Traductor

dijous, 30 de desembre de 2010

Tossa Cap de Siscaró (Vall d'Incles)

Sortim cap a Andorra amb el dubte de què farem: foquejada, foquejada per pistes o directament a pistes... Quan hi arribem el dubte es fa més i més gran. De totes maneres tirem cap a la Vall d'Incles, confiant de l'orientació nord de la part baixa del recorregut i de les zones enclotades de la major part de l'itinerari (busquem els 20-40 cms que dóna meteofrance a la meitat nord d'Andorra).
Arribem fins al pàrquing del pont de Baladosa passant alguna petita placa de neu. Amb poca destressa (és la primera de l'any) ens preparem i enfilem la pista ben aviat amb neu. Dubtem, encara més: esquís als peus o a l'esquena... no pot ser tant bonic i segur que trobem zones sense neu; però no,  hi ha neu a tota la pista però també unes plaques de gel considerables.


Quan s'acaba la pista enllacem amb la part de bosc, amb neu suficient per pujar però molt difícil per baixar perquè encara hi surten "elements diversos". Sortits del bosc la cosa ja millora. Des del refugi Siscaró ens encarem cap als estanys del Siscaró i, posteriorment, de les Canals Roges.


Cap a la cota 2600 la neu comença a escassejar però encara aprofitem alguna llengua de neu per arribar fins als 2750, per neu dura dura. Els últims metres ja no hi ha neu i cal fer-los a peu.
A la baixada, repetim itinerari (no hi ha cap altra possibilitat) trobem neu de tots els colors: inicialment dura dura, però encara de bon fer. Després combinem els trams de crosta tolerable amb d'altres de pols. Més cap a baix la combinació és de pedres i vegatació diversa amb la neu, ja més pesada.


diumenge, 26 de desembre de 2010

Caminada pel Montsec de Meià



Diumenge, 26 de desembre de 2010, decidim fer una escapada al Montsec de Meià per tal d'alleugerir una mica el cos després de tanta alifara.
La proposta és sortir de Vilanova de Meia i pujar a la Roca Alta fent una circular. El dia és particularment fred, (-7 graus a les 10 del matí!!!) i el temps que tenim per esbrabar-nos, limitat; per tant, l'objectiu és clar: córrer quan poguem i caminar ràpid en la resta del trajecte. Així, pugem fins a l'ermita del Puig de Meià pel corriol que surt de darrere el poble (indicat) i, a continuació, seguim direcció la serra del Montsec Meià per encarar-nos cap al Pas de l'Euga. Tot i que el camí no es troba senyalitzat (només alguna fita escadussera), anirem trobant traces de sender que seguirem fins superar l'evident pas i situar-nos a la part alta de la serra. Després dels forts vents del dia anterior, la jornada de Sant Esteve ens regala unes nítides vistes cap al Pirineu. A continuació seguirem per la planera carena fins superar la Roca Alta i aproximar-nos fins al Pas de Nerill, que serà per on baixarem.
Seguirem el descens fins arribar a uns camps i aquí, remuntarem uns 50 metres de desnivell per encarar-nos novament cap a l'ermita. La part final fins al poble seguirà el mateix itinerari d'ascenció.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Fred pallarès

Malgrat el fred de rigor d'aquests dies encara ens animem a fer una sortida amb la btt des de Salàs de Pallars. La font del poble ens ho recorda, malgrat que són les 12 del migdia.


Això sí: busquem una orientació solana que mitigui els efectes de les baixes temperatures. Mentre el sol ens acarona la ruta és plaent però al descens trobem alguna part obaga on l'abundància de roba d'hivern no és suficient per deslliurar-nos del fred.


Com no pot ser d'una altra forma al final de la ruta ens ve a saludar el gos més simpàtic del poble, un preciós ca ben protegit del fred gràcies al seu pelatge i als "extres" que se li insinuen a sota.


Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà

diumenge, 21 de novembre de 2010

Rere el track no hi havia el corriol: la desventura de la cara nord del Montsec d'Ares

Punt de sortida: estació de ferrocarrils de Cellers
Punt d'arribada: estació de ferrocarrils d'Àger
Desnivell: 1.200m
Km.: 16
Durada: 6 hores
Més informació de la comarca: Pallars Jussà

Aquesta no es tracta d'una ruta circular però tampoc hem de fer cap combinació de cotxes ja que aprofitem la línia de ferrocarrils Lleida-La Pobla o el també el recentment anomenat "Tren dels Llacs"; per tant, per planificar el recorregut només ens cal fullejar mapa, descarregar el track, confirmar els horaris de tren i, és clar, donar un cop d'ull a la previsió metereològica (tot i que darrerament no l'encertin massa...). Preparem equipatge adequat per al dia en qüestió i ..... a conèixer món!

Deixem el cotxe a l'estació d'Àger i agafem el tren que surt a les 10.15h; 10 minuts més tard, arribem a l'estació de Cellers, baixem del tren i iniciem l'excursió. Inicialment pugem per la pista del barranc del bosc; més endavant l'abandonem i continuem pel sender que puja més directament. A la cota 600, la pista mor; en canvi, el sender continua tot i que canvia de vessant. Ara ens toca fer un descens cap al barranc del Bosc i creuar-lo. 


A partir d'aquest punt, continuem per sender molt ben traçat que s'orienta cap al nord, la direcció que nosaltres busquem. Tot i així, anem trobant altres corriols, a banda i banda, que ignorarem. Nosaltres seguim ben confiats el track que ens hem descarregat. El nostre objectiu és remuntar per la cara nord del Montsec d'Ares, creuar pel pas d'Osca i baixar per la cara sud del mateix Montsec, passant per la torre de l'Escumó i continuar per GR fins a recuperar el cotxe. De moment, seguim la bona direcció.

Però l'optimisme s'acaba ben aviat. El traçat, a poc a poc, sembla menys clar i evident fins que arriba el punt que ens l'hem d'imaginar. Per no desanimar-nos, qualsevol indici de traça ens l'apropiem com a sender; però està clar que la densa vegetació i els esforços que hem de fer per superar-la ens confirma que anem errats...


Definitivament, no hi ha sender. Però nosaltres no tenim altre remei que continuar pujant; el retorn pel mateix lloc és inviable ja que el cotxe el tenim a l'altre costat de la serra. A poc a poc, amb paciència i  buscant el pas menys complicat, superem els forts pendents i arribem a la carena de la serra.  Som davant el pas d'Osca i  el creuem cap al vessant sud. A continuació baixem molt ràpidament fins a la pista de la torre de l'Escumó. 


Ara el terreny ja ens és conegut i sabem que la resta de trajecte segueix per pista o bé per sender. Arribem a la torre de l'Escumó i prenem el sender que baixa cap al mas del Xixí i d'aquí, ja gairebé tot pista fins a l'estació, tot seguint marques de GR.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Matisos pallaresos



La temporada de les boires matinals ja és aquí; una boira que amara tot l'entorn i que relaxa l'ambient, donant-li un to de tranquil·litat molt propi de la jornada dominical. 


Probablement aquesta convida més a quedar-se a casa, però sabem que a dalt hi ha la recompensa: un sol de novembre que escalfa amb generositat i que ens desperta de l'agradable letargia boirosa. Anem fent ruta gaudint dels colors de tardor i d'un dels sols més efímers de l'any, fins arribar a dalt al Roc Neret on coincidim amb el final de la jornada laboral de l'astre daurat que ens abandona pel vessant sud del Montsec. Aquesta bonica posta de sol va acompanyada del millor descens de la jornada: més de 4 kms de corriol per terreny pedregós i sorrenc però de molt bon fer gràcies al desnivell moderat (10%).


Més informació de la comarca: Pallars Jussà

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Camí vell del Montsec i cent corbes


Km.: 14
Desnivell: 1000m
Dificultat: fàcil

Ruta circular que surt de la vall de Barcedana i puja pel camí vell del Montsec fins a la Portella Blanca, tot seguint per sender fitat i, generalment, ben traçat.


De la Portella, si voleu pujar al Tossal de la Torreta podeu seguir per pista o bé continuar per la carena fins al cim i després baixar fins a la cruïlla que ens indica Sant Salvador del Bosc i, tot seguit, arribar al camí de les cent corbes. Tot el trajecte , tant de pujada com de baixada, segueix per zona boscosa, però cal ressaltar el descens per les cent corbes i sobretot l'emplaçament de l'ermita que ens ofereix unes fantàstiques vistes cap a la conca de Tremp.


Si no teniu intenció de pujar al cim més alt del Montsec, poc abans d'arribar a la Portella Blanca, podeu prendre un sender que tomba a l'esquerra i que us permetrà estalviar-vos la pista i baixar més directament al camí de les cent corbes.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

dimecres, 20 d’octubre de 2010

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Barranc de St. Pere - Ermita St. Pere de Queralt - Lo Balconet - camí dels Petrolers


Aproximació: des de la carretera C-12 direcció Àger, ens desviem a Les Avellanes i seguim per la LV-9042 fins arribar al poble de Santa Linya. Passem el poble i seguim per una pista, inicialment direcció a l'estació d'Àger. Quan som en una bifurcació de camins,  prendrem direcció Sant Urbà fins arribar a l'alçada d'unes antenes, on deixarem el cotxe i iniciarem el recorregut a peu.
Total km.: 12
Desnivell acumulat: 500m
Dificultat: fàcil

Excursió que transcorre inicialment pel barranc de Sant Pere, tot seguint una pista en estat d'abandonament que circula pel fons del barranc i que, finalment, anirà transformant en sender. El lloc és especialment atractiu tant per les impressionants parets que el voregen com pels racons per on passegem. Quan el barranc s'encaixona i el seu pas natural queda barrat, el corriol abandona la part més baixa i comença a pujar lleugerament per la zona més obaga. Ben aviat el sender i les indicacions ens portaran a l'ermita de Sant Pere de Queralt, situada dalt d'una roca.


Visitada l'ermita desfem camí fins a una cruïlla de senders. Nosaltres seguim pujant direcció lo balconet. Aquest corriol, que voreja la serra, puja fortament per terreny  bastant descompost .Al llarg del trajecte podrem observar diverses fortificacions de la Guerra Civil.


Quan som a la part alta de la serra, enllacem amb una pista i la prenem a l'esquerra per, en breus moments, arribar a Lo Balconet, on gaudirem de grans panoràmiques cap a les parets del Doll, del Montsec, de la Serra de Sant Mament, el Mont-Roig....

Finalment, retornem pel camí dels Petrolers fins arribar a l'indret on hem deixat el cotxe.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

diumenge, 19 de setembre de 2010

Pic Negre en BTT


Distància: 39 kms.
Desnivell: 1900 mts.
Dificultat: alta.

Sortim des del poble d'Estamariu direcció Bescaran i als 2 kms deixem l'asfalt per seguir remuntant per còmoda pista fins al coll de Piners, vora l'estació d'esquí de fons de la Rabassa (durant una estona seguim la ruta 31 del centre BTT). A partir d'aquest punt la cosa s'anima més del que seria previsible, ja que al wikiloc està catalogada com a moderada malgrat que hi ha trams de pujada que superen el 20% de desnivell durant molts metres (hi ha 3 trams d'entre 100 i 200 mts de llargada on ens toca arrossegar la btt)... a empentes i pedalades arribem al cim (probablement aquesta és la pista "ciclable" més alta del Pirineu -2642 mts-).


Desfem camí poca estona i ben aviat busquem un fora pista poc agraït pel vessant del Caborreu; posteriorment transitem per alguna part que sembla reservada als rapinyaires que habiten la zona (els vam trobar a l'hora de dinar fotent-se un tiberi de cap de setmana).
El track que adjuntem està corregit i desfem camí per la pista fins al coll de Piners.


Passada la collada de Sarset iniciem el descens per corriol a estones inexistent però de fàcil progressió que ens baixa fins a les bordes de Padovern amb un tram final d'uns 300 mts de llargada on cal arrossegar la btt, més que res perquè no hi ha corriol definit i és un terreny fàcil de punxar; cal dir que aquest sender té trams que sense el track ha de ser complicat de seguir. Amb tot són 300 mts de desnivell de bona baixada.


A continuació fem 400 mts de desnivell per ràpida pista fins gairebé a Bescaran. Però abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta cap al cortal del Teixidor on iniciem 400 mts de corriol inicialment fàcil però a mesura que avança guanya en dificultat; la segona meitat té percentatges superiors al 20% per terreny molt pedregós: algun peu a terra per algun esglaó i globalment força tècnic. 


L'arribada a Estamariu és la part on hi ha els trams més exigents, els qual són evitables si un cop a la pista  desfem camí anant a l'esquerra.



diumenge, 12 de setembre de 2010

BTT pel Port del Cantó



Punt de sortida: pàrquing del poble de Llagunes
Desnivell: 1400m
Km: 43
Dificultat: moderada


Des del pàrquing de Llagunes (costat contenidors) seguim direcció cap a la carretera N-260; pocs metres després prenem a l'esquerra un corriol (pal indicador) que porta a Soriguera/Sort i abandonem l'asfalt. Baixem direcció al riu per un sender que inicialment és dificil de fer-lo damunt la bici però que, més endavant, millora; tot i que pel nostre gust és una arrencada massa potent (de ben segur que amb una mica més rodatge es gaudeix més). Quan arribem al riu el creuem per un parell de ponts i ja trobem una pista que ens pujarà sense complicacions fins al Tossal de Puial (1.914m); un cim que ens sorprendrà gratament  per les seves vistes a 360º amb els tres Montsecs, el Boumort, el Turbó, el Cotiella, el Montsent de Pallars, el Pic de l'Orri, el cadí, el Pedraforca, ... entre d'altres.


D'aquí, continuem per la pista principal fins al Bony del Fener Gran (1.920m), cota màxima del nostre trajecte i, seguidament, iniciem el primer descens fins al petit poble de Junyent. En aquest indret, encarem la segona remuntada del dia (400m de desnivell), tot i que també ens adonem que el canvi d'una de les bicis 'ha petat'; només funciona la combinació: plat del mig i pinyo petit.


Demanem informació de possibles alternatives d'escapatòria però no tenim cap altra opció que continuar l'itinerari previst. El poble es troba situat al fons de la vall i l'única carretera asfaltada d'accés dóna a Castellàs, direcció contrària a la que hem de seguir nosaltres.
En fi, sense donar-hi més tombs (s'esperen tormentes de tarda), continuem el nostre recorregut i remuntem per pista en molt bon estat fins arribar, en millors condicions del que ens esperàvem, al poble de Biscarbó. Encara ens quedarà uns 3 quilòmetres més de pujada, direcció Port del Cantó. El canvi obliga a la duatló: quan la cosa es posa una mica dreta, cal arrossegar la btt; per sort són pocs trams. El més surrealista és que en un dels trams on arrossego la btt, peta la càmera d'aire de darrere!!


Uns metres abans d'arribar a la carretera, nosaltres ens desviem de la pista principal  (i de la ressenya) i prenem direcció sudoest per anar a buscar una camí forestal molt difuminat, a estones reconvertit en corriol, que ens regalarà un fantàstic descens fins al riu del Cantó. Poc abans de creuar-lo, el camí desapareix completament i seguim durant pocs metres un sender que ens baixarà fins al fons de la vall. Un pont ens ajudarà a creuar el riu i, tot seguit, reprendrem un camí que ens durà fins al poble de Llagunes.

 
Aquesta ruta ha estat extreta del llibre "El Pallars Sobirà en BTT", de Xavier Agut (ed. Cossetània). Té alguna variació involuntària en algun tram abans del Tossal del Pujal i del Bony del Fener Gran. També ha estat voluntàriament modificat el darrer descens cap a l'Obaga de Rubió, i que us recomanem especialment.