Traductor

dimecres, 31 de maig de 2017

Al 4 Batlles; el vídeo


Aquest és el resultat en imatges del Pedró des d'Alinyà:




diumenge, 28 de maig de 2017

Al 4 Batlles des d'Alinyà



Distància: 39 km.
Desnivell: 1750 m.
Dificultat: alta/molt alta.
Durada total: 7:30.
Punt de sortida: Alinyà.

Sortir a pedalar per la muntanya amb el Carles és un plaer; té una ànima 110% Passamuntanyes i això fa que entomi les nostres propostes amb naturalitat i predisposició altament positiva. Així, quan compartim itineraris, gaudeix tant com nosaltres de les rutes que tenen un puntet més i en les quals no només se surt a pedalar... sobretot busquem recórrer raconets per esguardar aquests escenaris magnífics i inesgotables que ens ofereixen les muntanyes del país, siguin al Pirineu, al Prepirineu, a la serralada Prelitoral,...
Aquesta vegada ens vam proposar de coronar el Solsonès però arribant-hi des de l'Alt Urgell. És a dir, pujar pedalant al Pedró dels 4 Batlles des d'Alinyà. El resultat és un recorregut d'aquells bàrbars: 1500m+ amunt gairebé sense pausa, 1500m- tots per corriols que, si l'un salvatge, l'altre encara més.
Però aquesta vegada no serem nosaltres que faci la crònica ja que el Carles va compartir amb la resta del grup la nostra experiència als 4 Batlles i ens fa molta il·lusió reproduir aquí les seves paraules.
Aquesta és la seva crònica (les fotos també són seves):

La cosa va començar bé. Una remuntadeta per asfalt que, per uns moments, ens va semblar que ens duria a la platja.



Res més lluny de la realitat, ja que, ben aviat va aparèixer la primera pisteta empedrada que ens va semblar força més portadoreta que alguna que coneixem al Montsec, però que, malgrat això, ens va fer suar de valent.


Unes vistes esplèndides, tot pujant, que no feien presagiar el que quedava per arribar.

Va arribar el moment d'estrenar unes flamants vibram que semblava que haguessin escollit el dia perfecte per fer-ho...o potser el dia les havia escollit a elles.


El premi...! unes vistes des del cim (2387 m) difícils d'oblidar, amb el majestuós Pedraforca al fons...

L'inici de la baixada en mode "freeride" de seguida va apuntar maneres amb una 'ARENILLA' lunar de la que deixa empremta.


Aviat arribem a la traça marcada que ens duria al bosc on les nimfes caragilleres ens esperaven amb els braços ben oberts, al ritme del Hendrix, però, per sort, aviat van deixar pas, a unes nimfes molt més amables.


En algun moment el sender ens va voler abandonar, però no sabia amb qui se les tenia...el xerpa no defalleix mai!


Després d'una lluita aferrissada el sender va claudicar, com no podia ser d'una altra manera, i ens va haver d'acompanyar fins al final.


El balanç definitiu...una ruteta que no va arribar als 40km, però amb 1750+m plens de moments per a tots els gustos, tots ells premiats amb unes vistes privilegiades, i amb més de 1500-m tots ells fets per corriolets i llocs que, de ben segur, mai havien estat testimonis del pas de cap ciclista...un descens sense treva que va fer-ne unes delicies difícils d'oblidar...tot i que no hem d'oblidar que alguns tenim una memòria una mica fugissera que demanda nous records amb freqüència...
1000 gràcies, Carles!
I aviat, el vídeo....

dilluns, 22 de maig de 2017

Atzagaiada a l'obaga del Montsec d'Ares



Distància: 29 km.
Desnivell: 1300 m+
Dificultat: alta/molt alta.
Durada total: 6 h.


'Volteta' salvatge per l'obaga del Montsec d'Ares, recorrent els seus camins i corriols pedregosos que fan les delícies dels ciclistes menys llepafils i que no els importa barallar-se amb el ferm exigent d'aquesta serra.
La volta té una primera pujada molt exigent per la nombrosa pedra solta i per la presència gens anecdòtica de rampes al voltant del 15% amb escassos trams per recuperar una mica l'alè; en total són uns 1200 m+ de batalla constant per una pista que estava molt bé i que ara el pas il·legal de vehicles a motor i les pluges han descarnat moltíssim. Fa set anys a la revista Vèrtex, a la volta als tres Montsecs, dèiem: "L'estat de la pista és bo, tot i que té alguns trams de fort pendent i de terreny una mica descompost". Això ha canviat bastant ja que, insistim, el ferm ha patit notablement el pas del temps (i de les motos que ens hi vam trobar...). 
Un cop al cim del Sant Alís carenegem espectacularment fins que ens orientem al N per prendre el sender de la Font de la Veça (o Bessa). En aquest cas sí que podríem dir que es manté invariable respecte la ressenya de fa 7 anys on el descrivíem de la següent manera: "Inicialment el terreny és molt pedregós, però donarà pas, a poc a poc, a un sender molt més agraït per a la bici. Passada la Font de la Veça (1225 m) hi ha un curt tram carregat de vegetació que dificulta la progressió, tot i que de seguida recuperem el corriol més ciclable. El sender es manté prou practicable fins a la part final, on es torna més exigent". Tirant de quàdriceps es fa un 99% damunt la bici i experimentant en la major part del recorregut sensacions clarament de fruïció que posa la cirereta a una excel·lent jornada d'autèntica bicicleta de MUNTANYA.

dilluns, 15 de maig de 2017

Circumdant el Tozal de Cubilás (Guara)



Distància: 35 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: molt alta.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Yaso.


Volta salvatge (com sempre a Guara) a cop de pedal (i de trescada) a l'entorn del Tozal de Cubilás, la segon cota d'aquesta serra.
Sortim des del llogaret de Yaso i fem uns pocs metres d'asfalt abans de prendre la pista criminal que puja fins al Collado de Ballemona. Tot just posar-nos-hi ja veiem que serà més facinerosa del que tenim previst i ben aviat trobem els primers trams de bttsenderisme; no és que siguin gaire llargs però és una constant: 50m+ de pedal, 25m+ caminant, 100m+ de pedal, 30m+ caminant... i així fins a la cota 1100. Només portem 4 km però ja hem guanyat 500m+; poc més d'un 12% de pendent mitjà però amb passatges molt i molt pedregosos. Fem càlculs: ens queden 7 km per remuntar 500m+... bufar i fer ampolles, pensem... ERROR! Resulta que els següents 3,5 km són un constant puja i baixa que no ens permet guanyar cota, la qual cosa ens fa veure que es presenta un tram com l'inicial (fet i fet, visualment ja es veu que el tema s'animarà). Efectivament, durant els següents 3 km guanyarem 450 m+, per una pista en més bon estat que la precedent però amb rampes impossibles per a mortals. Això fa que es reprodueixi la dinàmica del principi: trams de pedal i d'altres caminant. Arribem als peus del Cabezo de Guara que sortegem pel vessant sud-est en un tram força planer abans no perdem 100m- acabats els quals remuntem per un agradable barranc amb roderes de 4x4 que es deixa fer gairebé tot pedalant. Són 100m+ ben bonics i ens duen al pla previ que duu fins al coll de Ballemona o de Cubilás, amb uns metres finals força exigents per la precarietat de les roderes que ens hi duen. Assolim el coll després de 18 km i 1300 m+; pam amunt, pam avall, NO hem pogut pedalar el 10% del quilometratge, el 30% del desnivell i el 40% del temps. Guara ens ha tornat a pegar una bona estocada... en alguna crònica que relatava les característiques d'aquest ascens deia que aquesta pujada només era per portar-hi el millor amic o el pitjor enemic; èpica a banda, no li falta raó, a la sentència.
Des del coll, bones vistes del Mont Perdut i companyia, encara blanquets. Ara ens toca baixar i malgrat l'esgotament de la pujada sabem que juguem a cavall guanyador, perquè el descens, que ja coneixem, és d'aquells de traca i mocador, això sí, si som una mica insensibles a la pedra. En total, -1100 m de pedra i més pedra però ciclable en un 99%; tan sols cal destacar un curt tram d'uns 50m- cap a la meitat de la baixada i uns 3-4 esglaons amb pedres a contrapèl només aptes per als més experts. Normalment els passatges més difícils són a la primera meitat del descens, abans de creuar la pista de Santa Cilia, que també és el tram més pedregós. Quan hem superat la citada pista el corriol es torna més ràpid gràcies al fet que la mida de la pedra és més petita i el pendent lleugerament més suau, excepte un curt moment abans de finalitzar. En definitiva, es tracta d'un dels tres millors descensos de Guara: llarg, fluid i amb molta continuïtat; però no podem oblidar on som i que implica una solana prepirinenca.
Per acabar, regalem 100m- per pista abans no arribem a la carretera que haurem de seguir en ascens fins a Yaso (6 km i 200 m+).

dilluns, 8 de maig de 2017

Pedalant l'obaga oriental del Montsant


Distància: 24 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 4:30
Punt de sortida: Ulldemolins.

El Montsant és un valor segur per a pedalar-hi; en pocs quilòmetres pots carregar el recorregut de m+ i de corriols de tots els calibres (el 60% de la ruta va per senders). 
Aquesta vegada sortim d'Ulldemolins i remuntem cap a la Roca Corbatera; primer per pista còmoda que més endavant es va tornant més exigent pels percentatges que hi ha just abans del cim, on ens caldrà caminar tot just 10'. 





Des del cim prenem el sender carener que recorre la part alta de la Serra Major; en aquesta ocasió els trams més exigents, correntment gairebé pedalables al 100%, ens toca caminar-los perquè el vent que hi bufa ens desequilibra en els punts més delicats. En contrapartida, el vent ha netejat l'ambient i ens ofereix unes bones panoràmiques de mar i muntanya, de Mediterrani i Pirineus, encara ben blancs.



No farem sencera la carena ja que, quan portem 5 km, ens orientem com si anéssim cap al Toll de l'Ou, on no arribarem perquè abans ens desviarem a la dreta per prendre un bonic corriol que empalma amb la pista que torna a pujar a Santa Maria de Montsant. El sender fins aquí és una regalada: assequible i amb tan sols 3 o 4 punts més difícils.





La pista tampoc no la seguirem fins a Santa Maria de Montsant perquè abans prendrem un sender que puja fins al Portell del Peret; es tracta d'un corriol pedalable en un 99% i que estalvia una bona volta i trams de peu a la zona de la Punta del Peret.



Un cop al Portell, no baixem directes, sinó que anem a l'oest per un bonic corriol bastant planer, amb alguns trams una mica exposats, que gairebé tota l'estona fem damunt la bici i que ens deixa al Pi de la Carbasseta. En aquest pas comença el descens final per l'obaga de la Roca del Llençol. Els primers 100 m- són dubtosament ciclables però la resta es deixen fer prou bé, malgrat que queden lluny de ser fàcils; en aquest sentit, ens sembla millor baixar pel sender del Portell del Peret perquè tot i que té una mica més discontinuïtat, en conjunt, es baixa més estona amb la bici sota el cul.



Des de Santa Magdalena tan sols ens queda seguir el GR fins a Ulldemolins en una combinada de pista i senders fàcils que culmina amb una breu remuntada final fins al poble.

dijous, 4 de maig de 2017

Al pic de Castanesa des de l'Ampriu


Distància. 13 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat tècnica: ME, S2.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: pista de la cabana d'Ardonès, un quilòmetre abans de l'aparcament de l'Ampriu (Sarllé).
Dia: ja fa unes quantes setmanes.

Clàssica i ràpida ascensió al pic de Castanesa pel vessant N-O que permet no haver de matinar i sortir a hores de ministres. El recorregut, el típic: 3 km de pista (amb esquís a l'esquena) fins que tomba al nord i aviat es posa a l'obaga; a continuació remuntem un tram de bosc abans d'haver de creuar l'únic pas una mica delicat a la cota 2250 que superarem una cinquantena de metres per sobre del tallat. A partir d'aquest punt sempre per pendents suaus assolirem el cim sense cap complicació i sempre foquejant en direcció S-E. Per la baixada, desfem.






dimarts, 2 de maig de 2017

Esquí de muntanya al Pic de Saint-Andre



Distància: 9,5 km.
Desnivell: 800 m.
Dificultat: ME-BE(A), S2 i puntualment S3, especialment abans de sortir al llom final.
Durada total: 2:45.
Punt de sortida: estació esquí Gavarnia-Gedra.
Dia: ja fa molt temps.

Des de l'estació remuntem per les pistes, ara ja tancades, durant una bona estona i sempre per terreny molt suau. Cap a la cota 2150 ja sortim de l'estació i ens encarem cap a una pala de pendent moderat que es posa sota les parets S-E del Saint-André (atenció amb les allaus que poden baixar per les canals).




Remuntem per una neu ja molt transformada (l'orientació S-E no perdona) fins a la cota 2500 on la pala es redreça de debò durant 50 m+. Un cop sortim al coll, hi deixem els esquís i remuntem (50m+) pel finet llom, amb bona timba a banda i banda, fins al cim. 



A la baixada, la neu no està tan malament com ens pensàvem i encara ens deixa gaudir d'uns quants girs fins a l'aparcament. Esquiada ràpida i directa, amb algun punt exigent, que cal afrontar a l'hivern amb neu estable i d'hora a la primavera.