Desnivell: 1500m.
Dificultat: fàcil.
Horari: 7h.
Accés: a Pontaut, passat Les, cal prendre el camí rural (asfaltat) que puja a Canejan; a mig camí, en una corba forta a l'esquerra, cal agafar a la dreta la pista (asfaltada) que puja fins a Era Honeria (indicat).
Bibliografia: ruta clàssica de la zona ressenyada, amb petites variacions, en diferents publicacions:
- Muntanyes de Canejan. Val de Toran. M. Timoneda i J. Llanes.
Bibliografia: ruta clàssica de la zona ressenyada, amb petites variacions, en diferents publicacions:
- Muntanyes de Canejan. Val de Toran. M. Timoneda i J. Llanes.
Des del refugi d'Era Honeria sortim direcció est seguint les marques de GR per un sender ample que estalvia alguna llaçada de la pista principal. Més endavant retrobarem, i continuarem, per aquesta pista amb marques del GR 211. A l'alçacada del Barratge deth Hons dera Coma el camí es transforma en sender i s'endinsa en un frondós bosc de falgueres i faigs; és la zona de les Gorges d'Ermèr (a baix a la dreta gruny el riu Toran). Cap als 1500 m sortim del bosc i comencem a veure els primers "ferros" de les antigues explotacions mineres.
(vestigis del treball miner pretèrit)
Cal seguir sempre el GR sense pèrdua, ara per un tram de suau ascens. A la cota 1600 creuem el riu Toran i iniciem la remuntada més decidida per un corriol força aeri (però gens complicat), les marrades de Güerri. Amb tot, cal anar amb atenció ja que, com ens recordaran tres plaques que trobarem més endavant, es van produir 3 accidents amb víctimes; el darrer, tal com documenta el llibre de R. López-Monné (coord.) (2007), una guia de muntanya que acompanyava uns clients en BTT.
(Imatges de les marrades de Güèrri)
A la cota 2270 a la dreta ens indica la continuació de l'itinerari (GR 211-3) però ara encara avancem direcció est fins a la Passada de Güerri;
(El Mauberne, a la dreta)
la intenció era arribar-nos a les Mines de Liat (indicades a un parell de km) però com que el simpàtic gos del refugi ens ha volgut acompanyar, i a baix als estanys hi ha un nodrit grup de vaques, no gosem de fer-los coincidir... anteriorment ja havia empaïtat marmotes i isards (?), i no cal provocar una altra desbandada.
Per tant, desfem fins a l'anterior indicador i remuntem a l'esquerra fent cas de les marques del GR 211-3 cap a Bedreda. No gaire més enllà assolim el Còth de Güèrri. Aquí deixem el GR per ascendir el Tuc d'Ermèr que veiem a prop; anem a buscar el còmode llom est (a baix tenim el Lac deth Potz). Sense més complicacions arribem al cim el qual ofereix molt bones vistes.
(Al cim, el gos del refugi, i al fons la Vall de Toran)
Des del tuc baixem una mica més directes (S) per tornar a enllaçar amb el GR 211-3 i prendre'l direcció oest en un tram de baixada constant (tot i que hi vam trobar marques de BTT és ben poc ciclable per a un nivell mitjanet). A 1500 m d'alçada tornem a endinsar-nos al bosc, de característiques molt similars al de les Gorges d'Ermèr. En aquest punt ens escandalitzem perquè constatem que algú hi ha baixat en BTT i, a més, ho fet amb tan mal gust que ha deixat tot de derrapades en les nombroses corbes que té el corriol, ara sí fàcilment ciclable; després ens estranyarem que ens imposin restriccions...
(El bosc de Bedreda)
Gairebé a baix de tot enllacem uns pocs metres un pista, a la dreta, i ben aviat reprenem per corriol, a l'esquerra, que baixa paral·lel al Barranc de Bedreda i que gairebé ens mena al refugi, amb un tram final ja conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada