Traductor

dimarts, 23 de febrer de 2016

Beret - Tuc de Marimanha - Orri

Remuntant a la Colhada de Marimanha

Distància: 16 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: ME/BE S3
Durada total: 7 h
Punt de sortida: aparcament de Beret
Punt d'arribada: aparcament d'Orri
Dia: diumenge 21

Com que tenim dos cotxes decidim fer una bonica travessa entre Beret i Orri passant pel Portilhon i la Colhada de Marimanha. D'aquesta manera sortim des de l'aparcament de l'estació remuntant per les pistes d'esquí (TS Clot der Os) fins al Portilhon de Marimanha (600m+) amb una part final que es fa pesada perquè és de pendent molt suau. Al Portilhon desgrimpem dos metres per superar la cornisa que s'hi ha fet i de seguida ens calcem els esquís; 

Cornisa per entrar a la Vall de Marimanha

tenim el dubte si baixar per la Coma de Marimanha o per una pala que queda a la dreta. Segurament la primera té més bona neu perquè està més orientada al nord, però per  la que ens decidim també té la part dreta molt resguardada del sol i hi trobem una bona neu pols fins que arribem al riu Marimanha (400m-); en algun punt sentim "wuf" i notem que hi ha plaques de vent per assentar-se.

Baixant cap al riu Marimanha

Al riu tornem a posar pells i ascendim fins als diferents llacs de Marimanha, en un tram preciós, punt des del qual ja veiem la darrera pala que ens durà a la Collada de Marimanha, la qual assolim amb unes estètiques voltes maries ja que la part final es redreça; tram duríssim ja que ens toca obrir traça des de baix per una neu pesadíssim i que, a més, ens provoca uns molestos pans als esquís. 

Remuntant cap a la Colhada de Marimanha


Zona lacustre abans de l'última pujada

Sortim al coll i hi deixem els esquís per remuntar a peu els pocs metres que ens separen del Tuc de Marimanha; al sud es veu arribar els núvols de pols que provenen del Sàhara. 

Estanhs de Dalt de Baciver

Iniciem el descens per la pala sud del cim amb una neu primavera pesadeta però que es deixa fer bé; poc després anem tirant un llarg flanqueig per superar els Estanhs deth Rosari de Baciver amb algunes breus però molestes remades. 

Baixant la pala del Marimanha

Finalment empalmem amb l'amalgama de traces de tots els cims de la zona, per la qual cosa la neu és una curiosa barreja de pols, primavera, crosta... i totes ben trinxades per mil traces i, malgrat això, no encara es pot baixar raonablement bé, sempre per pales suaus fins arribar a l'aparcament d'Orri. 

Pols sahariana

2 comentaris:

Roger ha dit...

Bonica excursió per una de les zones més boniques del terme. Bona feina. La pala de pujada a la colhada de marimanya és brutal, amb fortes pendents. És brutal.
I "al tanto", amb els de la màscara... Aneu vius!!! Que van a per vosaltres...

pass@muntanyes ha dit...

Molt perill teniu els emmascarats!! ;-)