Traductor

diumenge, 21 de novembre de 2010

Rere el track no hi havia el corriol: la desventura de la cara nord del Montsec d'Ares

Punt de sortida: estació de ferrocarrils de Cellers
Punt d'arribada: estació de ferrocarrils d'Àger
Desnivell: 1.200m
Km.: 16
Durada: 6 hores
Més informació de la comarca: Pallars Jussà

Aquesta no es tracta d'una ruta circular però tampoc hem de fer cap combinació de cotxes ja que aprofitem la línia de ferrocarrils Lleida-La Pobla o el també el recentment anomenat "Tren dels Llacs"; per tant, per planificar el recorregut només ens cal fullejar mapa, descarregar el track, confirmar els horaris de tren i, és clar, donar un cop d'ull a la previsió metereològica (tot i que darrerament no l'encertin massa...). Preparem equipatge adequat per al dia en qüestió i ..... a conèixer món!

Deixem el cotxe a l'estació d'Àger i agafem el tren que surt a les 10.15h; 10 minuts més tard, arribem a l'estació de Cellers, baixem del tren i iniciem l'excursió. Inicialment pugem per la pista del barranc del bosc; més endavant l'abandonem i continuem pel sender que puja més directament. A la cota 600, la pista mor; en canvi, el sender continua tot i que canvia de vessant. Ara ens toca fer un descens cap al barranc del Bosc i creuar-lo. 


A partir d'aquest punt, continuem per sender molt ben traçat que s'orienta cap al nord, la direcció que nosaltres busquem. Tot i així, anem trobant altres corriols, a banda i banda, que ignorarem. Nosaltres seguim ben confiats el track que ens hem descarregat. El nostre objectiu és remuntar per la cara nord del Montsec d'Ares, creuar pel pas d'Osca i baixar per la cara sud del mateix Montsec, passant per la torre de l'Escumó i continuar per GR fins a recuperar el cotxe. De moment, seguim la bona direcció.

Però l'optimisme s'acaba ben aviat. El traçat, a poc a poc, sembla menys clar i evident fins que arriba el punt que ens l'hem d'imaginar. Per no desanimar-nos, qualsevol indici de traça ens l'apropiem com a sender; però està clar que la densa vegetació i els esforços que hem de fer per superar-la ens confirma que anem errats...


Definitivament, no hi ha sender. Però nosaltres no tenim altre remei que continuar pujant; el retorn pel mateix lloc és inviable ja que el cotxe el tenim a l'altre costat de la serra. A poc a poc, amb paciència i  buscant el pas menys complicat, superem els forts pendents i arribem a la carena de la serra.  Som davant el pas d'Osca i  el creuem cap al vessant sud. A continuació baixem molt ràpidament fins a la pista de la torre de l'Escumó. 


Ara el terreny ja ens és conegut i sabem que la resta de trajecte segueix per pista o bé per sender. Arribem a la torre de l'Escumó i prenem el sender que baixa cap al mas del Xixí i d'aquí, ja gairebé tot pista fins a l'estació, tot seguint marques de GR.