Traductor

dissabte, 24 d’abril del 2010

Volta al Montsor

Distància: 14 kms.
Desnivell: 800 mts
Dificultat: fàcil (molt molt puntualment, mitjana).



Ruta circular que puja al poble abandonat de Montsor. Una clàssica de la zona de la Pobla de Segur.
Pugem per les marrades de Montsor amb una part inicial força desagraïda a causa del soroll constant de la carretera que ens queda a sota. Passada una hora ja ens acompanya la tranquil·litat i les curioses formes de la serra de Montsor.


Arribats al poble enrunat de Montsor ens orientem per tornar per la cresta de Gelat, part més atractiva de l'excursió, per l'entorn i per les vistes, així com per algun passos que tot i que fàcils i curts li donen una mica d'alegria a la ruta.



Track: aquí

dissabte, 17 d’abril del 2010

Barrosa amb esquís



Escapada amb intenció de fer la "clàssica" del Barrosa pujant fins al port i baixant per la pala directa fins a la cabana. La neu es presenta contínua a partir dels 1600 mts, però seguim amb els esquís a l'esquena ja que n'avancem força gràcies a la neu dura de primera hora del matí. Finalitzats els 300 mts de desnivell en poc més de 4 kms, força plans, que menen a la cabana de Barrosa ens orientem al nord. Ara el circ de la Múnia ens queda a la nostra esquerra, amb les múltiples i antigues purgues i allaus que fan formes ben curioses.


Seguim amb els esquís a l'esquena perquè ens permet guanyar mts de desnivell de forma directa i ràpida, ja que la neu és dura. A la cota 2000 creuem una allau de fons/fusió de no fa gaires dies.


A continuació, si volem seguir direcció al port de Barrosa hauríem de creuar per una pala on, a la part superior, hi observem una esquerda força marcada. Caldria superar-la per la part superior i després baixar lleugerament per seguir amb l'initinerari previst, fet que ens fa decidir canviar de direcció.


Optem per pujar directes, amb els esquís a l'esquena, per l'itinerari de baixada. Un encert total: amb 2:15 superem els 1100 mts, des de la cabana al cim. De ben segur que ha estat molt més ràpid que arribar fins al coll i remuntar el suau llom final; tenint en compte que els primers 300 mts hi vam dedicar una hora i mitja... Abans d'arribar a la pala cimera, hi ha un curt tram que pot arribar als 35-40 graus on coincidim amb un soroll eixordador (i no pel volum) de caiguda de pedres i neu que es deu podruir, ja que no el veiem, en alguna canal del circ de la Múnia. Durant 10-15 segons, segons les sensibilitats, ens quedem parats, buscant, mirant, preguntant... sortim ràpid al llom amb alguna "rèplica" més petita. Realment, aquesta zona és molt delicada pel tema allaus (no per l'itinerari en si, sinó pel que l'envolta i el que et pot "enviar"), per tant, és una zona molt molt desaconsellable quan el risc d'allaus és una mica elevat i cal esperar que la neu hi estigui ben estabilitzada. 
Arribem a la cota màxima, una mica més a l'est del cim de Barrosa, amb les pulsacions més altes del que seria normal. A dalt coincidim amb la Chus i el Carlos, amb els quals parlem una estoneta de l'entorn, de l'itinerari i dels sorolls que ens han acompanyat els darrers metres.

Davant del nostre desconeixement de la vall de Pinarra ens convidem a baixar amb ells, amb destí final: boca sud del túnel de Bielsa (ara tancat per obres); molt amablement després ens baixaran amb el seu cotxe fins al nostre. Els preguntem si el descens "pica" molt per aquella vall i ens diuen que molt menys que per on hem pujat nosaltres; davant de la bona publicitat:  cap a Pinarra. Un gran encert. Baixem per pales de pendent moderat i de molt bon fer que ells prèviament han pujat amb els esquís als peus (però en determinades circumstàncies pot demanar grampons).

Cap a la cota 1900 la cosa ja es complica per esquiar, però encara podem rapinyar 100 mts de desnivell prou dignes fins arribar a la cota 1800 on definitivament els esquís tornen a l'esquena.

En vint minuts i després de 200 mts de desnivell pel corriol d'estiu arribem a la boca sud, custodiada per evitar el pas de vehicles.
Reflexions finals per fer el Barrosa: com es pot observar el cim ofereix diferents possibilitats; pros i contres (molt personals): d'una banda pujar des de l'Hospital implica 1400 mts de desnivell, 300 dels quals no són gaire agraïts amb esquís (des de la cabana fins a baix), per molt suaus (i fins i tot amb algun pujabaixa que pot implicar remar); pujar al cim des de la boca sud té l'inconvenient dels 200 mts de desnivell primers perquè hi ha bosc tot i que no gaire frondós, però després ja és molt directe, i en total surten 1100 mts de desnivell. Evidentment es poden fer combinades, amb 2 cotxes, de les quals la més lògica sembla pujar des de la boca sud i acabar a l'Hospital bàsicament per "picar" la pala de "somni". El que no és gaire agraït és baixar cap a la boca nord del túnel (pel refuge de Borroude), ja que a banda d'alguna canal inicial que està bé la resta té molts flanquejos i molta pista.
Per tant, el track gps que podeu trobar aquí es pot fer tant cap a un costat com cap a l'altre i la major o menor idoneïtat del recorregut dependrà del criteri de cadascú.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Pic Castanesa amb esquís

Sortim des de la pista que hi ha un km abans del pàrquing de l'Ampriu a l'estació d'esquí de Sarllé. La pista ja comença a tenir clapes i en els propers dies cal preveure que es posarà "tonta" ja que ni amb esquís ni a peu ni amb cotxe... potser el millor és esperar-se uns dies i poder entrar amb el cotxe.


Orientats a l'est, ja al vessant N, la neu és molt més present i anem seguint més per bosc fins a la cota 2150 amb un pas una mica delicat que en funció de la neu afrontarem flanquejant o per algun dels tubs que queden davant. A partir d'aquest punt i fins al cim l'itinerari remunta per suaus pales.


Iniciem el descens per una neu "maltractada" pel vent en combinació amb trams sense transformar amb crosta desagraïda. Ben aviat, però, la cosa canvia i trobem neu dureta però de bon esquiar fins a retrobar la pista on, ja se sap a la primavera, caldrà remar per arribar al cotxe.

 Podeu disposar del track a: TRACK GPS CASTANESA

divendres, 2 d’abril del 2010

Pic Norís amb esquís

 

Dificultat: moderada (segons les condicions, alta), S3.
Desnivell: 1150 mts
Arribem amb el cotxe fins al pla de la Selva havent passat un parell de plaques de neu que a primera hora del matí ens obliguen a posar cadenes. Des del mateix lloc on deixem el cotxe ens calcem els esquís i comencem a remuntar per la pista que mena a la pleta del Frares; a partir d'aquest punt continuem l'ascens deixant a la dreta uns pendents (propensos a les allaus) i a l'esquerra el barranc d'Aixeus. Una mica abans de la cota 2300 i quan som a la base d'una pala evident hem d'anar a l'esquerra tirant un flanqueig força exposat que superant els darrers trams de bosc poc espès ens menarà al llac d'Aixeus.


A partir d'aquí ens encarem amb tendència est per primer passar per sota les parets del Sentinella (lloc propens a les allaus) i superar un marcat desnivell fins situar-nos al llom del Norís. Des d'aquest punt només ens queda remuntar la pala cimera preferiblement per la part dreta. En funció de com trobem la neu farem cim amb els esquís als peus (nosaltres hi vam arribar amb "disparitat de criteris").


Iniciem el descens per l'espectacular pala amb una neu més bona del que ens pensàvem per amb poc relleu fet que en redueix el gaudi. 


Més endavant tenim sort i s'obre una escletxa que ens permet gaudir al màxim de la neu pols seca que hi ha fins a la pista. Aquí la cosa canvia totalment i la neu és tan humida que ens obliga a una dura remada de més de 3 kms.
Cim exigent que demana neu molt estable.

Podeu disposar del track a: TRACK GPS NORÍS

dijous, 1 d’abril del 2010

Pic Coma Varilles amb esquís


Desnivell: 850m
Dificultat: fàcil, S2


Anem a la Vall de Ransol amb l'objectiu de pujar al Pic de la Coma de Varilles (2.760m). Sortida amb Víctor i cia, que pujaran 'a lo vasco' (ells en diuen: tècnica alpina). Deixem els cotxes un km. abans del final de la pista, que es troba tallada per la neu. Ens calcem els esquís des de l'inici i remuntem suaument pel bosc, entre el riu de les portelles i el riu dels Planells de Caraup, seguint direcció nord-est i fins arribar sense dificultat al coll situat entre la punta oest i el cim més alt.


Deixem els esquís en aquest punt i enfilem a peu la curta aresta fins arribar al cim.


Tot i fer un dia esplèndit i sorprenentment sense vent, no podem entretenir-nos massa ja que és tard i la neu comença a transformar. Així doncs, deixem els bascos que piquin la punta oest...


i nosaltres baixem per les suaus i divertides pales fins arribar al punt d'inici, seguint el mateix itinerari d'ascens.


Una molt bona ruta en esquís, fàcil, directa i molt tranquil.la, que surt dels itineraris més concorreguts.


Podeu disposar del track a:  TRACK GPS COMA DE VARILLES