de recorregut botànic.

divendres, 22 de juliol del 2011

Monetier les Bains - Col Galibier - Chemin Roy



 

(ciclistes del Tour baixant del Galibier i "fauna" que l'acompanya)

Distància: 44,3 km (ruta circular)
Desnivell: 1700 m.
Dificultat: alta.
Categoria: btt(senderisme).
Accés: des de Briançon cal prendre la D1091 (dir. Grenoble) fins a Le Monetier-les-Bains. Aparcament al final del poble, a tocar de la carretera.

Des de l’aparcament creuem la D1091 i baixem cap al riu La Guisane sense arribar a creuar-lo ja que prenem, ben aviat, a la dreta la ruta n.23 del centre BTT, per corriol. A partir d’aquest punt sempre anem remuntant nord-oest paral·lels al riu; ho podem fer pel marge esquerre (ruta n. 23 i altres) o pel dret. En aquest darrer cas cal tenir en compte que coincideix amb l’itinerari de baixada del Galibier i, per tant, és molt fàcil trobar-s’hi ciclistes de cara (creiem que hi ha empreses que pugen bicicletes i ciclistes fins al coll per només fer el descens). Es tracta bàsicament d’un itinerari per corriol fàcilment ciclable i amb l’avantatge que transcorre més allunyat de la carretera que el que progressa pel marge esquerre. Aproximadament a l’alçada de le Luzet es canvia de marge i el corriol es transforma en pista, sempre mantenint la tendència.

(Pujant cap al Coll de Lautaret)

Cap al km 11 la ruta n. 23 se’n va a la dreta però nosaltres tombem a l’esquerra direcció al coll de Lautaret amb uns primers metres de marcat desnivell i que pot demanar arrossegar la bici si no s’encerta la traça. Arribem al citat coll amb una breu rampa d’improbable ciclabilitat. A partir d’aquí cal anar a la dreta direcció al Galibier per còmoda carretera i desnivell més que moderat, excepte en el tram final, un cop se supera l’entrada del túnel. A la part final d’aquesta pujada ja es veu l’antic camí del coll que és per on es baixa després de desfer una mica més d’un km per asfalt des del coll del Galibier. 


(Imatges del descens per l'antiga pista que puja al Galibier)

La pista, bastant atrotinada però de fàcil ciclabilitat, baixa a una mitjana superior al 10% (per tant, si es vol estalviar l’asfalt també es pot pujar per aquí, això sí amb una mica més d’esforç). Quan arriba a la carretera D1091 cal seguir-la a l’esquerra en baixada, aproximadament 1,5 km. Superats dos túnels que deixem a l’esquerra (no hi passem), cal estar molt atents perquè s’ha de prendre una pista que puja a l’esquerra fent cas de les marques de la ruta n. 23 del centre BTT (a dalt d’un arbre, aproximadament al PK 29,5). D’aquí fins al final cal anar seguint les indicacions d’aquesta ruta del centre BTT.
A partir d’ara la cosa es complica ja que els primers 50 metres de desnivell el corriol puja per sobre del 25%; més endavant va millorant però cal tècnica per no haver de posar peu a terra a cada una de les llaçades que cal superar. Passats uns 150 m de desnivell el sender, conegut amb el nom de Le Chemin du Roy, s’orienta al sud-est i flanqueja amb molt poca gràcia el vessant de la muntanya perquè ara un barranc, ara un esglaó, ara un noséquè, obliguen a anar a posant peu a terra, tot i que la ciclabilitat deu superar el 99%. La progressió fins a Alpe Leuzet té un únic “atractiu”: l’elevada exposició per on transcorre el corriol amb un pati important cap a la carretera.
 



(Imatges de diferents parts del Chemin de Roy)

Arribats al llogaret d’Alpe Leuzet hi ha l’opció, en el cas que aquest tram de Le Chemin hagi provocat estralls psicològics, de baixar per una pista molt pedregosa fins a la carretera la qual caldrà prendre a l’esquerra per en poc més de 5 kms arribar a Le Monetier; amb tot, cal dir que després d’Alpe Leuzet Le Chemin millora notablement, això sí al preu d’haver de superar 250 m de desnivell extra (cal tenir en compte que ja en portem gairebé 1500). Passat aquest darrer interminable ascens es pot entendre el perquè de tot plegat ja que el descens fins a Le Monetier és per un corriol de somni: 600 m de desnivell ple de llaçades boscoses, per terreny net a una mitjana superior del 15%.


P.S. Per conèixer les millors parts del Chemin de Roy i la millor part del descens cap a Monetier sense deixar-s'hi la salut és millor fer l'etapa de Chantermel - Col Buffere.
La pujada fins al Coll del Galibier es pot combinar amb el pas cap a la Valée Clarée seguint el següent track (l'entrada a la Clarée té 300 mts de sender tècnic) però creiem que baixant des del Galibier directament per carretera per treure-li algun km i alguns mts de desnivell i fer-la més assequible.

dijous, 21 de juliol del 2011

Molines en Queyras - Col Agnel


(Al coll amb el Pa de Sucre i el Mont Viso al fons)

Distància: 32,7 km (ruta circular)

Desnivell: 1250 m
Dificultat: mitjana
Categoria: bttsenderisme
Accés: passat Chateau Queyras (D902 des de Guillestre) cal prendre a la dreta la D5 que puja a Molines-en-Queyras.

Sortim de la part baixa del poble de Molines en Queyras (1.750m) i prenem la D-205 en pujada i direcció al col Agnel (cota 2.744m) on esperem rebre, per segon dia consecutiu, el pas del Tour de France en la seva etapa reina (amb 3 colls fora de categoria, entre els quals el coll Agnel, el més alt d’aquesta edició del Tour). L’ascens fins l’esmentat coll sempre és per asfalt en suau desnivell, seguint la llarga vall d’Agnelle. 

  (Remuntant per asfalt cap al Coll Agnel)

Si volem estalviar-nos una mica de carretera, des del poble de Pierre Grosse fins passat Font Gillarde, podem aprofitar el camí que puja per l’altre costat del torrent de l’Aigue Agnelle (ben visible des de la carretera). Amb 16 km, al 6,5%, som al coll Agnel. Havent passat els ciclistes del Tour flanquegem per corriol direcció sudoest, primer en breu descens i, després en clar ascens cap al coll del Pic de Caramantran (cota 2.860m) sempre arrosegant la bici per evident sender enmig d’una tartera. 

 (Flanqueig des del Col Agnel, al fons, cap al de Caramantran)

 (Al coll del Pic de Caramantran)

Són uns 200 m. de desnivell de tolerable porteig. Arribats al coll comença el festival: un excel.lent corriol de fàcil ciclabilitat (GR58) que baixa cap a Notre Dame de Clausis. 


 (Part inicial del descens des del Coll del Pic Caramantran que es veu a la dreta -també s'hi puja en BTT-)

Finalitzada la primera part del descens per suaus prats, arribem a una pista que creuem i seguim baixant pel GR en un tram de sympa épingles. Posteriorment, quan el GR s’encara cap a St. Veran, nosaltres l’abandonem i seguirem pel marge esquerra del riu, ara fent cas de la ruta número 1 del centre BTT que ens porta fins a Molines, combinant trams de pista en bon estat amb d’altre de més pedregosos i trams de corriol que circula entre bosc. 


 (Imatges de la segona meitat del descens)

Arribarem al poble de Molines amb una breu però cruel remuntada de 30 m. de desnivell on per arrodonir la jornada, buscarem un bar per veure el final d’etapa à la Télé , l’ascens al Galibier (que aquest dia celebra el centenari de la seva primera ascensió).