Traductor

dilluns, 8 de febrer de 2016

Al Ventolau en circular

Pala final del Ventolau

Distància: 13 km
Desnivell: 1300
Dificultat: mitjana-alta, BE/S3
Durada total: 6 h
Punt de sortida: Estació de Tavascan
Dia: dissabte 6

Ja hem pujat diverses vegades al Ventolau i per aquesta ocasió portàvem in mente una circular ascendint pel llom de la cabana de Crestius i baixant per una valleta una mica al sud de la Coma de Forn. Però com que aquest any la neu va cara (sembla que ara es començarà a arreglar el tema) i el llom està ben pelat, ens toca remuntar pel Barranc de la Coma del Forn fins a tocar del coll homònim; en general, es deixa fer bé però té dos o tres punts on el pendent es redreça més (p. ex. a l'estretament del barranc de la part baixa). Davant del Pic dels Tres Estanys flanquegem un estanyet deixant-lo a la nostra dreta i a continuació ens desviarem al nord per pujar la pala final del Ventolau. Fins a la base de la pala ens sorprèn la molta neu pols que hi ha a la part obaga del barranc; una neu pols tirant a pesadeta i molt finament encrostada mentre que la pala fina orientada al sud està dura com una pedra. El dia és radiant però tota l'estona ronda un tel de núvols que enteranyina el cel i que no permet transformar la neu; això i el vent in crescendo fa que es mantingui dura fins i tot quan baixem del cim, on no ens hi estem pas gaire ja que a dalt bufa de valent. Baixem la pala tirant de cantells i prement les dents perquè no ens saltin els empastaments. Al peu del Pic dels Tres Estanys el flanquegem per una neu crosta bastant desagraïda i a tocar del coll de la Coma del Forn ens hem de decidir si desfem camí i veure si es deixa esquiar la neu pols que hem foquejat o, en canvi, fem un flanqueig de 100m+ per anar a buscar una pala orientada al sud. Finalment ens decantem per aquesta segona opció, deixem a la dreta el coll de la Coma del Forn per on podríem pujar al pic del mateix nom i remutem còmodament per sortir al llom. Canviem de vessant però encara no podem esquiar perquè els primers 50 m estan molt pelats, però a continuació ja baixem per una neu definitivament endurida (ja ho teníem ben calculat, ja, però ens ha faltat una mica de solet i ha sobrat una mica de vent) fins a empalmar amb la ruta del Campirme (amb algun breu tram de crosta molt lletja, esquiable per als pesos lleugers però impossible per als que passem els 75 k); aquesta paleta sempre ens l'havíem mirat i realment està molt bé però en aquesta ocasió estava molt justeta de neu i això que és cota alta. Quan enllacem amb totes les traces que baixen de l'Estany de Mascarida esquiem per la banda obaga de la vall i ho fem prou bé per una neu pols com la de la pujada (lleugerament encrosta i una mica pesada ) que ens fa veure que potser l'opció bona era descendir per on havíem pujat. Per acabar sortim a les pistes de l'estació i perdem els darrers 300 m- còmodament. En definitiva una bona circular que demana condicions primaverals per gaudir-la.

Bona iniciativa de l'estació de Tavascan

Part baixa del barranc

Part central de la pujada

Pic dels Tres Estanys

Pala final del Ventolau

Al cim mirant al sud

Al cim mirant al Mont-roig

Baixant la pala

Flanqueig, darrere Coll de la Coma del Forn i Pic dels Tres Estanys

Passat el flanqueig baixant cap a les pistes que es veuen a baix al fons

2 comentaris:

Roger ha dit...

Quin goig la pala somital... És un cim que no em cansaria mai de fer. Bona feina parella i molt xula la foto mirant al Montroig. Quina enveja, la Laura porta una dropada impressionant. A veure si la recupero per esquiar...
Fins aviat!!!

pass@muntanyes ha dit...

Doncs si vol fer una 'rentrée' calmada i progressiva, nosaltres som la companyia ideal ;-) ... ritmes més que tranquils, excursions senzilletes...
Salut!