Traductor

dilluns, 27 d’octubre del 2014

A les entranyes del Cadí: canals del Cristall i Baridana



Distància: 17 km
Desnivell: 1400m
Durada total: 6:15h
Dificultat: alta, més que res per la baixada de la Canal de Baridana per la caiguda de pedres
Punt de sortida: el Querforadat

Des de el Querforadat cal seguir el GR que duu fins a Estana tot i que no hi hem d'arribar ja que al Coll de Jovell ens orientem al sud i seguim un evident sender que puja fins a Prats del Cadí. En aquest punt ja veiem l'entrada a la Canal del Cristall; 



inicialment encara tresquem per un terreny còmode però a la part central ja cal anar buscant els passos més fàcils amb l'ajuda d'alguna mà. La dificultat mai és elevada però en algun punt el sender es redreça de valent i dificulta l'equilibri. 




Arribats al coll cal seguir a l'oest per l'ondulant llom del Cadí, amb bones vistes a l'Alt Urgell i al Berguedà, fins assolir còmodament el Vulturó, cota màxima de tota la serralada. Des d'aquí perdem metres fins a l'entrada de la Canal de Baridana; des d'alt ja es veu que serà de tot excepte agradable. Efectivament, quan ens hi posem veiem que costa baixar sense desplaçar pedres avall i provocar molta erosió a la tartera; francament, un despropòsit baixar per aquesta canal (i pujar-la no ens ho volem ni imaginar, però com a mínim és menys arriscat a efectes de fer córrer avall alguna pedra i fer mal a algú). 



A la base de la canal ja només ens queda seguir per un agradable sender, a voltes també força pendent, fins a tocar de el Querforadat.


dimarts, 21 d’octubre del 2014

Travessa de l'Alt Pirineu en BTT (i II)



La segona etapa d'aquesta versió comprimida de la travessa a l'Alt Pirineu en BTT ens porta a ciclar per la part més al sud del Parc, la zona amb les alçades més modestes però amb uns corriols que semblen fets per anar en BTT.


Ens llevem al matí amb la sensació que ha plogut tota la nit... i no ens equivoquem de gaire: el Marc, l'amo de l'acollidor Refugi Vall de Siarb, ens confirma que han caigut 20 l/m2... una dada força descoratjadora perquè ens obliga a renunciar al primer sender que teníem previst ja que és un terreny força rocós i amb arrels i de ben segur que patinarà molt. D'aquesta manera ens decantem per començar per un corriol segur i un ferm relativament net que probablement ens permetrà baixar sense renunciar al gaudi. I així és: ens hi posem amb prudència però de seguida confirmem que el terreny, tot i que no està per badar, permet baixar amb certa alegria. I la veritat és que l'alegria va in crescendo i ens anem soltant a mesura que perdem metres... els uns pels altres.. ens anem animant i acabem baixant els 1100m- de fantàstic corriol engolint metres moooolt ràpidament ja que el terreny té molt poc compromís. 
Arribats a Sort esmorzem una mica abans de reprendre l'ascens fins als 1300m des d'on iniciarem el segon descens del dia: 700m- d'un altre sender tan ràpid com el primer però amb una mica més d'exigència tècnica i també una mica més d'exposició. L'avantatge és que el dia ha acompanyat prou i el terreny està lleugerament més sec tot i que l'orientació a ponent fa que encara trobem bastants trams força molls... res, però, que ens retregui de continuar baixant delectant-nos al màxim. A tocar de la Noguera ja només ens queda el darrer sender de la jornada, un preciós corriol que té poc desnivell però és el més exposat de tota la jornada. No és difícil però té el puntet aquell que exigeix anar amb peus de plom fins al final; un molt bon final per a un cap de setmana amb dues etapes prou diferenciades: la primera alpina i molt exigent tècnicament a causa dels corriols laboriosos que cal baixar i la segona, més de mitja muntanya però amb senders molt fluids.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Travessa del PN de l'Alt Pirineu en BTT (I)



L'estiu de l'any passat vam publicar a la revista Vèrtex una tremendíssima travessa al Parc Natural de l'Alt Pirineu en BTT. Per celebrar aquest primer aniversari ens ajuntem amb uns quants amics (llàstima que no hi érem tots) per tornar-la a tastar, però en aquesta ocasió d'una manera més comprimida ja que només tenim el cap de setmana, la qual cosa ens duu a triar les parts més espectaculars.


La primera jornada (etapes 1 i 2 de la travessa) concentra les parts més tècniques però també les que tenen més ambient d'alta muntanya. La primera pujada del dia són 950m+ que fem amb molta celeritat ja que guanyem els primers 600m+ en una hora... Com que anem xerrant no ens adonem que portem un ritme molt alt tenint en compte que la jornada són +2350m; a més, el GPS nou s'ha quedat sense cobertura des de les primeres pedalades i no puc veure el ritme... sembla impossible que grans marques de tecnologia com Garmin facin aquestes passes enrere en nous models que en teoria haurien de superar en prestacions els seus predecessors, i és que comparat amb l'antic Legend eTrex, 'eTrex20 es perd a la més mínima (zones enclotades, boscos frondosos...). 


Al cim només tenim vistes cap a la part d'Aigüestortes ja que cap a la Pica encara està molt tapat. En aquest punt comencem el primer corriol del dia, el més exigent de tota la travessa; un sender que, tal com hem pogut llegir a la xarxa, no sempre ha estat del gust dels ciclistes que s'hi han posat... podríem dir que és l'equivalent a la doble malta, que és el costat fosc de les cerveses. I és que realment es tracta d'un corriol molt exigent, mancat de continuïtat, però que amb un nivell mitjanet (excepte 60m- de tartera) es deixa fer damunt la bici en un 99%. Com que sobre gustos, colors, nosaltres no només no el patim, sinó que xalem de debò amb les diferents parts: a dalt boscosa, discontínua però fàcil, malgrat que en aquesta ocasió la trobem molt molla i ja no és tan fàcil; la part central és més neta però en contraposició té uns percentatges molt per sobre del 20%, la qual cosa fa que anem amb el cul ben enrere i la vista clavada a terra sense poder gaudir de les amples panoràmiques que hi ha; la part final és la més senzilla (que no vol dir que sigui fàcil) però també la més exposada i, per tant, cal posar-s'hi finet i pel mig ja que una caiguda podria tenir conseqüències molt negatives. Probablement els 300 m- finals sí que resulten més accessibles ja que són ràpids i tan sols esquitxats per alguns breus trams pedregosos i algunes 'epingles' més difícils... El veredicte a baix és molt clar: aprovat i molt ben aprovat.


Des de baix ens toca afrontar la pujada del dia: 1400m+ amb uns dos quilòmetres finals explosius que ens posen els quàdriceps i els bíceps femorals a punt del col·lapse. Els quatre primers quilòmetres tampoc està gens malament però la part central, la més llarga, és de molt bon fer.


A la cota màxima, per sobre dels 2300, ens toca perdre una mica per pista amb un decorat de fons espectacular, fins que empalmem amb el sender final: gairebé 1000m- de sender, altra volta, doble malta, potser sense arribar a l'exigència del primer del dia però també amb molt de cos. A diferència del primer, malgrat que té una orientació molt similar, transcorre gairebé íntegrament per un preciós bosc obac. En conjunt, té moltes tirades molt assequibles però de tant en tant van apareixent uns pendents 'improbables' que el Jordi i el Sito fan possibles (però només ells); en definitiva, els mitjanets anem tirant el 99% sobre la bici però cíclicament ens toca posar peu a terra... pels que ens agrada l'alta muntanya, res que arribi a amenaçar mínimament el gaudi.


Arribats a baix, a quarts de set -ja fa deu hores que hem començat a pedalar-, es produeix la jugada "tonta" de la jornada: el Xavier, en una de les darreres parades -on hem coincidit amb l'Olga que ha pujat a fer-nos unes fotos-, es deixa la motxilla al mig del prat: una conversa amena i un miniconcurs de salts en tenen la culpa; total que ha acabat la baixada sense adonar-se que no duia la motxilla a l'esquena... queda un parell d'hores de llum i ha de remuntar 500m+ després d'haver-ne fet 2350m+... per a ell res impossible però, per què enganyar-nos: fa mooolta mandra; per sort un amable ramader que puja a buscar els cavalls que té pasturant a dalt el recull en el seu 4x4 per recuperar la bici i d'aquesta manera estalviar-se dues hores de tortura i així poder anar, més o menys, a temps al refugi Vall de Siarb on ens esperen el Marc i la Laia que ens atenen fantàsticament i ens alimenten exquisidament amb un puré de carabassa deliciós i una lasanya de bledes que està per llepar-se'n els dits... i tot del seu hort!!


(P.S. les fotografies no coincideixen amb el text)

dijous, 9 d’octubre del 2014

Volta al nord del Ripollès (meitat oest)



Distància: 54,2 km
Desnivell positiu: 2430m
Desnivell negatiu: 2730m
Dificultat: alta
Punt de sortida: Setcases
Punt d'arribada: Camprodon
Ciclabilitat de pujada: 97%
Ciclabilitat de baixada: 99,5%
Traça GPS

Comencem la segona jornada de la Volta al nord del Ripollès des de Setcases experimentant la cicabilitat del sender que va pel marge de dret del Ter; inicialment sembla que sí, però més endavant és clarament que no, per aquest motiu val la pena baixar per carretera fins a la cruïlla de Catllar i prendre la pista que puja fortament.


Passades unes cabanes entrem en un tram preciós que ressegueix un canal i que ofereix molt bones vistes de la Vall del Ter. Quan s'acaba el camí del canal prenem la pista que puja còmodament fins que l'abandonem a la cota 1950.



En aquest punt comença la part dura de la jornada: trams de pista molt pedregosos i amb molt desnivell que ens obliguen a posar més d'un peu a terra. En total arribem al cim, havent arrossegat la bici uns 300m+, això sí, sempre per sender evident i fàcil.


Des del cim podríem baixar directament a Camprodon passant per la Collada de Meianell però ens abelleix provar el descens cap a la banda de ponent. Baixem cap a les Roques Blanques, l'Atalaiador per arribar al Serrat. La primera part del descens és un fora pista una mica poca-solta, seguit d'un flanqueig d'uns 10' ben poc ciclables que ens permet enllaçar amb un sender molt difuminat que va per dins del bosc i que ens obliga a parar sovint per orientar-nos; finalment, a la cota 1850 el sender ja és de gaudir-lo fins al Serrat (1370m).



Passat el Serrat encara fem una mica més de fantàstic corriol per una preciosa obaga abans no empalmem amb la pista cimentada que ens duu fins a Ribesaltes, punt on prenem l'asfalt fins a Pardines (1250m).


Sembla que ja tenim l'etapa enllestida ja que només queden 400m+, però resulta que aquests 400m+ són exageradament demolidors fins al punt que durant 100m+ hem d'arrossegar la bici.



Quan assolim la Collada Verda (1610m) ara ja només ens queda descendir per una pista també amb percentatges de vertigen i que ens permet arribar en un moment al fons de la vall a l'alçada de Llanars des d'on ja només ens queda seguir la carretera durant un parell de km fins a Camprodon.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Volta al nord del Ripollès (meitat est)



Distància: 58,4
Desnivell positiu: 2750m
Desnivell negatiu: 2450m
Dificultat: mitjana, puntualment alta
Punt de sortida: Camprodon
Punt d'arribada: Setcases
Ciclabilitat de pujada: 99%
Ciclabilitat de baixada: 99,9%
Traça GPS

Iniciem la travessa de dos dies que ens ha de permetre recórrer la meitat nord del Ripollès, amb una petita incursió a la Catalunya Nord, a Camprodon resseguint el recorregut de la Bi3000. Els primers quilòmetres són molt còmodes, bona part per asfalt, però quan ja ens orientem clarament al Coll d'Ares les rampes es tornen mooolt exigents, no tant pel pendent sinó per l'estat de la pista.


A partir d'aquest coll iniciem el primer descens de la jornada: 750m- de fantàstic corriol.



Arribats a Prats de Molló ens toca remuntar sempre per asfalt i en suau ascens (8 km al 5%). A partir d'aquest llogaret de banys termals ja abandonem l'asfalt i remuntem per una pista amb alguns trams força pedregosos fins un centenar de metres per sota del coll; per tant, els darrers 100m+ ens tocarà arrossegar la bici fins que tornem a entrar al vessant sud.


A dalt tenim un tram de corriol una mica confús però que globalment es deixa fer bé fins que empalmem amb unes roderes que ens baixen còmodament fins al Coll Pregon, des d'on prendrem el corriol que ens baixa fins a Espinavell on arribarem per pista. Són les 5 de la tarda i malgrat que és tard anem 'on time' per arribar a Setcases abans que es faci de nit. Al bar/refugi del poble mengem un entrepà, xerrem una estona amb els propietaris que molt amablement ens reserven en un hotel de Setcases que coneixen.
Amb la panxa plena comencem la darrera remuntada del dia: +700m fins a la Collada Fonda que fem amb certa celeritat gràcies al bon estat de la pista.


Des de la collada ja només ens queda descendir fins a Setcases, primer per una pista herbosa amb unes panoràmiques excel·lents, després per un corriol boscós (GR) de bastant bon fer -amb alguna breu excepció- i, finalment, per una pista estreta/corriol ample força pedregós.