Ruta piulada diverses vegades en aquest bloc: Vilanova de Meià - Serra de Sant Alís - Santa Maria de Meià - la Cabroa - Lloella del Llop - Ermita del Puig de Meià - Vilanova.
Com sempre per aquestes dates regala unes fotos impagables...
Bona volta per la part baixa de la Coma de Meià ja que a l'obaga hi queda força neu de la nevada del cap de setmana. Així pugem fins a la Serra de Sant Alís (res a veure amb la del Montsec d'Àger), sobre la cota 1250 on ja trobem força fang però encara pedalable raonablement bé. Des d'aquí baixada per la continuació del Camí Ramader fins a Santa Maria; amb la regadeta està en un estat impecable i es deixen baixar els 600m- a cor què vols (l'espedregada de fa un parell d'anys aguanta molt bé i, a més, han esporgat força brancam que sortia bastant i molestava en passar).
Continuem per anar a buscar el sender de l'obaga de Santa Maria que també trobem al punt, malgrat que no s'hi val a badar amb les lloses humides.
Després remuntem cap la Vall d'Ariet per anar a baixar l'Obac de Gàrzola, 300m- que també suporten molt bé les pluges i que es fa molt bé, ja que cada cop està més definit; decidim repetir-lo. Així, a baix, tornem a pujar, ara per Gàrzola, per tornar-hi.
Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m+ / 1600m-
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Hostal Roig.
Punt final: Vilanova de Meià.
Durada total: 5 h.
Les Torretes, punt més alt del Montsec, ja és una gran clàssica en BTT, que ara encara és millor perquè s'ha allargat la baixada per sender gràcies a la recuperació de 200m- de corriol que surten directament a Santa Maria de Meià, mentre que fins fa poc s'havia de regalar aquests 200 m- per pistota marrana; aquest nou tram gairebé empalma amb els dos espectaculars sectors de la muralla sud del Montsec de Meià i així ens regala un baixada de gairebé 1000m- per corriols baralladissos però totalment ciclables i divertidíssims quan el ferm està una mica humit, que és com el vam trobar aquest passat diumenge.
En aquesta ocasió la plantegem en travessa sortint des d'Hostal Roig i acabant a Vilanova de Meià i això ens permetrà picar un altre fàcil i bonic sender a l'obaga de la Coma de Meià, com si baixéssim de la Vall d'Ariet.
Començar a l'Hostal Roig significa estalviar-se 500m+ i assolir les Torretes amb tot just 600m+, desnivell que s'amplia fins a 750m+ abans no arribem al Camí Ramader ja que passarem pel Mirapallars havent de fer un parell de pujabaixa, gairebé tot ciclables i en un entorn espectacular, pedalant al llindar de l'estimball del mur sud. Un cop al Camí del Puig Ramader comença el festival: els primers metres de descens per la carena són simplement superbs, però és que quan es posa a les entranyes de la paret el traçat és tan espectacular que gairebé oblidem la molta pedra solta que hi ha en el ferm i que en cap moment compromet la progressió sobre la bici. Quan acabem aquest corriol, creuem la pista de Rúbies i aviat continuem per sender del mateix calibre que l'anterior: pedra i més pedra però diversió assegurada. Arribats a la pista, hi transitem ben pocs metres abans no prenguem a la dreta el nou sender recuperat que ens duu fins a Santa Maria de Meià: molt més fàcil que els dos anteriors (últim minut del vídeo), tan sols cal afinar l'orientació perquè encara li manca una mica de definició; amb tot, un regalada des del principi fins a l'arribada a Santa Maria.
Des d'aquest poble ens encarem cap a la Vall d'Ariet on pugem per bona pista; pocs quilòmetres de camí ondulant abans no prenem el darrer corriol del dia (no hi ha imatges al vídeo): un sender fàcil de 300 m- que també està en procés de definició però que si saps on vas també es gaudeix molt perquè és deixa fer a plaer sense cap mena d'exigència tècnica.
Gran jornada, clàssica de clàssiques de categoria pirinenca, que vam assaborir amb l'Agustí i el Xavier. L'única pena del dia va ser veure al Tossal de les Torretes com els feixistots han arrencat la placa dedicada a la Meritxell Serret, exiliada a causa de la intolerància de l'Estat espanyol; però ja se sap: uns volem construir; els altres només saben destruir...
Últim sector de la travessa BTTsenderista de tot el Montsec, en aquest cas el que transita per la zona del Montsec de Meià (que no de Rúbies -denominació franquista-) i ens permet assolir el cim més alt dels tres Montsecs, el Tossal de les Torretes (1676 m). Es puja per l'agradable Vall de Barcedana i s'assoleix la cota màxima pedalant sense gaires complicacions. El tema es complica a la baixada ja que ho fa per la solana, i ja se sap com són les solanes prepirinenques. Amb tot, es pot fer el 99,9% damunt la bici i amb molts trams prou divertits i alguns d'altres on cal batallar amb els elements.
Segon sector de la travessa BTTsenderista dels tres Montsecs, la que transita per l'obaga del Montsec d'Ares. Ascens al cim més alt, el Sant Alís (1675 m), i descens per la Font de la Veça o una variant tan interessant com la de la Font o encara més; en tots dos casos, corriols de més de 900m- amb un 95% de recorregut divertíssim i assequible, i tan sols esquitxat de breus passos més tècnics. En teoria tal com està plantejat al llibre aquesta seria la segona meitat de la primera jornada, tot i que també es pot dividir en dos si parem a dormir a Pont de Montanyana.
Ara són dies boníssims per anar a les solanes del Montsec: sol i mar de núvols assegurats fan una combinació excel·lent per caminar-hi amb la calma. I més ara que estem a punt de publicar una nova proposta al Montsec: un recull de tres travesses pel conjunt d'aquesta serralada. En concret es tracta de fer:
1) La volta o travessa a peu, apta per a tots els senderistes, per tant, una proposta molt física però gens tècnica;
2) La volta o travessa en BTT, assumible per a tots els ciclistes;
3) I una travessa BTTsenderista reservada per als que gaudeixen dels senders exigents.
En tots 3 casos es visiten els indrets més significatius del Montsec així com els cims més elevats de cadascun dels sectors.
I això és el que ens hem trobat durant aquests dies:
I una bona ruta per a les properes setmanes ara que sembla que a les parts altes s'hi posarà la neu; de fet aquest cap de setmana ja van quedar ben emblanquinades. A les solanes va marxar ràpidament però a les obagues sembla que en tindrem per a dies. Especialment interessant el sender que s'ha recuperat des de Santa Maria de Meià cap a l'ermita del Sant Alís, ja que això permet ascendir sempre per sender -fites- fins al cap del Montsec i així evitar el 250 m+ de la pista que fèiem servir habitualment.
Distància: 38 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4.30 h.
Punt de sortida: Cubells.
Ja fa dies vam anar a fer un tram de la primera etapa de la Noguera Bike Race del 2017, però sortint des de Cubells i eliminant tota la part més propera a Camarasa, simplement per una qüestió de logística.
Des de Cubells es remunta una mica fins a superar per l'est el Tossal Boada; aviat comencem una baixada per corriol bastant divertit però que millor agafar-lo una mica humit que sec perquè llavors el control de la bici es complica a causa de la pedreta petita que pobla el ferm.
Tram de carretera fins a Alòs on remuntem còmodament fins a la serra que tanca pel nord el congost de Mu. A dalt una successió de bonics i divertits corriols ens retornen a Alòs on tornem a creuar el Segre pel mateix pont.
Ara ens toca remuntar, també per molt bona pista, la serra Carbonera. Un cop a dalt anem empalmant senderets amables i assequibles que ens retornen fins a Cubells.
Com sempre, excel·lent feina de la gent de la Noguera que saben treure petroli de la seua comarca; això sí, compte d'anar-hi després de pluges intenses.
Comencem a acumular un gruix d'informació força significatiu al bloc. Fruit d'això fem una cosa que intentem evitar al màxim: repetir una piulada que ja teníem penjada; ens pensàvem que no i per això vam fer la gravació en vídeo. Malgrat la repetició, com que ja tenim fet el vídeo el pengem igualment. A més, en aquesta ocasió vam fer un pas més enllà ("otra vuelta de tuerca") ja que en comptes de pujar còmodament per l'obaga vam decidir ascendir-hi buscant el sol del vessant meridional, ni que això impliqués els 200m+ de bici a l'esquena pel costerut i baralladís sender que dur des de Rúbies fins a la Portella Blanca. Per accedir a Rúbies, ho vam fer per la Cabroa, un espectacular camí que puja al 10% i que traça un recorregut, en alguns punts, de vertigen.
L'últim dia que vam estar junts, Salvador, va ser pedalant per Montalegre.
Aquest cap de setmana hem volgut tornar-hi per recordar aquelles bones estones que vam compartir. Ha estat una pedalada amb sentiments enfrontats... per una part la ràbia del destí inesperat i injust... de l'altra, contents d'haver tingut la sort de conèixer-te i poder viure plegats tants bons moments.
Aquell 29 d'abril vam xalar de valent amb tu i, tot que era el primer dia que venies a barallar-te amb el pedregam de la Noguera, ens vas collar de valent. Aquesta, i tantes d'altres, ja no ens les podrà prendre ningú.
A partir d'ara pujar a Montalegre fent aquesta boníssima i clàssica volta portarà el teu nom, Salvador. Sempre pedalaràs amb nosaltres.
Superba volta al Montsec de Meià pujant per la cara nord i baixant pels exigents senders de la banda solana que agafem al dente gràcies a la pluja del dia anterior i el ferm estava més compactat que quan porta molts dies de sol. La pujada per l'obaga, en canvi, estava massa carregada d'humitat i vam haver de refer sobre la marxa la pujada per Barcedana per evitar els trams més fangosos.
A mesura que vam anar guanyant cota, vam deixar sota nostre l'espectacular mar de núvols més propi d'un dia d'anticicló d'hivern que no pas de la primavera. Un cop a dalt gaudim del paisatge: el Pirineu nevat, mar de núvols fins a Montserrat, el verd dels camps...
Aviat ens tirem avall: els primers 800 m- de sender, separat en dues seccions, són espectaculars pel traçat a les parets aparentment inexpugnables de la cara sud del Montsec; però excepte per la molta pedra solta que hi ha, per la resta es deixa fer força bé.
Un cop a tocar de Santa Maria ens toca remuntar el Cingle de la Cabroa (que suposem que és una abreviatura de la 'Cabrona' -amb perdó- perquè com puja...); en total 600 m+ exigents però espectaculars ja que la pista passa arran de paret en diversos trams.
A dalt ja només ens queda una pista ondulant abans no ens encarem al descens final: 800m- que surten directament a la C13. Es tracta d'un sender exigent com sempre al Montsec amb molta pedra solta però sobretot difícil perquè hi ha trams amb un pendent molt marcat, tot i que també n'hi ha d'altres que són molt agraïts (que no significa que siguin fàcils).
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
