Al mal temps, donar-li passada... al Montsant!

Distància: 43 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: alta, puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98,5%.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Ulldemolins.

Portem un parell de mesos de méteos complicades: neus "estranyes", fang arreu, etc. Però enmig de tot plegat sempre ens queda el paradís del sud: el Montsant, una serra permeable que engoleix l'aigua ràpidament gràcies a la grava o graveta que colonitza bona part dels seus camins i senders. Així, amb el Xavier i l'Agustí decidim d'anar-hi a pedalar (i quan cal, caminar). 

Des d'Ulldemolins tirem amunt cap a la Roca Corbatera per pendents entre moderats i forts, i un tros final de 100m+ carregant la bici. Dia lleig amb vent i núvols al cim. Comencem a carenejar però no s'hi veu un borrall i el vent és força molest.

D'aquesta manera busquem solucions i a l'entrada del Grau de la Grallera ens tirem avall per enclotar-nos i quedar resguardats del vent; a més, anem motivats per veure si es deixa fer raonablement bé el citat grau damunt la bici... el Xavier, que també el coneix d'haver-lo caminat, comenta que no li hagués passat mai pel cap posar-s'hi amb la btt; jo dic que hi ha 50 m- que caldrà caminar però que la resta, batallant-los, es deuen poder fer; i l'Agustí que no té mesura els baixa tots damunt la bici (excepte 5 m lineals) i així desmenteix la meva previsió, per la qual cosa, amb un bon nivell, podem dir que el grau és ciclable en un 99,9%; amb un nivell mitjanet, un 99%. En definitiva, arribem a Morera havent folgat de valent perquè ha sortit millor del previst. Cal destacar la notable amabilitat dels nombrosos senderistes que hi vam trobar i que ens cedien el pas, malgrat que sempre tenen preferència: GRÀCIES!

Aquí no s'acaba la xalada, ja que després d'aquests espectaculars 400m- del grau encara en baixem 300m- fins a tocar de Cornudella; un altre regal ja que bàsicament el descens es fa per un sender boscós força amable, si més no això sembla tenint en compte que venim del grau.

De Cornudella ja comencem a plantejar el retorn i ho fem per Sant Joan de Codolar i el Camí de la Llisera: mitja dotzena de peus a terra i a gaudir del sender i de les panoràmiques que ofereix.

Assolim el coll d'Albarca cansats però amb un bon regust del darrer tram de sender. Així que se'ns escalfa el musell i decidim provar un sender que sempre havíem vist però no ens hi havíem posat mai. La veritat és que va sortir molt bé malgrat que vam voler estirar més el braç que la màniga i tot plegat va acabar en un bucle que ens va tornar a dur al coll d'Albarca on vam buscar un altre sender que havíem fet en altres ocasions però que no vaig saber trobar... entrem en una dinàmica de despropòsits (tan bé que anàvem...), la qual cosa ens indica que val la pena anar enllestint la ruta abans que no l'espatllem del tot.

Tornem a Ulldemolins passant per Santa Magdalena per fer els tramets de divertit GR que ens deixen sota del poble.

Pedalant l'obaga oriental del Montsant

Distància: 24 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 4:30
Punt de sortida: Ulldemolins.

El Montsant és un valor segur per a pedalar-hi; en pocs quilòmetres pots carregar el recorregut de m+ i de corriols de tots els calibres (el 60% de la ruta va per senders). 

Aquesta vegada sortim d'Ulldemolins i remuntem cap a la Roca Corbatera; primer per pista còmoda que més endavant es va tornant més exigent pels percentatges que hi ha just abans del cim, on ens caldrà caminar tot just 10'. 

Des del cim prenem el sender carener que recorre la part alta de la Serra Major; en aquesta ocasió els trams més exigents, correntment gairebé pedalables al 100%, ens toca caminar-los perquè el vent que hi bufa ens desequilibra en els punts més delicats. En contrapartida, el vent ha netejat l'ambient i ens ofereix unes bones panoràmiques de mar i muntanya, de Mediterrani i Pirineus, encara ben blancs.

No farem sencera la carena ja que, quan portem 5 km, ens orientem com si anéssim cap al Toll de l'Ou, on no arribarem perquè abans ens desviarem a la dreta per prendre un bonic corriol que empalma amb la pista que torna a pujar a Santa Maria de Montsant. El sender fins aquí és una regalada: assequible i amb tan sols 3 o 4 punts més difícils.

La pista tampoc no la seguirem fins a Santa Maria de Montsant perquè abans prendrem un sender que puja fins al Portell del Peret; es tracta d'un corriol pedalable en un 99% i que estalvia una bona volta i trams de peu a la zona de la Punta del Peret.

Un cop al Portell, no baixem directes, sinó que anem a l'oest per un bonic corriol bastant planer, amb alguns trams una mica exposats, que gairebé tota l'estona fem damunt la bici i que ens deixa al Pi de la Carbasseta. En aquest pas comença el descens final per l'obaga de la Roca del Llençol. Els primers 100 m- són dubtosament ciclables però la resta es deixen fer prou bé, malgrat que queden lluny de ser fàcils; en aquest sentit, ens sembla millor baixar pel sender del Portell del Peret perquè tot i que té una mica més discontinuïtat, en conjunt, es baixa més estona amb la bici sota el cul.

Des de Santa Magdalena tan sols ens queda seguir el GR fins a Ulldemolins en una combinada de pista i senders fàcils que culmina amb una breu remuntada final fins al poble.

Els dilluns al sol... del Montsant

Camí de Llisera

Distància: 61 km

Desnivel: 2200 m

Dificultat: alta

Durada total: 8:30

Punt de sortida: Margalef

Tot bon Ermàs que vulgui entrar definitivament al costat fosc de la BTT ha de fer una visita ciclesenderista al Montsant. En aquesta ocasió li tocava al Xavier fer el bateig de foc; així dilluns passat vam anar cap a Margalef per afrontar la volta al Montsant una mica sobre la marxa pel que fa al recorregut.

De les diferents maneres que tenim per pujar a la Serra dels Solans des de Margalef agafem el camí més curt que implica remuntar per alguns breus senders on molt puntualment cal empènyer la bici.

Primeres rampes

Des de dalt a la serra, baixada potent per corriol fins a tocar de Cabacés.

Baixant a Cabacés, a la dreta

Un cop a baix nou ascens cap a l'Ermita de la Foia i el Grau de Caixer amb uns rampes, una altra vegada, dures dures.

Arribant a l'entrada del Grau de Caixer

El descens pel Grau del Caixer el trobem més embardissat que ara fa un any i realment, tot i que no té cap dificultat significativa, la progressió és complicada.

Grau del Caixer

A continuació flanquegem per pistes ondulants fins a Morera de Montsant on prenem el preciós corriol de la Via Montsant d'uns 3 km i que surt al Coll de Conill.

Direcció a Morera de Montsant

Sortida de Morera de Montsant

 

Baixant cap al Coll de Conill

Priorat en estat pur

Ara tenim un tram bastant tranquil, bàsicament planejant, fins a Cornudella on s'acaba la calma i comencem l'última remuntada seriosa del dia: ens queden uns 700 m+ fins a la Roca Corbatera passant per Sant de Codolar, el fantàstic camí de la Llisera i el criminal ascens fins a dalt de la Serra Major amb un tram de 100m+ de bici a l'esquena.

Cami de Llisera

Últimes rampes pedalables abans del cim, al fons el Meditarrani

Caminant direcció a la Roca Corbatera; en primer terme Mare de Deu de Montsant,  darrere Ulldemolins i al fons el Pirineu

A partir del cim gaudim de més de 10 km de corriol per la carena amb unes fantàstiques vistes a tots els costats i més en aquest dia ventós que deixa l'atmosfera neta i fins ens permet veure amb claredat el Pirineu, ara sí ben nevat.

Imatges de la carena de la Serra Major

Poc després de la Cogulla s'acaba els pujabaixa (puntualment algun a peu) del llom i ja encarem el descens final que passa pel Mas del Serrador i que resulta una boníssima cirereta a aquesta jornada de completíssim bttsenderisme.

Baixant a Margalef; el sol molt avall i nosaltres molt amunt

Arribant a Margalef amb els últims rajos de sol del dia (sol rogenc... en aquest cas, vent)