Traductor

dimarts, 16 de febrer de 2016

Els dilluns al sol... del Montsant

Camí de Llisera

Distància: 61 km
Desnivel: 2200 m
Dificultat: alta
Durada total: 8:30
Punt de sortida: Margalef

Tot bon Ermàs que vulgui entrar definitivament al costat fosc de la BTT ha de fer una visita ciclesenderista al Montsant. En aquesta ocasió li tocava al Xavier fer el bateig de foc; així dilluns passat vam anar cap a Margalef per afrontar la volta al Montsant una mica sobre la marxa pel que fa al recorregut.
De les diferents maneres que tenim per pujar a la Serra dels Solans des de Margalef agafem el camí més curt que implica remuntar per alguns breus senders on molt puntualment cal empènyer la bici.

Primeres rampes

Des de dalt a la serra, baixada potent per corriol fins a tocar de Cabacés.

Baixant a Cabacés, a la dreta

Un cop a baix nou ascens cap a l'Ermita de la Foia i el Grau de Caixer amb uns rampes, una altra vegada, dures dures.

Arribant a l'entrada del Grau de Caixer

El descens pel Grau del Caixer el trobem més embardissat que ara fa un any i realment, tot i que no té cap dificultat significativa, la progressió és complicada.

Grau del Caixer

A continuació flanquegem per pistes ondulants fins a Morera de Montsant on prenem el preciós corriol de la Via Montsant d'uns 3 km i que surt al Coll de Conill.

Direcció a Morera de Montsant

Sortida de Morera de Montsant
 
Baixant cap al Coll de Conill

Priorat en estat pur

Ara tenim un tram bastant tranquil, bàsicament planejant, fins a Cornudella on s'acaba la calma i comencem l'última remuntada seriosa del dia: ens queden uns 700 m+ fins a la Roca Corbatera passant per Sant de Codolar, el fantàstic camí de la Llisera i el criminal ascens fins a dalt de la Serra Major amb un tram de 100m+ de bici a l'esquena.

Cami de Llisera


Últimes rampes pedalables abans del cim, al fons el Meditarrani

Caminant direcció a la Roca Corbatera; en primer terme Mare de Deu de Montsant,  darrere Ulldemolins i al fons el Pirineu

A partir del cim gaudim de més de 10 km de corriol per la carena amb unes fantàstiques vistes a tots els costats i més en aquest dia ventós que deixa l'atmosfera neta i fins ens permet veure amb claredat el Pirineu, ara sí ben nevat.


Imatges de la carena de la Serra Major

Poc després de la Cogulla s'acaba els pujabaixa (puntualment algun a peu) del llom i ja encarem el descens final que passa pel Mas del Serrador i que resulta una boníssima cirereta a aquesta jornada de completíssim bttsenderisme.

Baixant a Margalef; el sol molt avall i nosaltres molt amunt

Arribant a Margalef amb els últims rajos de sol del dia (sol rogenc... en aquest cas, vent)


2 comentaris:

Roger ha dit...

Que n'és de guapo el Montsant...Bones rampes asfaltades després d'Albarca. Esteu forts, putes.

pass@muntanyes ha dit...

Sí que ho és, sí... per les dimensions moderades que té i malgrat que és exigent en tots els aspectes, és una serra molt agraïda per fer en bici... i més aquesta vegada que vèiem tot el Pirineu ben nevadet!!
Que vagi bé per la frontera!! ;-) Esperem crònica melderomaní :-)