Tant amb tan poc

Distància:18 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Durada total: 3h.

Punt de sortida: Adrall.

 

 

Des d'Adrall sortim pedalant primer combinant pistes i carreteres suaus, però quan abandonem l'asfalt de Vilamitjana remuntem 600 m+ en poc més de 5 quilòmetres fins assolir el cim de Les Agudes; bones vistes des del Monturull, passant pel Puigmal al fons i el Cadí a la dreta. Des del cim comencem el descens de més de 900 m- gairebé tots per senders fàcils i divertits al màxim fins a retornar a Adrall. Poques paraules però ben dites.

Pic de la Pleta Pelada (Vall de Manyanet)

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: mitjana; S2-S3, ME(A).

Durada total: 5 h (3 canvis de pells).

Punt de sortida: estació d'esquí de Boí Taüll.

 

Des de l'estació remuntem fins al Coll de Roies seguint l'itinerari d'esquí de muntanya que la mateixa estació té marcat; abans d'arribar al coll, trobem trams molt endurits. Des del coll baixem cap la Vall de Manyanet per una bona neu primavera, amb dos ditets de crema fins a la cota 2200 on caldrà que ens carreguem els esquís a l'esquena durant 30 m-, just abans de creuar el Riu Manyanet. Aquí tornem a calçar i per una neu dureta, però de fàcil progressió (amb ganivetes) ascendim fins a 50 m del cim. Deixem esquís i remuntem uns pocs metres per neu dura fins a un collet on s'acaba la neu i cal fer els 30 m+ finals de cresta assequible (sense neu) fins al Pic de la Pleta Pelada. Per tornar, desfem camí amb una bona neu primavera a la primera pala i una neu encara tolerable, però ja primavera primavera, en la darrera pujada. Baixada final per pistes de l'estació.

Esperem que les nevades previstes arreglin una mica el tema, perquè la cosa comença a estar justeta. Amb continuïtat, sembla que, ara per ara, es pot fer el Pic de Filià i la Pleta Pelada, la resta, amb major o menor mesura, caldrà descalçar en trams més o menys llargs. Si les nevades són les previstes i no arriba una calorada forta, serà un bon lloc per anar tancant temporada (sembla que l'estació tanca el dia de la mona).

I la jornada en imatges:

 

Baixant cap a Manyanet; a la dreta el Pic de Llena

Remuntant la pala O del Pleta Pelada

A la dreta el Pic de Filià (viable per la N-O -no es veu-)

Des del cim mirant la pala S-E del Moró (viable)

Desfent la cresta

30 m+ força pendents abans de la cresta

El Cerví

Creuant el Riu Manyanet

Tornant al Coll de Roies

Esquí de muntanya al nord-est d'Andorra

 

Cap del Port (13 km / 1000 m / S2-S3, ME):

Des del Port d'Envalira s'ascendeix suaument fins al Pic de Maià punt on es comença a descendir cap al Collet d'Ortafà. A partir d'aquí es baixa per bonics pales encarades a N, on cal buscar les parts on ha tocat més el sol perquè en cas contrari està una mica encrostada, fins a tocar del Refugi del Portell. Es torna a posar pells per ascendir la pala final del Cap del Port (400 m+). Des del cim cal desfer camí; la pala del cim, encarada a sud, està bastant al punt tot i que una mica transformada. Un cop a baix, darrer canvi de pells (el 3r) i remuntada una mica més a l'est del Collet d'Ortafà per esquiar les fins al cotxe, amb una breu i pudent remuntadeta.

A l'esquerra, el Cap del Port i a la dreta, el Roc Melé

Imatges de la pala final

 

Pic de l'Estany Mort (9,5 km / 900 m / S2-S3, BE):

Neu contínua des de la bifurcació final de la carretera. No tenim clar cap on volem anar (de fet la idea era el Roc Melé, però el dia anterior vam veure que tenia uns 200 m sense neu): Pala de Jan, Mil Menut... descartem el primer perquè el bosc es veu justet  i entrem a la Vall de Meners, encara sense destí clar tot i que el Mil Menut sembla l'opció. Mentre hi anem, ens avancen els de la cursa de la Serrera, però ens en separem aviat perquè busquem les orientacions oest de les pales d'accés al Mil Menut. La part alta, però, tomba a llevant i la neu comença a estar força transformada, per la qual cosa decidim enllestir al més ràpid possible i tirem cap a l'Estany Mort que és una mica més directe. Per a la baixada desfem per una neu primavera que es deixa fer molt bé, més del que semblava, fins arribar al fons de la vall on la cosa ja no és tan agradable perquè cal vigilar amb el poc gruix que hi ha a la banda solana i és que, malgrat la nevada de fa una setmana, les perspectives de futur no són gaire encoratjadores (malgrat que cal pensar que als llocs habituals encara queda neu per alguna setmana més).

Imatge de l'entrada de la Vall de Ransol

Els de la cursa

Pala final

Baixada abans del fons de vall