Traductor

dilluns, 29 de gener del 2018

Perimetral de Port del Comte



Distància: 13 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: fàcil, S2.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: golf de Port del Comte.

Clàssica foquejada pel perímetre de l'estació d'esquí intentant de no entrar-hi perquè sembla que últimament s'han posat seriosos que no volen gent amunt, només els volen avall... i havent vist el que vam veure, bona raó que tenen, i és que és incomprensible gent pel mig de les pistes pujant pel bell mig... semblava que reclamaven ser atropellats. 
El recorregut el de sempre per omplir un matí: golf - Estivella - rasa Carbassers - Tosa Pelada - Pedró. I "quatre" fotos del dia, amb una neu que prometia més però que només en cotes mitjanes va correspondre a les expectatives ja que per dalt el vent hi va fer molt de mal.








dilluns, 22 de gener del 2018

Bttsenderisme al Mont Cenis (Alps)



Distància: 38 km.
Desnivell: 1950 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Lens-le-borg (la Vanoise, Alps)
Durada total: 6:30 h.



Preciosa volta de BTTsenderisme al cim del Petit Signal de Mont-Cenis, al sud del P. N. de la Vanoise. La pujada fins al coll amb el Mont Froid té dues parts molt diferenciades: una primera per pista, bàsicament per bosc i una última per un preciós corriol que ens duu fins a la cota màxima pedalable (2650 m). Des del coll, on amaguem les bicis, fins al cim són uns 500 m+ de còmode corriol; a dalt, bones vistes del llac i de la gelera de l'Arpont. Els primers 400 m- de baixada són per un sender ràpid i divertit. A continuació perdem uns 200 m- per pistes i un breu tram de carretera abans no agafem a la cota 2000 el corriol del bike park de l'estació; el primer tram és un sender fàcil i divertit, però els darrers 200 m- són per pista fins al poble.


dimarts, 16 de gener del 2018

Senders del Beaufortain en BTT



Visita estival al Beaufortain per conèixer l'interessant centre BTT que tenen. Un recull de recorreguts molt ben treballats i explicats en una completíssima guia on es detalla dificultats, distàncies, desnivells, etc.

Nosaltres vam fer-ne tres (totes vermelles, però amb trams clarament de negra). 

La Vachette, amb una primera meitat bastant exigent i una segona part més assequible:


La UTB, amb una primera meitat amable però amb una part final molt més difícil:


I la Adret'naline, la més homogènia i amb una dificultat molt moderada en gairebé tot el recorregut: 


diumenge, 7 de gener del 2018

Amoixats a la Punta Senyalada (esquí de muntanya)



Fa un parell de mesos que vam aturar l'activitat del bloc a causa de la indignació que ens va provocar la retallada de llibertats i la persecució política que sotmet l'Estat espanyol els independentistes catalans... efectivament, en ple segle XXI a l'Europa presumptament tan avançada tenim presos polítics. Però creiem que en aquest punt ara el que hem de fer és mostrar-nos orgullosos de les persones que són a presó per defensar allò que els ciutadans vam votar majoritàriament i mostrar sempre que puguem els nostres llaços grocs que reclamen el seu alliberament immediat i posar fi a aquesta atrocitat jurídica que només s'entén des de la no separació de poders que es viu actualment a l'Estat espanyol.
Per tant, 'santtornemhiquenohaestatres'... reprenem l'activitat al bloc amb una gran jornada d'esquí de muntanya per l'escenari, la Punta Senyalada (18 km, 1600 m+, BE, S2-S3, 7:30 h), però sobretot per la companyia: el Carles, la Montse i l'Aniol; com diria el Foraster: "Sou molt bona gent!" ;-). Quin plaer quan aquests que en saben tant et porten a fer coses que d'altra manera seria difícil que poguéssim afrontar a causa del nostre discretet nivell. Paciència i capacitat il·limitada d'adaptació als companys d'excursió no sempre és fàcil, però el Carles i la Montse ho van fer de cum laude i més tenint en compte que les condicions no eren les millors per afrontar l'ascens al citat cim. I és que des que vam sortir de baix ja vam veure que el regel havia estat molt pobre per no dir directament inexistent a les cotes inferiors. Però, calma, molt calma i ja ens ho trobarem... i si cal girar, ja girarem, però  ho farem tots 4 junts, malgrat que ells dos haguessin pogut fer cim, pel cap baix, en una hora menys... hora que ens pensàvem que seria clau per no trobar la neu podrida i perillosa del tot.



Per sort, cap a la cota 2400, quan sortim del bosc, veiem que el regel ha estat una mica més efectiu i tirem amunt una mica més engrescats, descomptant una petita part de pujabaixa que a la tornada ens obligarà a tornar a posar pells. Neu estable arreu que ens permet progressar amb seguretat les parts més pendents cap als 2600 (pampallugues vermelles en alguna volta maria...) , just abans de la pala final que haurem de foquejar evitant una breu zona sense neu que ens obligarà a descalçar-nos un momentet els esquís.





Assolim el cim sense més dificultats i gaudim dels pics veïns: Bessiberris, Conangles,... els bons parlen que si van baixar per allí, que si està molt bé descendir per allà,... jo l'únic que veig són parets on posar-s'hi amb esquís sembla una temeritat, però les seves cares transmeten passió i dóna gust escoltar-los. Fet el repàs tirem avall per la pala més orientada al sud ja que la que mira més al S-O, per la que hem pujat, té el citat tram sense neu. No les tinc totes perquè des de baix es veia força pendent i amb un punt d'exposició, però els mestres em diuen que no, que xalarem. Encert total: la pala és pendent però no t'escup cap a l'exterior com semblava des de baix i, a més, l'agafem amb una neu primavera que es deixa esquiar a plaer, un puntet pesadeta, però res greu.








Fem 600 m- molt bons abans d'endinsar-nos un altre cop al bosc on ens posem en mode supervivència (uns més que d'altres) ja que la neu està molt transformada i el bosc és bastant frondós.


Assolim el Pla de la Cabana i es produeix l'excentricitat (diguem-ho així) de la jornada: veiem una família a les 3 de la tarda seguint el camí d'estiu per intentar arribar als llacs; just quan estan a punt de posar-se sota la línia d'una canal molt dreta veiem que baixa una bona allau per la citada canal... els cridem que surtin d'allí (bé, jo no, perquè sempre arribava a les pauses una mica més tard que els meus companys -tot el dia fent la parada del babau...-) i sense saber ben bé què passa interpreten correctament que han de recular. Malgrat que es mouen amb bastant celeritat no és suficient perquè un del grup sigui escombrat per l'allau; per sort no queda enterrat i tan sols s'ha endut una bona rebolcada i un bon ensurt. Les conseqüències haguessin pogut ser molt greus ja que es tractava d'una allau de mida 2 (suficient per enterrar una persona i fer-li molt mal). Passat el moment de tensió acabem l'esquiada fent l'eslàlom boscós final, cada cop més estret, fins a la cota 1800 on els esquís tornen a la motxilla i acabem de perdre els 350m- fins al cotxe per una preciosa fageda que posa la cirereta a aquesta genial jornada de muntanya hivernal amb condicions primaverals.