Traductor

dilluns, 27 de juny del 2016

A l'obaga de Toran


Distància: 16 km
Desnivell: 1300 m
Dificultat: fàcil
Durada total: 5 h
Punt de sortida: entrada del sender de Bordius (carretera de Pontaut a Canejan).

Fantàstica excursió recomanada pel Carles i la Montse (graciès!) per l'obaga de Toran enmig d'uns boscos de somni on la piuladissa fa de banda sonora durant el recorregut.


Comencem remuntant pel bonic sender que duu a Bordius però com que ja el coneixem l'abandonem aviat per resseguir-ne un altre que puja per l'altre costat de barranc; aquest sender és del calibre del de Bordius però està molt més tapat i té molts punts que sense traça GPS deu ser difícil encertar el camí, tot i que sempre remuntem més o menys a prop de l'Arriu de Pèirabon, deixant-lo a la dreta.



Finalment ens en separem més o menys al mateix punt que empalmem amb el Camin Reiau un preciós sender que prenem cap a llevant fins a la Cabana de Corilha. 



A continuació ens hem de descalçar per creuar el Gotèr de Serracorba. Sortim a la pista de l'Honeria i la seguim a la dreta uns quants metres; a continuació remuntem per una antiga pista de desbrossar que puja de valent. El dia està molt tapat i desistim de pujar al Latèr i ens conformem d'arribar-nos a la cabana de Betlan que ha de tenir molt bones vistes. 



Desfem camí i busquem una pista que marca el mapa de Piolet que no sabem trobar, però com que anem ben aconsellats descendim per una pista que el Carles ens va marcar de manera extraoficial al mapa: i és que es tracta d'una zona molt verge sense cap mena d'indicadors (i que duri). Tornem a la pista de l'Honeria fins que prenem un bonic sender que baixa fins a Sant Lorenç, llàstima que té bastants arbres caiguts que en algun punt entorpeixen la progressió, ni que  sigui mínimament. Arribats a l'asfalt ja només ens queda baixar dos km per retornar al punt d'inici.


dimarts, 14 de juny del 2016

Euskadi Bike Challenge, metre amunt, metre avall



Distància: 114 km
Desnivell: entre 3300 i 4000
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta.
Durada total: 11:24
Punt de sortida: Santikurutze Kanpezu

(càmeres: Ángel i David)

Fem una trobada 'catarra' per participar a la marxa Euskadi Bike Challenge amb els companys de KEA. La ruta promet emocions fortes: 115 km i 4000 m+. Desconfiats de mena que som amb aquestes xifres ja intuïm que estan unflades però caldrà confirmar-ho al final de la ruta, per la qual cosa no s'hi val a fer grans excessos per si de cas els organitzadors haguessin deixat l'èpica de banda. 
D'aquesta manera sortim dosificant al màxim i pugem al Yoar (+850) a ritmet. Des de la cota màxima bona baixada corriolaire, amb alguns breus trams a peu, per retornar al poble per la genial senda anomenada la Dormida (300m-). Des de Santikurutze entrem a la dimensió desconeguda... la concentració per portar un ritme sostenible fa que no siguem gaire conscients per on estem passant, per tant, l'únic que podem dir és que una successió de pistes i senders ens duen fins a l'"Infierno Marojo" un terreny obac de nassos que no ens volem imaginar com deu estar en èpoques de pluges perquè ara que feia una setmana que no plovia ja estava enfangat... És tan bonic com poc reixit per als que estem acostumats als Pirineus o serres amb desnivells significatius ja que és una constant ondulació de pocs metres +/-. Passat aquest tram arribem a l'avituallament del PK 60 i la cosa canvia radicalment fins a l'extrem que els següents 20 km són preferentment per pista. I així ens plantem al PK 80 i ja només ens queda uns parell de pujades rellevants, una de 400+ i l'altra de 200+ i, com que ens hem portat molt bé, arribem al darrer sender molt sencers de tal manera que ens hi posem a fons, tirant de quàdriceps com si fes vint minuts que pedalàvem; probablement és el millor corriol de tots: llarg (500m-), ràpid, variat, esglaons, etc... una delícia que ens fa tornar al punt d'inici amb un somriure d'orella a orella, pel recorregut però sobretot per haver completat l'aventura tots junts, en una excel·lentíssima jornada de companyonia.
Al final constatem, i creiem no equivocar-nos, que dels 4000+ en surten com a molt molt molt uns 3500, que ja n'hi ha prou, d'altra banda.