Voltejant el Tourmalet 3: Lorda-Banhèras de Bigòrra

Distància: 37,7km

Desnivell: 1445m+
Dificultat: Mitjana-alta

Durada: 4h 30’

Agraïments: al Jordi G. per les ressenyes de les 3 etapes.

Aquesta tercera etapa és, al nostre entendre, la més fluixa de tota la volta amb diferència. Transcorre molts quilometres per pista asfaltada i gairebé no té corriols exceptuant la baixada final a Banhèras de Bigòrra.
Després de saltar-nos uns quants senyals de direccions prohibides per dins de Lourdes, sortim de la ciutat per la carretera D-937 en direcció a Banhèras de Bigòrra.
 

A l’alçada d’Arcizac-Ez-Angles deixem la carretera principal per agafar-ne una de secundària (la D-7) lloc on començarà el primer ascens del dia (uns 350m+).

La jornada es preveu un autèntic trencacames així que ens la prenem amb calma. De seguida agafem una pista que puja de manera important fins a convertir-se en un corriol selvàtic que la meteorologia d’aquest any s’ha preocupat de deixar gairebé completament cobert per falgueres i ortigues de dimensions descomunals per l’època. Desprès d’uns dubtes inicials agafem la bona direcció entremig de l’exuberant vegetació i anem fent camí mentre el cel amenaça de deixar escapar alguna gota.
Un cop a dalt, i molt al nostre pesar, veiem que la baixada torna a ser per pista asfaltada i que ens torna a enfonsar cap al fons de la vall. Enllacem un parell més d’ascensos i descensos que sempre volten els 300m de desnivell i que sempre són per pista asfaltada fins que ens trobem en un cul de sac que sembla no tenir sortida.
Després d’una petita exploració trobem el que sembla un GR que ens durà de nou al fons de la vall, a Soulagnets, per un corriol bastant desfet i que ens deixarà als peus de l’última pujada del dia.

Aquesta serà la més llarga que farem en l’última jornada (500m+) i de nou torna a ser per pista asfaltada. Només els últims 100m+ es transformen en una pista forestal que ens durà als peus del corriol que definitivament ens ha de portar a Banhèras de Bigòrra.

Des del Couret du Monné tenim uns 650m cara avall que agafem amb ganes ja que aquesta última jornada ens havia deixat una mica decebuts fins al moment.

Finalment entrem a Banhèras disposats a endrapar un bon dinar, però som a França i a les hores per les que passem ens hem de conformar amb uns “paninis” de formatge que devorem amb un vist i no vist després de buscar sense gaire èxit alguna cosa més digna per menjar.

Voltejant el Tourmalet 2: Cautarés-Lorda

Distància: 73km
Desnivell positiu: 1800m

Desnivell negatiu: 2300m
Dificultat: mitjana-alta
Durada: 6h 30’
Agraïments:  al Jordi que s'ha treballat la ressenya d'aquesta volta de 3 dies. Merci beaucoup!!

Baixem a esmorzar pensant en la jornada que ens espera la qual cosa fa que, probablement, mengem més del que teníem previst. Amb la panxa ben plena i després d’engreixar les cadenes de les bicicletes, comencem un descens per la carretera D-920 que surt de Cautarés en direcció a Pierrefitte-Nestalas seguint el marge dret del riu.

Inicialment hauríem de seguir la via verda fins a Pierrefitte però les riuades de l’any anterior han deixat impracticables els primers quilòmetres del recorregut (el tram més afectat està barrat i prohibit l'accés) i no tenim altre remei que arrancar per asfalt. Just en el moment que la carretera creua el riu, l'abandonem i ens inscorporem a la via verda. Abans d'arribar a Pierrefitte, decidim no continuar per la via i ens aventurem amb un sender que no es preveu gens fàcil, amb una pujada que des del primer moment ens avisa que la jornada serà dura. Arranca amb uns percentatges que de bon matí es fan més que durs i que, novament, estan en aquell punt que són negociables i que et posen la musculatura de les cames com una pedra. Altres trams caldrà directament arrossegar la bici.

El sender desemboca en una pista asfaltada que, perdent el desnivell que havíem guanyat, ens portarà fins a Uz. A partir d’aquí l’etapa entra en un seguit de quilometres de pista asfaltada que, passant per poblets com Saint-Savin, Le Lac o Sireix, s’anirà endinsant cap a la Vall d’Estaing primer per la carretera D-13 i després per la D-103. En arribar a Labat d’Aucun ens desviarem a la dreta deixant el marge del riu en direcció al Col des Bordères (1156m). Aquí ens espera una pujada de 300m+ (aproximadament) que a aquestes alçades del dia, la calor i l’asfalt els converteixen en una mica pesats. A dalt del coll fem una paradeta per descansar i menjar una mica. L’esmorzar que a primera hora ens semblava exagerat ha resultat insuficient per donar-nos gasolina fins a l’hora de dinar. Just a dalt del coll surt un sender que transcorre paral·lel a la carretera i que guanyant una mica d’alçada ens portarà al inici del primer descens del dia. Seran un 300m- d’un sender d’una dificultat elevada (circuit negre del centre btt) que la humitat de la nit ha deixat massa moll en alguns punts del primer tram però que millora decididament de la meitat en endavant. Els percentatge de baixada en aquesta segona meitat és elevat fins que arriba a una pista forestal que en portarà definitivament al fons de la vall.

Fem un primer intent per dinar a Aucun però no trobem ni un restaurant per poder recuperar forces així que ens toca fer uns 2 km per la carretera D-918 en direcció oposada al nostre itinerari fins a Arrens-Marsous per poder saciar la nostra fam que a aquestes alçades ja comença a ser preocupant. Després de dinar desfem camí per la mateixa carretera fins al desviament de Gaillagos, punt on començarem una pujada d’uns 600m+ que ens portarà fins al Col de Couret (1351m). El començament de la pujada es fa per una carretereta de fortes rampes que pocs metres després de passar el poble es converteix en una pista forestal que es manté en uns percentatges ja mes moderats fins a arribar al coll.

Des del coll i quasi sense perdre alçada ens desviem per un camí indicat com 'Tour du Val d'Azun' que voreja el Soum d’Ostès i el Soum de la Pène i ens portarà fins al Col de Liar (1348m). Just en aquest punt comença un sender de baixada que ens han venut com 'le petit bijoux' però que de seguida veiem que no es mereix aquest nom. És un sender pedregós i amb massa falgueres que va creuant una pista i que no ens deixa gaudir massa de la baixada.

És més, a mig camí l’abandonem per seguir la pista. Una mica més endavant el sender millora un mica i decidim tornar-lo a agafar per arribar a la pista asfaltada que puja d’Arcizans-Dessús i que ens portarà fins al Col d’Arras (932m). Des d’aquí i fins Argeles-Gazost ens quedaran uns 500m- d’un sender que segueix una de les rutes del centre de BTT i que, ara sí, farà les delícies de tots el membres de l’expedició. Els últims 15 km fins a Lourdes els fem per la via verda que transcorre paral·lela a l’autovia i que surt des del mateix poble d’Argeles-Gazost.

Voltejant el Tourmalet 1: La Mongie-Cautarés

Durant les prèvies de l'estiu vam ensopegar amb aquest article de la Pedals du Tourmalet, una nova ruta de Pedals del Món per la cara nord del Pirineu que tenia molt bona pinta. Quadrem agendes amb els interessats i finalment l'Ángel, l'Al, el Jordi i els dos Pass@muntanyes ens disposem a fer-la en tres dies. Cal dir, però, que la nostra versió és lleugerament diferent de l'oficial; parlaríem d'un 75% de coincidència i un 25% de cosetes noves amb l'objectiu de buscar més corriols.

Les següents línies són del Jordi que s'ha marcat el detall de fer-ne la crònica.

Distància: 50km
Desnivell positiu: 1900m
Desnivell negatiu: 2700m
Dificultat: alta
Durada: 5h 30’

Deixem un dels cotxes de l’expedició a Bahnèras de Bigòrra i amb l’altre ens enfilem fins a l’estació d’esquí de La Mongie per salvar gairebé uns 1000m+ que discorren, primer per la carretera que puja al Tourmalet i després per una pista aparentment exigent que va quasi paral·lela a la carretera.

Des de La Mongie pugem els últims 4 Km del mític Tourmalet per la mateixa carretera que ha fet suar de valent professionals i aficionats que es deleixen per imitar als seus mites ciclistes. Nosaltres però, ho fem amb les cames ben fresques, cosa que el pas dels quilometres farà que valorem més.

Des de dalt del Col du Tourmalet i després de les fotos de rigor al costat de l’estàtua que presideix el pas d’una vall a l’altra comencem el descens (1300 m-) cap a Luz-Saint- Sauveur. L’inici del descens (entre 1 i 2 km) el fem inicialment per carretera però de seguida, en una de les paelles que dibuixa, la deixem a la nostra esquerra i agafem el GR que ens durà fins al fons de la vall passant per diferents poblets de la zona.

La primera part del corriol és laboriós i ens porta més temps del que teníem previst. Transcorre paral·lel al fons de la vall per la falda de la muntanya cosa que dificulta el pedaleig i en redueix la ciclabilitat.

Aproximadament des de la meitat del descens la cosa millora decididament i passa de ser un corriol que fa de mal pedalar a un que fa les delícies dels membres de l’expedició. Passa per un parell de trams “urbans” que, lluny de restar-li interès, li donen unes característiques que encara el fan més interessant. Finalment apareixem a l’entrada de Luz-Saint-Sauveur on fem parada i fonda.

 

Després d’un dinar no gaire merescut comencem l’ascens fort del dia (1400 m+) que ens portarà fins al Coll de Riou (1949m). L'inici el fem per la carretera que porta a l’estació d’esquí de Luz-Ardiden però l’abandonem aviat per agafar el GR-10. El corriol ens fa adonar de seguida que ens farà suar de valent. És exigent, amb rampes que de ben segur s’apropen el 20%, però el terreny fa que siguin negociables i anima a fer-les damunt de la bicicleta. Sabem que a dalt del Coll de Riou s’acaben tots els ascensos del dia així que fem gairebé tot el corriol pedalant i gastant una energia que no malgastaríem si ens quedés molt més terreny cara amunt. El GR va creuant la carretera que porta a l’estació d’esquí i cada vegada que la travessem tenim la temptació d’agafar-la, però la bellesa del sender de pujada fa que continuem maltractant-nos les cames.

Els últims 2 km els fem per carretera ja que el GR es torna impracticable. Arribem a l’encreuament que porta cap al sector esquiable de Bederet i des del pàrquing d’aquest sector agafem la pista que torna a enganxar el GR de pujada i que ens portarà definitivament fins al Coll de Riou.

Després d’un petit descans i de gaudir de les vistes de la cara nord del Tallón, davant nostre comença el corriol de baixada (seguint el mateix GR que hem fet servir gran part de la pujada) i que sembla no acabar-se mai (1200 m-). El corriol comença amb una sèrie de ziga-zagues entre mig d’un paisatge despullat d’arbres típic de l’alta muntanya i que fa que se’ns oblidi l’esforç de la pujada.

 

Quan s’acaba la primera part, el sender s’endinsa cap al bosc seguint més o menys amb els mateixos percentatges de baixada però amb un terreny noble que fa que gaudim cada vegada més del descens. El corriol desemboca a la pista que puja de Cautarés. Desfem un tros de pista avall per abandonar-la definitivament i baixar, ara per un sender amb grans percentatges, que ens portarà fins a la carretera que arriba a Cautarés.

Als Gabietos per la Bretxa de Roland

Distància: 15,7km

Desnivell: 1200m

Dificultat: mitjana

Punt de sortida: Coll de Tentes (2200m) on s'arriba des de Gavarnie

Tornem a intentar els Gabietos ara, però, ho fem passant per la Bretxa de Roland i el Refugi de Sarradets. Des de l'aparcament del Coll de Tente seguim la pista asfaltada (no transitable) fins al Coll de Buxargüelo on anem a l'esquerra per fer un llarg flanqueig sota les parets nord dels Gabietos. 

Cap a la cota 2400 comencem a guanyar desnivell de debò; d'aquesta manera passem el refugi de Sarradets (2587m) i ens encarem a la Bretxa de Roland (2807m). 

Des de la bretxa cal perdre un centenar de metres pel camí de Góriz però passats aquests 100m ens hem de desviar a la dreta seguint les fites que ens duen al Collado Blanco. En aquest punt cal flanquejar sense gairebé perdre alçada, però una llengua de neu amb molt de pendent ens obliga a baixar una mica més del que voldríem. Continuem flanquejant per la neu (grampons i piolet) fins a situar-nos a la perpendicular del Coll de Gabietos. 

Ara ens orientem per fàcils però entretingudes diagonals fins al cim occidental dels Gabietos (3021m). Des d'aquesta cota anem a la punt oriental (3031m) on arribem sense més dificultats, sempre pel costat meridional (a la ressenya que portem diu que entre els dos cims és PD, però nosaltres no el vam saber veure). 

Ara ja només ens queda desfer camí fins a l'aparcament. 

TRAÇA GPS

Al Vathleitosa des del vessant N i la Gran Diagonal

Distància: 18 km

Desnivell: 1800m

Dificultat: alta

Punt de sortida: Pla d'Astet (1470m) on s'arriba des d'Arrens-Marsous.

A partir de la caseta del Parc Nacional dels Pirineus remuntem pel sender que passa vora el Llac de Suyen. Aviat deixarem a l'esquerra el sender que puja al Refugi Ledormeur i anem a la dreta cap al Refugi Larribet; tracte molt cordial però peatge per als que no tenim la llicència habilitada pels espanyols... una cançoneta, la dels peatges diversos, que sabem molt bé com sona.

Des del refugi cal entrar a la vall dels Llacs de Batcrabére amb alguna baixadeta pel mig, fins que un cop al peu del Pas de la Barana el pendent s'anima de valent. Un cop al collet cal perdre uns 50 metres i a continuació tirar un llarg flanqueig fins a situar-se als peus de la Gran Diagonal. 

La primera part de la Gran Diagonal és prou fàcil però ja és força exposada; però la part complicada es troba al final ja que, a banda de l'exposició, hi ha alguns passos força delicats (II), amb l'afegit que cal vigilar les pedres que baixen a notable velocitat dels senderistes que són per sobre nostre (no s'hi val a badar...).

Des del cim del Vathleitosa (Balaitús) desfem fins a la Breche des Cisaux lloc per on tornarem a entrar als Llacs de Batcrabére. Tot i que la guarda del refugi ens havia dit que era molt millor la de la Barana, l'opció des Cisaux és si fa o no fa i t'estalvia una mica en el llarg flanqueig fins a entrar a la Gran Diagonal.

Un cop als llacs ja només ens queda desfer camí fins a l'aparcament.

TRAÇA GPS