Cigalera i Muntanyó d'Àrreu amb esquís

 

Distància: 10 km.

Desnivell: 800 m.

Dificultat tècnica: mitjana-baixa (S2-S3, ME).

Durada total: 3.30 h.

Punt de sortida: Port de la Bonaigua.

Des del Port sortim amb els esquís calçats; com que a la part solana no hi ha neu, cal entrar una mica a l'estació i remuntar cota per una paleta (50m+) orientada a nord amb neu força dura. Passat aquest empit ja sortim a la solana i remuntem còmodament i guiats per les llengües de neu fins al cim de la Cigalera. 

 

 

Des d'aquí baixem pel marge esquerre de la pala est fins a un gran on tornem a posar pells fins al Cap del Muntanyó d'Àrreu; inicialment cal tirar uns flanquejos que si les pales de l'esquerra estan molt carregades és millor evitar baixant una mica més. La neu torna a manar i com que la pujada lògica està sense neu hem de pujar directament per la pala més dreta, tombada a est i ja transformada, per la qual cosa ens resulta fàcil foquejar-la fins a tocar del cim. 20 m+ de caminar ens permeten assolir el cim; bones vistes cap al Rosari, Baciver i cia, força justets de neu. 

 

De baixada, perdem 50 m- caminant i ens calcem els esquís per baixar divertidament per una bona neu primavera fins al mateix pla on hem fet la transició anterior. 

 

 

Ara toca tornar a posar pells per remuntar (100 m+) fins a la Collada del Muntanyó, punt a partir del qual ja comencem el darrer descens, amb un tram final per les pistes de l'estació.

Esquí de muntanya a banda i banda de la Serrera (Coma de Varilles i Turó del Forn)

 

Pic Coma de Varilles (8 km, 850 m+, S2). Des de Ransol cal caminar fins a l'entrada del bosc, al final de la carretera, i un cop al bosc ja podem calçar tot i que de baixada aquesta part ja es veu que no serà esquiable. 100m+ després sortim del bosc i ja trobem un bon gruix de neu fins al cim, seguint sempre l'itinerari habitual.

 

Pala de Jan, ben nevat

La Serrera al fons i la vall que hi duu

Nord de l'Estanyó

Al fons el Coma de Varilles

Turó del Forn (11 km, 900 m+, S2). La pista fins al refugi està nevada, però dura dura (de baixada és de tot excepte divertida). Passat el refugi ens toca carregar 100 m+ els esquís (de baixada seran 200 m-), però passat el bosc, bon gruix de neu fins al cim, però molt més endurida que el dia anterior al Coma de Varilles.

Pala final del Turó del Forn

Tomaset

La Serrera a l'esquerra i l'Estanyó a la dreta

Sortint del bosc, a tocar del refugi

Esquí de muntanya al Coll de Pimorent

 

Encetem temporada de foques a l'entorn del Coll de Pimorent. Dissabte, a la Mina (11 km, 800+, S2) i diumenge, al Pedrons (8 km, 820+, S2) . Prou tolerable aquest últim, més justet la Mina. 

Dissabte ens vam moure sobretot pels marges de l'estació, perquè fora hi havia força neu pols però que reposa directament a terra (no vam acabar de veure el metre vint que anuncia Meteo France en aquestes alçades i orientacions); per pujar cap problema, però a la baixada, la part alta fins a tornar a entrar a l'estació, molts taurons que feien aconsellable descalçar.

 

Diumenge vam pujar al Pedrons sempre seguint el llom. Prou acceptable tot i que a baix es veia molta herba i els 100 m- de dalt estaven molt molt justets, amb nombres pedres a la vista. Bona qualitat de neu pols, però ja humitejant-se. La valleta que hi ha entre el Pedrons i la Mina també es veia bé (així ens ho van confirmar els que pujaven per allí). També es veia alguna placa que havia caigut als pendents més marcats del vessant est del Pedrons.

En BTT per les terres baixes de les Valls d'Aguilar

Miravall avall

 

Distància: 21,5 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: mitjana-baixa.

Durada total: 3.30 h.

Punt de sortida: Noves de Segre.

Volteta ràpida per la part baixa de les Valls d'Aguilar amb dues pujades no gaire llargues i per pistes en bon estat i dues baixades pels senders bons d'aquest sector.

Sortim des de Noves i pugem fins a Miravall punt on comencem la primer baixada del dia. Des del fons de la vall tornem a remuntar a la Plaça de Sant Quiri per descendir el corriol llarg del dia, que és un combinació de la Muntanyeta i Castellins, que cada cop està més marcat i divertit; per desgràcia, hi vam observar la traçada poca-solta d'alguna moto (que no ho saben que allí no s'hi poden posar...).

I la jornada en imatges:

Berén i darrere, el Cadí

Miravall avall

Castellins, part alta

Castellins, part baixa

Al Comabona des de Nèfol

Distància: 24 km.

Desnivell: 1550 m.

Dificultat tècnica: fàcil

Durada total: 8 h.

Punt de sortida: Nèfol. 

TRAÇA GPS

 

Llarga excursió que ens duu a uns dels cims més alts dels sector oriental del Cadí. Els primers 400 m+ són per senders boscosos i còmodes de caminar, perquè sempre tenen pendents entre suaus i moderats (més suaus que moderats). Després tenim un breu tram de pista fins prendre el corriol que, ara sí, puja decididament pel Torrent de Pradell fins a dalt a la carena on el terreny perd qualsevol rastre bosc. El tram de carena, com tots, llarg i amb l'objectiu sempre a la vista però a qui costa de créixer; amb tot l'entorn és espectacular, per les formes del Cadí i per les vistes. Assolim el cim fent algunes ondulacions que després desfarem fins al Prat Rodó (compte perquè el tram final abans del prat és força pendent -ja ho sabem de la pujada- i és fàcil de patinar-hi). Deixem de desfer per prendre un sender brutot que va cap al Gònec punt en el qual el sender es torna agradable i fàcil fins a Cortariu. Des d'aquí "només" ens queda un llarg flanqueig (uns 3 km) fins a Nèfol; anem intercalant breus baixades i pujades per senders de pendents suaus que ens retornen al punt de sortida.

I la jornada en imatges:

Tram fins a la Roca Foradada

Arribant a la carena

Carenejant

Cim

Desfent camí carener

Passat el Refugi de Gònec

Sender a Cortariu