Traductor

dilluns, 29 de setembre del 2014

De La Molina a Ribes de Freser pel Pas dels Lladres



Distància: 42 km
Desnivell: 1500m
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: La Molina
Punt d'arribada: Ribes de Freser
Durada (en moviment): 5.20h

Ens ajuntem amb l'Alberto, el Jordi i el Xavier per fer una d'aquelles travesses que tant ens agraden aprofitant el transport públic i que, a més a més, ens permet rapinyar algun metre de desnivell. En aquesta ocasió agafem el tren a Ribes de Freser (910m) per pujar fins a La Molina (1420m).
Des de l'estació baixem a creuar el poble per, tot seguit, remuntar per pista asfaltada cap a la carretera de la Collada de Tosses la qual creuem per continuar per una pista, ja sense asfalt, que en un suau ascens ens duu fins al Coll Marcer (1986m). 


En aquest punt s'acaba la placidesa i ens toca remuntar per unes roderes, que semblen imantades, fins a empalmar amb la pista que puja decididament fins al Pas dels Lladres (2538m), és a dir, tenim uns 600m+ molt exigents pel marcat pendent i pel terreny, a trams, força pedregós.




Des del coll iniciem el descens, sempre vigilats pel Puigmal que tenim a tocar, cap a Planoles per un corriol fàcil i divertit però lleugerament pedregós; passats 300m- el sender es transforma en unes roderes que no significa que decreixi la dificultat ja que el pendent és molt marcat i és més pedregós que la primera part. 



A la cota 1950 empalmem amb la pista asfaltada però gairebé ni ens la mirem ja que continuem baixant per senders fins a Planoles, una combinació del GR i de PR amb un resultat excel·lent: un corriol canviant (trams exigents, d'altres ràpids i fàcils, nets, pedregosos, amb més pendent, amb menys...) però tot ciclable i molt agraït en tots els 800m-.




Com que avui ve l'Alberto (perquè el conec, sinó pensaria que ha passat una guerra ;-)) parem a dinar a Planoles de forquilla i ganivet. I sort que parem perquè al restaurant ens informen que el sender final que teníem previst està tancat a causa d'unes esllavissades. Mentre endrapem les mandonguilles megacondimentades, mirem el mapa a veure si trobem un pla B per arrodonir la jornada. Veiem que des de Campelles baixa un sender fins a tocar de Ribes. Per tant, remuntem els gairebé 300m+ fins a Campelles amb una 'reverberació' constant de les mandonguilles; des del poblet anem a buscar el presumpte sender que resulta ser una pista pedregosa molt pudenta fins a Roques Blanques des d'on només cal seguir la carretera fins a Ribes durant un parell de quilòmetres.

dimecres, 24 de setembre del 2014

El comando raionet ataca la frontera catalano-occitana



Distància: 58 km
Desnivell: 2750m
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat de pujada: 99%
Ciclabilitat de baixada: 99,9%
Durada total: 10h


Ja estem liquidant la temporada de rutes XXL i per cloure-la (o no) ens ajuntem un bon grup de raionets (altrament dits senglars) per afrontar un d'aquells recorreguts que fan gran la BTT o millor dit la bicicleta de muntanya; o encara millor dit, la muntanya en bici... es tracta de fer la volta dels ports d'Aulà i de Salau, una clàssica que no pot faltar en cap currículum dels ciclistes que gaudeixen de l'alta muntanya: pujades llargues i dures; baixades tècniques, trencades, amb punts exposats, que demanen intuïció, i tot plegat combinat amb un decorat que dóna sentit per si sol a aquest magnífica volta.
Per aquesta ocasió ens ajuntem amb el Jordi i el Roger, tal com ha estat dit, raionets de primer ordre amb mentalitat naturalista en tots els fronts que garanteixen rialles i bon ambient fins i tot quan el cansament i la gana podrien jugar alguna mala passada. 
Ens hi posem ben d'hora per remuntar fins al Port de Salau; a les primeres rampes es veu clarament que el Roger va molt sobrat pujant, de manera que ens va deixant enrere sense arribar al punt de l'exasperació per a ell; igualment, el seu ritme ens contagia i deixem de banda la nostra cadència jamaicana habitual i ascendim a uns 500m l'hora... esperem que aquest 'excés' no ens provoqui una junta de culata més tard. 

(a esquerra i dreta, Ports d'Aulà i Salau)

Al Port de Salau iniciem el primer descens del dia: uns 800m- per un exigent sender que transcorre per sobre del traçat de les vagonetes de les antigues mines. Des de dalt el Roger s'ho mira amb certa recança... està a punt d'endinsar-se al costat fosc de la BTT i no ho acaba de veure clar, però com a bon raionet l'escepticisme li va saltant a cada revolt del sender, de manera que a mig descens veu claríssim que dins la foscor també es gaudeix mooooolt!!!! Total, que malgrat la bici rígida que porta, els pneumàtics gairebé sense dibuix, l'estretor del manillar, el seient a dalt de tot, els frens V-break, es marca una baixada a fons on costa seguir-lo. Al que és impossible seguir és al Jordi que va obrint traça i avisant-nos de les possibles confusions (que no són poques) d'una camí no sempre evident.
Al fons de la vall fem una primera parada perquè si alguna cosa tenen els raionets és que cal alimentar-los puntualment i més pensant en la pujada grossa del dia: 1550m+ en 18 km. Amb la panxa plena tirem cap al Port d'Aulà a ritme viu, tornem a pujar a 500m+ l'hora per la qual cosa, parades incloses (cal alimentar les bèsties), ens plantem a dalt amb 3.30h. Excepte els darrers metres d'ascens (ja portem més de 2000m+) la resta es fan molt amens gràcies a la fantàstica pista que dibuixa una llaçades que obre unes amplíssimes panoràmiques de la vall però també del Mont Valièr.
Un cop a la cota màxima de la ruta (2260m) ens cal perdre 600m per un sender encara més desdibuixat que el primer del dia. Per tant, tot i que es deixa fer gairebé tot damunt la bici, li falta continuïtat perquè cal anar buscant permanentment el traçat correcte que a voltes es confon amb senders de vaques.
Arribats a la pista veiem que anem molt bé d'horari i ens animem a fer 400m+ (ara sí que tenim algun conat de junta de culata, però per sort no passa d'avís) per anar a empalmar amb el millor sender del dia, si més no a efectes de ciclar-lo. Els dos primers corriols tenen l'espectacularitat de l'alta muntanya i aquest (650m-), a més a més, un recorregut amb menys interrupcions que no vol dir que sigui fàcil, al contrari, a causa del marcat pendent; però, en definitiva, es tracta d'un sender obert amb la saviesa dels avantpassats i això es nota per la qual cosa xalem de debò i arrodonim una espectacular jornada de muntanya en BTT.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Voltejant el Tourmalet 3: Lorda-Banhèras de Bigòrra


Distància: 37,7km
Desnivell: 1445m+
Dificultat: Mitjana-alta
Durada: 4h 30’
Agraïments: al Jordi G. per les ressenyes de les 3 etapes.


Aquesta tercera etapa és, al nostre entendre, la més fluixa de tota la volta amb diferència. Transcorre molts quilometres per pista asfaltada i gairebé no té corriols exceptuant la baixada final a Banhèras de Bigòrra.
Després de saltar-nos uns quants senyals de direccions prohibides per dins de Lourdes, sortim de la ciutat per la carretera D-937 en direcció a Banhèras de Bigòrra.
 

A l’alçada d’Arcizac-Ez-Angles deixem la carretera principal per agafar-ne una de secundària (la D-7) lloc on començarà el primer ascens del dia (uns 350m+).



La jornada es preveu un autèntic trencacames així que ens la prenem amb calma. De seguida agafem una pista que puja de manera important fins a convertir-se en un corriol selvàtic que la meteorologia d’aquest any s’ha preocupat de deixar gairebé completament cobert per falgueres i ortigues de dimensions descomunals per l’època. Desprès d’uns dubtes inicials agafem la bona direcció entremig de l’exuberant vegetació i anem fent camí mentre el cel amenaça de deixar escapar alguna gota.
Un cop a dalt, i molt al nostre pesar, veiem que la baixada torna a ser per pista asfaltada i que ens torna a enfonsar cap al fons de la vall. Enllacem un parell més d’ascensos i descensos que sempre volten els 300m de desnivell i que sempre són per pista asfaltada fins que ens trobem en un cul de sac que sembla no tenir sortida.
Després d’una petita exploració trobem el que sembla un GR que ens durà de nou al fons de la vall, a Soulagnets, per un corriol bastant desfet i que ens deixarà als peus de l’última pujada del dia.

Aquesta serà la més llarga que farem en l’última jornada (500m+) i de nou torna a ser per pista asfaltada. Només els últims 100m+ es transformen en una pista forestal que ens durà als peus del corriol que definitivament ens ha de portar a Banhèras de Bigòrra.




Des del Couret du Monné tenim uns 650m cara avall que agafem amb ganes ja que aquesta última jornada ens havia deixat una mica decebuts fins al moment.


Finalment entrem a Banhèras disposats a endrapar un bon dinar, però som a França i a les hores per les que passem ens hem de conformar amb uns “paninis” de formatge que devorem amb un vist i no vist després de buscar sense gaire èxit alguna cosa més digna per menjar.

dimarts, 16 de setembre del 2014

Voltejant el Tourmalet 2: Cautarés-Lorda


Distància: 73km
Desnivell positiu: 1800m
Desnivell negatiu: 2300m
Dificultat: mitjana-alta
Durada: 6h 30’
Agraïments:  al Jordi que s'ha treballat la ressenya d'aquesta volta de 3 dies. Merci beaucoup!!



Baixem a esmorzar pensant en la jornada que ens espera la qual cosa fa que, probablement, mengem més del que teníem previst. Amb la panxa ben plena i després d’engreixar les cadenes de les bicicletes, comencem un descens per la carretera D-920 que surt de Cautarés en direcció a Pierrefitte-Nestalas seguint el marge dret del riu.


Inicialment hauríem de seguir la via verda fins a Pierrefitte però les riuades de l’any anterior han deixat impracticables els primers quilòmetres del recorregut (el tram més afectat està barrat i prohibit l'accés) i no tenim altre remei que arrancar per asfalt. Just en el moment que la carretera creua el riu, l'abandonem i ens inscorporem a la via verda. Abans d'arribar a Pierrefitte, decidim no continuar per la via i ens aventurem amb un sender que no es preveu gens fàcil, amb una pujada que des del primer moment ens avisa que la jornada serà dura. Arranca amb uns percentatges que de bon matí es fan més que durs i que, novament, estan en aquell punt que són negociables i que et posen la musculatura de les cames com una pedra. Altres trams caldrà directament arrossegar la bici.



El sender desemboca en una pista asfaltada que, perdent el desnivell que havíem guanyat, ens portarà fins a Uz. A partir d’aquí l’etapa entra en un seguit de quilometres de pista asfaltada que, passant per poblets com Saint-Savin, Le Lac o Sireix, s’anirà endinsant cap a la Vall d’Estaing primer per la carretera D-13 i després per la D-103. En arribar a Labat d’Aucun ens desviarem a la dreta deixant el marge del riu en direcció al Col des Bordères (1156m). Aquí ens espera una pujada de 300m+ (aproximadament) que a aquestes alçades del dia, la calor i l’asfalt els converteixen en una mica pesats. A dalt del coll fem una paradeta per descansar i menjar una mica. L’esmorzar que a primera hora ens semblava exagerat ha resultat insuficient per donar-nos gasolina fins a l’hora de dinar. Just a dalt del coll surt un sender que transcorre paral·lel a la carretera i que guanyant una mica d’alçada ens portarà al inici del primer descens del dia. Seran un 300m- d’un sender d’una dificultat elevada (circuit negre del centre btt) que la humitat de la nit ha deixat massa moll en alguns punts del primer tram però que millora decididament de la meitat en endavant. Els percentatge de baixada en aquesta segona meitat és elevat fins que arriba a una pista forestal que en portarà definitivament al fons de la vall.


Fem un primer intent per dinar a Aucun però no trobem ni un restaurant per poder recuperar forces així que ens toca fer uns 2 km per la carretera D-918 en direcció oposada al nostre itinerari fins a Arrens-Marsous per poder saciar la nostra fam que a aquestes alçades ja comença a ser preocupant. Després de dinar desfem camí per la mateixa carretera fins al desviament de Gaillagos, punt on començarem una pujada d’uns 600m+ que ens portarà fins al Col de Couret (1351m). El començament de la pujada es fa per una carretereta de fortes rampes que pocs metres després de passar el poble es converteix en una pista forestal que es manté en uns percentatges ja mes moderats fins a arribar al coll.



Des del coll i quasi sense perdre alçada ens desviem per un camí indicat com 'Tour du Val d'Azun' que voreja el Soum d’Ostès i el Soum de la Pène i ens portarà fins al Col de Liar (1348m). Just en aquest punt comença un sender de baixada que ens han venut com 'le petit bijoux' però que de seguida veiem que no es mereix aquest nom. És un sender pedregós i amb massa falgueres que va creuant una pista i que no ens deixa gaudir massa de la baixada.


És més, a mig camí l’abandonem per seguir la pista. Una mica més endavant el sender millora un mica i decidim tornar-lo a agafar per arribar a la pista asfaltada que puja d’Arcizans-Dessús i que ens portarà fins al Col d’Arras (932m). Des d’aquí i fins Argeles-Gazost ens quedaran uns 500m- d’un sender que segueix una de les rutes del centre de BTT i que, ara sí, farà les delícies de tots el membres de l’expedició. Els últims 15 km fins a Lourdes els fem per la via verda que transcorre paral·lela a l’autovia i que surt des del mateix poble d’Argeles-Gazost.

divendres, 5 de setembre del 2014

Voltejant el Tourmalet 1: La Mongie-Cautarés


Durant les prèvies de l'estiu vam ensopegar amb aquest article de la Pedals du Tourmalet, una nova ruta de Pedals del Món per la cara nord del Pirineu que tenia molt bona pinta. Quadrem agendes amb els interessats i finalment l'Ángel, l'Al, el Jordi i els dos Pass@muntanyes ens disposem a fer-la en tres dies. Cal dir, però, que la nostra versió és lleugerament diferent de l'oficial; parlaríem d'un 75% de coincidència i un 25% de cosetes noves amb l'objectiu de buscar més corriols.
Les següents línies són del Jordi que s'ha marcat el detall de fer-ne la crònica.

Distància: 50km
Desnivell positiu: 1900m
Desnivell negatiu: 2700m
Dificultat: alta
Durada: 5h 30’


Deixem un dels cotxes de l’expedició a Bahnèras de Bigòrra i amb l’altre ens enfilem fins a l’estació d’esquí de La Mongie per salvar gairebé uns 1000m+ que discorren, primer per la carretera que puja al Tourmalet i després per una pista aparentment exigent que va quasi paral·lela a la carretera.

Des de La Mongie pugem els últims 4 Km del mític Tourmalet per la mateixa carretera que ha fet suar de valent professionals i aficionats que es deleixen per imitar als seus mites ciclistes. Nosaltres però, ho fem amb les cames ben fresques, cosa que el pas dels quilometres farà que valorem més.


Des de dalt del Col du Tourmalet i després de les fotos de rigor al costat de l’estàtua que presideix el pas d’una vall a l’altra comencem el descens (1300 m-) cap a Luz-Saint- Sauveur. L’inici del descens (entre 1 i 2 km) el fem inicialment per carretera però de seguida, en una de les paelles que dibuixa, la deixem a la nostra esquerra i agafem el GR que ens durà fins al fons de la vall passant per diferents poblets de la zona.



La primera part del corriol és laboriós i ens porta més temps del que teníem previst. Transcorre paral·lel al fons de la vall per la falda de la muntanya cosa que dificulta el pedaleig i en redueix la ciclabilitat.



Aproximadament des de la meitat del descens la cosa millora decididament i passa de ser un corriol que fa de mal pedalar a un que fa les delícies dels membres de l’expedició. Passa per un parell de trams “urbans” que, lluny de restar-li interès, li donen unes característiques que encara el fan més interessant. Finalment apareixem a l’entrada de Luz-Saint-Sauveur on fem parada i fonda.


 
Després d’un dinar no gaire merescut comencem l’ascens fort del dia (1400 m+) que ens portarà fins al Coll de Riou (1949m). L'inici el fem per la carretera que porta a l’estació d’esquí de Luz-Ardiden però l’abandonem aviat per agafar el GR-10. El corriol ens fa adonar de seguida que ens farà suar de valent. És exigent, amb rampes que de ben segur s’apropen el 20%, però el terreny fa que siguin negociables i anima a fer-les damunt de la bicicleta. Sabem que a dalt del Coll de Riou s’acaben tots els ascensos del dia així que fem gairebé tot el corriol pedalant i gastant una energia que no malgastaríem si ens quedés molt més terreny cara amunt. El GR va creuant la carretera que porta a l’estació d’esquí i cada vegada que la travessem tenim la temptació d’agafar-la, però la bellesa del sender de pujada fa que continuem maltractant-nos les cames.


Els últims 2 km els fem per carretera ja que el GR es torna impracticable. Arribem a l’encreuament que porta cap al sector esquiable de Bederet i des del pàrquing d’aquest sector agafem la pista que torna a enganxar el GR de pujada i que ens portarà definitivament fins al Coll de Riou.



Després d’un petit descans i de gaudir de les vistes de la cara nord del Tallón, davant nostre comença el corriol de baixada (seguint el mateix GR que hem fet servir gran part de la pujada) i que sembla no acabar-se mai (1200 m-). El corriol comença amb una sèrie de ziga-zagues entre mig d’un paisatge despullat d’arbres típic de l’alta muntanya i que fa que se’ns oblidi l’esforç de la pujada.

 
Quan s’acaba la primera part, el sender s’endinsa cap al bosc seguint més o menys amb els mateixos percentatges de baixada però amb un terreny noble que fa que gaudim cada vegada més del descens. El corriol desemboca a la pista que puja de Cautarés. Desfem un tros de pista avall per abandonar-la definitivament i baixar, ara per un sender amb grans percentatges, que ens portarà fins a la carretera que arriba a Cautarés.




dilluns, 1 de setembre del 2014

Corriolejant pel Massís de l'Orri



Distància: 40 km
Desnivell: 1450 m
Dificultat: mitjana, puntualment mitjana-alta
Durada total: 7.15h


Ens ajuntem amb el Roger, un autèntic prodigi de la condició física, el Marc, que està preparant la Transpirinaica i l'Alfred, que amb 22 anyets és el jovenet del grup i que descobreix el Pirineu en BTT -esperem que hagi estat un bon bateig-. L'objectiu és fer una bona travessa pel Massís de l'Orri aprofitant que tenim dos vehicles ja que uns vénen del sud i els altres de ponent.
La primera pujada passa gairebé inadvertida ja que anem xerrant d'això i d'allò altre, per la qual cosa quan ens n'adonem ja estem baixant els seients de les bicis per afrontar el primer descens del dia: més de 1000m- de boníssim corriol que ens duu fins a Sort, llàstima que en algun punt hi ha força humitat i ens obliga a anar amb molta prudència. En aquesta població hem de fer una petita parada tècnica ja que el Roger, que baixa a cor què vols, ha desintegrat la connexió de la tija amb el seient (imatge final del vídeo). Tot i que arribem a tocar de les dues i que la botiga de bicis de Sort ja està tancada, Nerosport, els truquem i molt amablement ens vénen a atendre. Això ens permet arreglar la tija del Roger i poder continuar la ruta... ja no caldrà que baixi tirant de quàdriceps com ha fet durant gairebé tot el descens que ens ha dut fins a Sort: en total uns 1000m- sense poder seure!!!


A partir de Sort fem la segona remuntada del dia, meitat per corriol, meitat per unes rampes infernals que ens fan treure el fetge per la boca; també trobem alguna part asfaltada que ens permet recuperar una mica. Ara tot just han estat 600m+ de pujada abans no comencem el darrer descens: uns 12 km de corriols gairebé sense pausa i tan sols esquitxats per breus trams de pista.



A Gerri culminem aquesta excel·lent jornada de corriols enmig dels riures que ens provoca alguna semblança que va trobant el Roger amb una de les persones que hi ha... i és clar, més tard, quan ens diu que hi ha l'actor Carles Canut, no ens els creiem pensant que és una altra de les seves, però en aquesta ocasió és ben cert que el Senyor Rafeques ronda per allí... l'Alfred (22 anys) no sap de qui parlem, la qual cosa ens recorda que tenim una edat.