Traductor

dimarts, 21 d’abril del 2015

Portell de l'Infern: festival de la pedra



Distància: 40 km
Desnivell: 1250 m
Durada total: 6 h
Dificultat: molt alta
Exposició: alta


Ruta molt exigent pels molts quilòmetres de senders pedregosos que hi ha... però pedregosos pedregosos, que riu-te'n del Montsec o zones similars. Fet i fet, aquest element es fa especialment evident a partir de la segona meitat del recorregut, a l'alçada del refugi de la Font Ferrera on es desferma la ira dels elements naturals i comencem a arrossegar la bici, en primer lloc perquè puja que no cal ni intentar-ho, i a continuació perquè baixa per un pedregar de nassos, preludi del que ens espera a partir de Fredes. 



En teoria ha de ser el protagonista del dia... i realment aconsegueix ser-ho. És el corriol que passa per l'espectacular Portell de l'Infern. En total uns 7 kms i uns 500m- de sender exigent exigent a causa de la molta pedra que hi ha; pedres de tots les mides, volums, grandàries, dimensions proporcions, formats i colors... de les petites que et fan flotar la bici sense control, de les mitjanes que salten arreu i de les grans on es fàcil clavar-hi la roda i sortir per damunt del manillar. Trampegem la major part del corriol damunt la bici però arribem a baix que no ens queda ni un empastament... per allí, enmig de les pedres van quedar tots. Realment és un sender per posar-s'hi amb una bona 160 i 2.40 de roda i que la bici vagi menjant, en cas contrari seran les pedres les que es berenen les bicis de 120. 
En definitiva, un itinerari on cal posar-s'hi amb les idees clares del que anem a fer... això sí, el lloc és espectacular i molt recomanable... en bici?, això dependrà d'on tinguem el llindar del dolor.


dilluns, 13 d’abril del 2015

Trillats al Montanèro


Distància: 13,2 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: ME, S2
Durada total: 5h
Dia: 5/04

Des de la planta incineradora de la boca nord del túnel de Vielha cal prendre durant una mica més d'un quilòmetre la pista fins que agafem a la dreta el camí del Port de Vielha, encara sense neu; no és fins a la cabana (1600m) que ja trobem neu contínua. Des d'aquí cal seguir paral·lels a l'Arriu de Fontfreda fins que entrem a la Canau deth Port de Vielha que per suaus pales mena al Port de Vielha. 


Com que el pic del Port ja el tenim fet ens decantem a la dreta per ascendir al Montanèro el qual assolim per una pala amb un final una mica més exigent i cinc minuts finals de fàcil cresta.


Per al descens desfem camí; fins al port bona neu, però d'aquí cap a baix les nombroses traces que hi ha dificulten molt el descens, una circumstància molt habitual en aquest cim que, a més, aquell dia concentra totes les neus dolentes possibles... perquè si a dalt està molt dura, a baix, on no toca el vent, està més que transformada i costa d'esquiar.





dimecres, 8 d’abril del 2015

Al Bony Negre des de la Vall de Sant Nicolau


Distància: 10 km
Desnivell: 1000m
Dificultat: ME/BE, S2 (S3 per la pala final de 100 m+)
Durada total: 5:30
Dia: 4/04

Entrem a la Vall de Sant Nicolau i pugem fins a la cota 1750. Creuem el riu a gual i sembla que ens podrem calçar els esquís aviat; la veritat és que ens els calcem relativament aviat, tot just després de fer 100m+ amb els esquís a l'esquena però anem remuntant pel marge esquerra del Barranc dels Llacs sortejant moltes clapes sense neu. A mesura que guanyem metres el tema no millora i no és ben bé fins a la cota 2000 que trobem neu contínua ja fins al coll, al qual arribem sempre per pales de pendent suau.


Buscant la neu

No sabem quin dels dos bonys farem; la idea és el Negre, on es pot accedir amb els esquís  als peus, però la pala final, orientada a l'oest, està molt dura i té prou pendent per provocar algun ensurt en cas de patinada. Mal per mal, potser piquem el Bony Blanc (2755m) que és el més alt dels dos però veiem que té una cresta com a mínim entretinguda, amb passos de grampons i d'altres que no. Com que la major part de la baixada és d'orientació N-E i ja fa estona que li toca el sol decidim pujar al Bony Negre (2721m) amb grampons i anar per feina.

El Bony Blanc, i la seva cresta, al fons
Arribant al cim
Des del cim desfem fins al coll on calcem esquís i comencem a esquiar la bona neu primavera que trobem fins a la cota 1900, punt fins on hem pogut rapinyar neu per esquiar; a partir d'aquí els esquís tornen a l'esquena fins al cotxe. I malgrat l'escassetat de neu pleguem amb un bon regust: el lloc, la neu primavera, la tranquil·litat, la companyia... un plaer.

La tieta i els nebots ;-)

dilluns, 6 d’abril del 2015

Esquiant la tranquil·la Tuca de Bargadèra



Distància: 16 km
Desnivell: 1200m
Dificultat: ME, S2 (piolet útil segons condicions per accedir al cim)
Durada total: 6:30
Punt de sortida: incineradora boca nord del túnel de Vielha
Dia: 3/04

Era el tercer cop que intentàvem el Bargadèra; les dues primeres vam haver de recular, una per mal temps i l'altra per manca d'estabilitat del mantell, i és que és una zona molt allavosa tal com vam poder comprovar aquest dia, ple de purgues arreu, tant sota el Sarrahèra com de la Roca Blanca. Aquest cop però estava tot prou estable (malgrat que encara quedava alguna esquerda en algun punt) i vam poder completar l'excursió.
La primera part del recorregut és el que provoca que sigui un cim molt tranquil, si més no comparat amb el seu veí del Port de Vielha, ja que hi ha 2,5 de pista gairebé plana que aquest dia a més vam haver de fer amb els esquís a l'esquena.


Abandonem la pista per prendre un sender que va cap a la Cabana de Sarrahèra de Baix, encara amb els esquís a l'esquena però aviat ja ens calcem els esquís (cota 1600 aprox). A mesura que guanyem metres ens anem apropant a l'Arriu de Sarrahèra i quan som a tocar ja només ens cal seguir-lo pel marge orogràfic esquerre, sempre per pales suaus. A partir d'aquí ja no tenim pèrdua, la vall ens va portant al nostre objectiu.



Situats sota les parets O del Poi d'Estanho i la Roca Blanca cal anar sortejant nombroses purgues/allaus i superar alguna canaleta una mica més dreta.


Quan som a la base de la pala final ens trobem que la part de la dreta ja ha transformat massa i no ens aguanta el pes i, en canvi,  per la part esquerra encara és manté molt dura. Per tant, els darrers 40m+ fins al cim ens tocarà fer-los amb grampons i piolet.


Al cim el dia es comença a tapar lleugerament, la qual cosa permetrà que la neu no se segueixi estovant gaire més.

Estanh Tòrt de Rius des del cim
Aquest fet ens permet un fantàstic descens de 1000m- amb una neu primavera boníssima des de dalt fins que apurem la neu fins a la cota 1550.