L'últim dia que vam estar junts, Salvador, va ser pedalant per Montalegre.
Aquest cap de setmana hem volgut tornar-hi per recordar aquelles bones estones que vam compartir. Ha estat una pedalada amb sentiments enfrontats... per una part la ràbia del destí inesperat i injust... de l'altra, contents d'haver tingut la sort de conèixer-te i poder viure plegats tants bons moments.
Aquell 29 d'abril vam xalar de valent amb tu i, tot que era el primer dia que venies a barallar-te amb el pedregam de la Noguera, ens vas collar de valent. Aquesta, i tantes d'altres, ja no ens les podrà prendre ningú.
A partir d'ara pujar a Montalegre fent aquesta boníssima i clàssica volta portarà el teu nom, Salvador. Sempre pedalaràs amb nosaltres.
Aquest cap de setmana hem volgut tornar-hi per recordar aquelles bones estones que vam compartir. Ha estat una pedalada amb sentiments enfrontats... per una part la ràbia del destí inesperat i injust... de l'altra, contents d'haver tingut la sort de conèixer-te i poder viure plegats tants bons moments.
Aquell 29 d'abril vam xalar de valent amb tu i, tot que era el primer dia que venies a barallar-te amb el pedregam de la Noguera, ens vas collar de valent. Aquesta, i tantes d'altres, ja no ens les podrà prendre ningú.
A partir d'ara pujar a Montalegre fent aquesta boníssima i clàssica volta portarà el teu nom, Salvador. Sempre pedalaràs amb nosaltres.
3 comentaris:
La meva última aventura amb el Salvador va ser a Sort. Vam xalar gràcies als pass@muntanyes de la baixada per Sender del Cantó a Llacunes i tot seguit de la Forestal. En Salvador va poder gaudir de la seva nova canyon... I va seguir als habituales d'aquests indrets amunt i avall sense despentinar-se... com si ho hagues fet tota la vida. Encara recordo com si fos ara el que em va costar seguir-lo pujant de Llacunes a la Forestal.
La seva bici va patir el maltractament, i un parell de talls a les cobertes no li van deixar tubelitzar-les després d'aquell dia.
Dos dies abans d'aquella maleïda nit, li vaig poder reparar les cobertes i tubelitzar-li. Va marxar content i agraït cap a casa seva amb la seva màquina preparada per la propera aventura. Quin bonic comiat em vas regalar, company.
Salvador, allà on estiguis, vés buscant-nos una altra Itaca per dur-nos a gaudir quan ens tornem a trobar tots plegats.
Fins aleshores, et trobaré a faltar.
Bon detall. Molt emotiu. Segur que era un tio cullunut, per com parleu d'ell.
Gràcies!
"Simplement" era molt bona persona... però amb el significat més estricte de l'expressió.
Publica un comentari a l'entrada