Ailofdisgueim: Monturull i Serrera

 

Un parell de sortides per Andorra per aprofitar la molta neu que hi ha al Pirineu, ara que s'imposen les condicions primaverals.  

Dissabte vam voltar pel Monturull (17,5 km, 1100 m, S2, 5h) des de la Rabassa: pujada llarga i amb algunes ondulacions que enteranyinen, sobretot al Coll de Pimes i als peus del Pic Negre; amb tot ens regalem unes bones baixades, sempre mirant a sud, ja que les nord estaven una mica endurides. Molt bones condicions a la zona, tan si es vol baixar cap a Claror com pel Torrent del Port Negre.

 

Cadí, al fons

Mirant cap a Estanyons, Bovinar i Tossa Plana.

 

 

Diumenge ascendim a La Serrera (11,5 km, 1050 m, S3, 3.30 h) des de Ransol. Condicions boníssimes en tot el recorregut (encara aguanta el pont de neu per canviar de banda), excepte la pala final que es deixa fer per la part central, però amb força roca a cara vista a la banda est. Excel·lent neu primavera des de dalt fins a baix, un pèl més dura a la pala cimera, que a més està amb moltes traces lleugerament endurides. 

 

 

Bony de la Pala de Jan, darrere

Collada de Meners

L'Estanyó

 

Molt bona innivació arreu, amb esquerdes (es veu el terra) en pendents molt forts orientats a sud, però també algun a nord.

Cap del Port des d'Incles

 

Distància: 11 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME S2, S3.

Durada total: 3.30 h

Punt de sortida: Pont de Baladosa (Vall d'Incles).

Dia: dissabte 12 d'abril.

 

S'arriba al final de la pista asfaltada sense problema. Des del pont (1850 m) cal caminar tot el camí de l'inici, per manca de neu, durant un 1 km. Un cop entrem al bosc ja podem calçar i de seguida veiem que el regel nocturn a estat pràcticament nul; per sort la neu podrida no deu tenir un gruix superior als 5-10 cm i tirem amunt, en principi amb la idea d'anar cap a la Cabaneta, però un cop al Pla del Refugi de Siscaró intentem buscar algun destí més ràpid i ens decantem al Cap del Port que és una mica més baix. Així tirem cap al Pas de les Vaques per unes pales plenes de traces de motos de neu que a la baixada ens faran la guitza per les irregularitats. Des del pas, flanquegem la costa del Port Dret (compte si hi ha neu molt dura) i assolim una primera cota que ens obliga a perdre uns pocs metres i ja ens situa a la pala sud del Cap del Port (justeta, però viable). Tenim neu per arribar fins al cim (2752 m), llevat d'uns pocs metres passada la primera cota. 

 

 

De baixada, trobem la neu força irregular i bonyeguda, a banda de les traces de motos, però a dalt poc podrida, a diferència de les cotes baixes on ja cal anar vius, perquè està molt transformada i pels ponts de neu que ja fan pinta de no aguantar gaire.

 

 

Pic de l'Estany Mort (EdM)

 

Distància: 9 km.

Desnivell: 900 m.

Dificultat tècnica: S2, S3, M(B)E

Punt de sortida: pista Ransol.

Durada total: 2.45 h.

 

Des de la bifurcació, gairebé al final de la pista de Ransol cal caminar 1 minut i ja podem calçar (no crec que aguanti gaire la neu a la darrera recta asfaltada). Com que entrem per la banda obaga de Meners hi ha neu suficient per progressar amb comoditat, però cal descalçar per creuar el riu i passar a la banda solana, també ben nevada. En canvi, la primera pala està justeta i si fa calor potser que en una setmana ja no estigui foquejable. Quan s'entra a la pala final del Bony de la Pala de Jan ja hi torna a haver neu suficient, i així fins al cim. Gràcies a la nevadeta de dissabte (5 cm, 10 ocasionalment; especialment a nord) es remunta còmodament (i més tenint en compte que trobem la traça feta). Des del cim desfem per una neu pols que ja comença a humitejar-se, però que es deixa esquiar a cor què vols. En general, bones condicions a Ransol; hi ha neu per a dies.

Imatges del dia:

 

 

Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem

Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 

Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.

 

Vista de l'estació

A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria

 

Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.

 

Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere

A la dreta la canal est del Port d'Arinsal

 

Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).

 

Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

Pic de Ribuls

Des de l'estació de l'aparcament de Grau Roig hem de caminar 5' abans no trobem la neu contínua. Entrem a la vall del Pessons fent el típic eslàlom pel mig del planer bosc durant uns 30' i ja sortim on la vall és més neta, però encara ben plana. Fins a la base de la canal que dona accés al coll entre el Ribuls i el Pessons es manté aquesta tònica, però els darrers 150 m+ es redrecen de valent; normalment cal afrontar-los amb grampons, però com que la neu està tan bé podem guanyar-los amb esquís als peus fins al coll. La pala final del Pessons està una mica justeta i tirem cap al Ribuls. Des d'aquí volíem baixar cap al sud per fer una volta pel Coll de Ribuls i anar a l'Estany de Montmalús, però a mesura que descendim la neu cada cop està més pesada i decidim girar cua i desfer camí: ERROR!, perquè la baixada des de la canal, bé, però la resta de vall és un llarg flanqueig a causa del poc pendent i de la neu pesadota que no deixen corre els esquís, fins a l'extrem que el darrer tram hem de tornar a posar pells per tornar a entrar a l'estació. En total, 13 km i 1050 m+ de ruta poc agraïda amb els esquís; realment, si la neu no està molt bé, val la pena tornar per Montmalús.

Part baixa de la vall del Pessons, a la dreta, el Pic de Maià

Part intermèdia; ja veiem la canal (la de més a la dreta)

Foquejant la canal

A tocar del Ribuls amb la pala S del Pessons

Al cim del Ribuls

Baixant la canal (l'únic tram de neu bona)

 

Diumenge vam intentar el Pic Negre d'Envalira (vam sortir d'una corba a 2200 m perquè des del Pas de la Casa ja no hi havia neu), però a la nit va ploure, suposem que va estar tapat i no va regelar gens; la neu està ben podridota des de bon matí, amb uns 20-30 cms on el pal s'enfonsava gairebé sense prémer.

 

Estany de les Abelletes

 

Esquí de muntanya al nord-est d'Andorra

 

Cap del Port (13 km / 1000 m / S2-S3, ME):

Des del Port d'Envalira s'ascendeix suaument fins al Pic de Maià punt on es comença a descendir cap al Collet d'Ortafà. A partir d'aquí es baixa per bonics pales encarades a N, on cal buscar les parts on ha tocat més el sol perquè en cas contrari està una mica encrostada, fins a tocar del Refugi del Portell. Es torna a posar pells per ascendir la pala final del Cap del Port (400 m+). Des del cim cal desfer camí; la pala del cim, encarada a sud, està bastant al punt tot i que una mica transformada. Un cop a baix, darrer canvi de pells (el 3r) i remuntada una mica més a l'est del Collet d'Ortafà per esquiar les fins al cotxe, amb una breu i pudent remuntadeta.

A l'esquerra, el Cap del Port i a la dreta, el Roc Melé

Imatges de la pala final

 

Pic de l'Estany Mort (9,5 km / 900 m / S2-S3, BE):

Neu contínua des de la bifurcació final de la carretera. No tenim clar cap on volem anar (de fet la idea era el Roc Melé, però el dia anterior vam veure que tenia uns 200 m sense neu): Pala de Jan, Mil Menut... descartem el primer perquè el bosc es veu justet  i entrem a la Vall de Meners, encara sense destí clar tot i que el Mil Menut sembla l'opció. Mentre hi anem, ens avancen els de la cursa de la Serrera, però ens en separem aviat perquè busquem les orientacions oest de les pales d'accés al Mil Menut. La part alta, però, tomba a llevant i la neu comença a estar força transformada, per la qual cosa decidim enllestir al més ràpid possible i tirem cap a l'Estany Mort que és una mica més directe. Per a la baixada desfem per una neu primavera que es deixa fer molt bé, més del que semblava, fins arribar al fons de la vall on la cosa ja no és tan agradable perquè cal vigilar amb el poc gruix que hi ha a la banda solana i és que, malgrat la nevada de fa una setmana, les perspectives de futur no són gaire encoratjadores (malgrat que cal pensar que als llocs habituals encara queda neu per alguna setmana més).

Imatge de l'entrada de la Vall de Ransol

Els de la cursa

Pala final

Baixada abans del fons de vall

Esquí de muntanya a banda i banda de la Serrera (Coma de Varilles i Turó del Forn)

 

Pic Coma de Varilles (8 km, 850 m+, S2). Des de Ransol cal caminar fins a l'entrada del bosc, al final de la carretera, i un cop al bosc ja podem calçar tot i que de baixada aquesta part ja es veu que no serà esquiable. 100m+ després sortim del bosc i ja trobem un bon gruix de neu fins al cim, seguint sempre l'itinerari habitual.

 

Pala de Jan, ben nevat

La Serrera al fons i la vall que hi duu

Nord de l'Estanyó

Al fons el Coma de Varilles

Turó del Forn (11 km, 900 m+, S2). La pista fins al refugi està nevada, però dura dura (de baixada és de tot excepte divertida). Passat el refugi ens toca carregar 100 m+ els esquís (de baixada seran 200 m-), però passat el bosc, bon gruix de neu fins al cim, però molt més endurida que el dia anterior al Coma de Varilles.

Pala final del Turó del Forn

Tomaset

La Serrera a l'esquerra i l'Estanyó a la dreta

Sortint del bosc, a tocar del refugi