Traductor

diumenge, 9 d’octubre de 2016

Recordant el Salvador a Montalegre



L'últim dia que vam estar junts, Salvador, va ser pedalant per Montalegre.
Aquest cap de setmana hem volgut tornar-hi per recordar aquelles bones estones que vam compartir. Ha estat una pedalada amb sentiments enfrontats... per una part la ràbia del destí inesperat i injust... de l'altra, contents d'haver tingut la sort de conèixer-te i poder viure plegats tants bons moments.
Aquell 29 d'abril vam xalar de valent amb tu i, tot que era el primer dia que venies a barallar-te amb el pedregam de la Noguera, ens vas collar de valent. Aquesta, i tantes d'altres, ja no ens les podrà prendre ningú.
A partir d'ara pujar a Montalegre fent aquesta boníssima i clàssica volta portarà el teu nom, Salvador. Sempre pedalaràs amb nosaltres.







3 comentaris:

roadbooker ha dit...

La meva última aventura amb el Salvador va ser a Sort. Vam xalar gràcies als pass@muntanyes de la baixada per Sender del Cantó a Llacunes i tot seguit de la Forestal. En Salvador va poder gaudir de la seva nova canyon... I va seguir als habituales d'aquests indrets amunt i avall sense despentinar-se... com si ho hagues fet tota la vida. Encara recordo com si fos ara el que em va costar seguir-lo pujant de Llacunes a la Forestal.
La seva bici va patir el maltractament, i un parell de talls a les cobertes no li van deixar tubelitzar-les després d'aquell dia.
Dos dies abans d'aquella maleïda nit, li vaig poder reparar les cobertes i tubelitzar-li. Va marxar content i agraït cap a casa seva amb la seva màquina preparada per la propera aventura. Quin bonic comiat em vas regalar, company.
Salvador, allà on estiguis, vés buscant-nos una altra Itaca per dur-nos a gaudir quan ens tornem a trobar tots plegats.
Fins aleshores, et trobaré a faltar.

Roger ha dit...

Bon detall. Molt emotiu. Segur que era un tio cullunut, per com parleu d'ell.

pass@muntanyes ha dit...

Gràcies!
"Simplement" era molt bona persona... però amb el significat més estricte de l'expressió.