Alt(r)a volta a la Sierra Negra

Foto: A. M. S.

Distància: 30 km.
Desnivell: 1600m+.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total: 7 h.

Enfilem a repetir aquesta clàssica del BTTsenderisme del Pirineu amb la companyia dels amics de KEA. En condicions normals no la tornaríem a piular però és que en poc temps l'hem trobat notablement canviada. La pujada no difereix en res però la baixada ha patit canvis substancials. A dalt de tot el sender era gairebé inexistent i actualment hi ha traça ben bé des del cim, fins a l'extrem que un flanqueig que feia per arribar al Cuello Gordo on era impossible aguantar-se ara, suposem que la gent de la Trans Nomada, han obert un corriol, sembla que a cop d'aixada, per on s'avança sense dificultat. Des del cim d'Estibafreda també hi ha aparegut un corriol evident que facilita la progressió fins a la Tuca Royero que era on més o menys antigament es començava a veure una  mica de sender. Per tant, aquesta part de dalt està notablement millor; també ho està la part inicial del bosc on s'ha treballat en alguns punts on el sender no acabava de ser prou clar. I curiosament el contrapunt el trobem a la part baixa del corriol, ja que no fa gaire tenia un ferm molt bo i homogeni mentre que aquesta vegada l'hem trobat notablement descarnat la qual cosa fa que la dificultat hagi crescut en el tram que ja era més exigent: arrels, xaragalls, pedres,... fan que els darrers 300m- siguin per anar-hi ben vius.

Un cop acabada la conclusió és clara: una de les bones del Pirineu del BTTsenderisme; no surt barata perquè cal arrossegar/carregar la bici durant 850 m+ (i hi ha rutes del mateix calibre que surten notablement "més barates"), però el resultat és un itinerari amb tots els elements imprescindibles per gaudir de l'alta muntanya acompanyats de la BTT: ambient alpí, bons senders, grans panoràmiques,...

Al pic de Castanesa des de l'Ampriu

Distància. 13 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat tècnica: ME, S2.
Durada total: 5 h.

Punt de sortida: pista de la cabana d'Ardonès, un quilòmetre abans de l'aparcament de l'Ampriu (Sarllé).

Dia: ja fa unes quantes setmanes.

Clàssica i ràpida ascensió al pic de Castanesa pel vessant N-O que permet no haver de matinar i sortir a hores de ministres. El recorregut, el típic: 3 km de pista (amb esquís a l'esquena) fins que tomba al nord i aviat es posa a l'obaga; a continuació remuntem un tram de bosc abans d'haver de creuar l'únic pas una mica delicat a la cota 2250 que superarem una cinquantena de metres per sobre del tallat. A partir d'aquest punt sempre per pendents suaus assolirem el cim sense cap complicació i sempre foquejant en direcció S-E. Per la baixada, desfem.

TRAÇA GPS

Volta al pic de Basibé des de l'Ampriu

Distància: 13 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: ME, S2-S3.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Aparcament de l'Ampriu (estació d'esquí de Sarllé).
Dia: diumenge 23.

Aposta arriscada a les alçades de temporada que som i les calorades de les últimes setmanes que han arrasat amb bona part de la neu a les solanes; i és que ens proposem fer la volta i el cim del Basibé amb un tram del recorregut que transita per una bona solana. Ruta n. 230 del llibre "Rutas con esquís Pirineo Aragonés. Tomo IV", del Jorge García-Dihinx.

Sortim des de l'aparcament de l'Ampriu remuntant a l'est per una de les pistes de l'estació fins a la Collada de Basibé on encara ascendim una mica més a la dreta per poder entrar còmodament a l'obaga de Basibé. Una pocs metres sense neu i ja veiem que anem al límit perquè només la part més arran de l'obaga té blanc, la qual cosa ens obligarà a baixar restringint el nombre de girs i tirant de flanquejos per no haver-nos de descalçar. 

La collada de Basibé a la dreta

Passem l'esperó N-E del Basibé i tornem a posar pells per remuntar fins a la Colladeta de la Pleta Vella, ara sí amb un bon tou de neu en els seus pendents entre suaus i moderats. 

Pujant a la Colladeta de la Pleta Vella amb el Castanesa darrere

Arribats al citat pas, traiem el cap a la part solana i es confirma que el sospitàvem però encara podem foquejar fins a la Collada de Tous (2471 m) (compte si està carregada la part alta de la pala), on ara sí que es fan bons els pitjors pronòstics i quan ens posem a la solana ens toca carregar els esquís a la motxilla fins al cim del Basibé. 

Colladeta de la Pleta Vella

Flanqueig cap a la Collada de Tous

Cal dir que els darrers 100 m fins al cim amb neu no han de ser fàcils, ja que tenen força pendent i té algun pas exposat. 

Turbón des del cim

Zona de l'Aneto des del cim

Baixant del Basibé, darrere, capa la Pala de l'Estan

Baixem del cim, ignorem un primer coll a la dreta i pugem uns 60 m+, sempre amb els esquís a l'esquena, fins que ens posem a tocar del cim de la Pala l'Estan, a la cota 2610. Aquí entrarem a la Canal de Basibé que amb uns primers metres de pendent moderat (30/35º) ens retorna a l'estació per acabar la boníssima esquiada, per una primavera de molta qualitat, ja per les pistes de l'estació per on hem iniciat la sortida.

Baixant de la Canal de Basibé

Tot el descens el fem acompanyats d'un preciós gos que no sembla gaudir tant de la neu com nosaltres.

TRAÇA GPS

Puyada a Roques Trencades en BTT (integral Sierra Negra)

Distància: 30 km.
Desnivell: 1700 m.
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Benás.

Tremendíssima volta bttsenderista a la Sierra Negra de Benás. Una ruta exigent pel llarg porteig (800m+) però absolutament imprescindible per a tot ciclista de MUNTANYA.

L'itinerari comença amb una estona de breus ondulacions vora el riu Éssera abans no ens desviem cap al Refugi de Pescador punt on s'acaba la còmoda pista de Vallhivierna (800m+). A partir d'aquí ens toca caminar amb la bici al costat (puntualment carregada a l'espatlla) tot i que té alguns punts innecessàriament i lactosament pedalables. Són 800m+ sempre pel marge dret del Barranc d'Estibafreda fins que assolim la Tuca de Roques Trencades... som amb la bici a 2755 m d'alçada. A partir d'aquí continua l'exigència perquè malgrat que té una primera baixada divertida, de seguida hem d'afrontar un flanqueig (10') on hem de tornar a caminar perquè la pedra petita no ens aguanta (o no la sabem aguantar) i les rodes derrapen constantment. D'aquesta manera arribem al Cuello Gordo, punt on iniciem la darrera caminada del dia (50m+). Som a 2694 i d'aquí als 1200 m d'alçada ja només posarem peu a terra en algun pas molt puntual; per tant, tenim per davant 1500m- de descens per senders de somni. Al principi l'ambient d'alta muntanya absorbeix els sentits (tot i que no s'hi val a badar), i un cop som dins al bosc el corriol sembla una pista d'slot que ens va baixant fent elegants revolts fins que els darrers 300m- el descens es complica sensiblement i trobem els passos més tècnics de tota la jornada; a més a més, els trobem força molls i això en resta el gaudi, però ja res pot espatllar aquesta genial jornada de bicicleta i muntanya.

Article Vèrtex: El Montsec, de cap a cap

Detall de la revista

El darrer número de la revista Vèrtex publica un article Pass@muntanyes. Es tracta de la travessa integral del Montsec, des de Viacamp fins a Vilanova de Meià, és a dir, de sol ponent a sol ixent, passant per les cotes màximes dels tres sectors del Montsec: Estall, Ares i Meià. En total són tres jornades per superar els més de 4000m+ i trescar els 86 km que separen les dues poblacions.

Volta a l'Aneto en BTT (segona etapa)

Distància: 50 km
Desnivell positiu: 2000m
Desnivell negatiu: 2350m
Dificultat: alta
Durada: 9 hores
Punt de sortida: Benás
Punt d'arribada: Bossost

Sortim a les 8h del matí després d'un generós esmorzar a l'Hotel Llibrada i quan ens aproximem a l'entrada del sender (PR) que ressegueix el marge dret del riu Esera, observem embadalits que els aiguats l'ha engolit i al seu lloc queda un batibull de pedres de grans dimensions on la bici s'hi queda clavada només de guaitar-les; per tant, la sortida del poble la fem per carretera, també malmesa en alguns trams, fins al Pont Nou de Sant Chaisme, on ens desviem a la dreta per prendre la pista fins al Pla de Senarta.

A partir d'aquí tornem a recuperar la carretera fins als Llanos de l'Hospital perquè la pista que havíem de seguir pel marge esquerre del riu també ha patit desperfectes (hi ha 3 curts trams, segons informació facilitada al Cámping Aneto, on cal caminar). Com que ens queden molts quilòmetres per endavant i molts metres de desnivell per guanyar, optem per agafar l'asfalt i no entretenir-nos més del que ja teníem previst.

Un cop als llanos de l'Hospital seguim remuntant fins a les proximitats de la Besurta, on abandonem la via principal i encarem amunt pel sender que puja fins al Port de Benás. Afortunadament, aquest sender és de bon fer per arrossegar la bici. En total són 550m de desnivell, 1.30h de caminada en paral.lel: la bici i  'el matat/da que l'arrossega'...

Al coll, ens aturem per recuperar forces i gaudir de les esplèndides vistes cap a les geleres de la Maladeta i l'Aneto i més; ens tapem una mica per iniciar el llarg descens, motiu principal d'aquesta volta: 1000m de desnivell per un espectacular sender que baixa fins a l'Hospice de France. El descens, pels que tenim un nivell tècnic de grau mitjà, no és fàcil però cal valorar-lo en conjunt si es vol gaudir. Compte, perquè és un itinerari molt transitat pels excursionistes i, com sabeu, ells tenen sempre prioritat.

Finalitzada la llarga descente, farcida d'épingles, ens toca una nova ascensió de 350m de desnivell fins al coll de Varièja, dels quals 250m+ són per bona pista i els darrers 100+ fins a la collada per un corriol força net i que guanya alçada molt suaument per la qual cosa la majoria de trams es poden fer damunt la btt.

Finalment, som a la cota màxima, exhausts, i a punt d'iniciar el darrer descens. Fins arribar a la carretera de Eth Portilhon anem combinant trams de sender (alguns cal reconsiderar seguir-los si es troben molls) i pista fins arribar a la N-141, la qual prendrem en baixada durant un quilòmetre. Seguidament, ens desviem per continuar el descens per un excel.lent corriol fins arribar a Bossòst.

Un cop a Bossòst, reconsiderem la idea de continuar fins a Vielha ja que el Camí Reiau que havíem de prendre per finalitzar la travessa també ha patit greus desperfectes arran de la riuada i l'opció d'acabar la volta per la transitada N-230 no acaba conquerint adeptes. Vistes les diferents alternatives decidim prendre el bus fins a la capital de l'Aran, bicis incloses. Així doncs, invertim 1 euro i ens estalviem 15 quilòmetres de carretera.

Volta a l'Aneto en BTT (primera etapa)

Distància: 50km

Desnivell positiu: 2000m
Desnivell negatiu: 2500m

Dificultat: alta

Durada total: 9 hores

Punt de sortida: boca sud del túnel de Vielha

Punt d'arribada: Benás

Ja feia un any que teníem in mente aquesta travessa de dos dies que, tot s'ha de dir, va sorgir arran d'una troballa de sender que vàrem trepitjar prèviament a peu durant una estada pel Luishonès. Aquell camí històric de 1000m de desnivell que l'any 2012 remuntàvem xino-xano des de l'Hospice de France fins al Port de Benàs fou el detonant perquè el passamuntanyes (m) enginyés aquesta volta de BTTsenderisme programada en dues jornades. Cal dir però que la versió original s'ha vist modificada en alguns trams del recorregut arran dels aiguats d'enguany i que han fet desaperèixer senders i/o alternatives a les vies asfaltades.

El primer dia sortim de la boca sud del túnel de Vielha i prenem la pista que segueix pel marge esquerre de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Senet. Malgrat que la tendència és en baixada, trobarem algunes remuntades breus que donaran inici al còmput de desnivell acumulat de la jornada. En aquest punt ja veiem les primeres restes dels estralls de les pluges d'aquesta primavera.

A continuació creuem la N-230, superem el poble d'Aneto i ascendim per la pista asfaltada de Llauset. Quan portem uns 6 quilòmetres d'aquesta via secundària, abandonem l'asfalt i descendim uns metres cap a la Palanca dels Passos on ens espera una dura escalada per pista de 600m de desnivell fins al coll de Salines, previ descens per un suau i fàcil llom herbós.

A partir d'aquí, creuem el filat i descendim seguint gairebé sempre les traces de GR fins arribar a la pista del riu Valiera, cota 1600m. D'aquest descens tenim una primera part força divertida, si encertes la traça, i una segona part més incòmoda perquè el sender no resulta evident i cal creuar algun barranc; per tant, creiem que potser la millor opció és, des de a la Pleta del Moscader, abandonar el GR i baixar per pista fins enllaçar amb el camí que hem de prendre per continuar el nostre trajecte.

La següent remuntada forta de la jornada fins a la collada de Baciver suposa una ascensió de 800m de desnivell, dels quals els darrers 350m fins a la cota màxima caldrà arrossegar la bici per un sender gens agraït. Un cop al coll entrem a l'estació d'esquí de Cerler. Fins a l'Ampriu descendim per una de les pistes esquiables a l'hivern.

 Tot seguit enllacem amb el camí del barranc de l'Ampriu on prosseguim el descens per pista.

Ara sí, ens resta un darrer esforç amunt, 100m de desnivell, abans d'inciar l'esperat i divertidíssim descens per sender fins al poble d'Ancils; un corriol boscós d'uns 600 m- que fan oblidar les penúries que ens hi ha menat.

Per arribar a Benás, on passarem la nit a l'Hotel Llibrada (tracte excel.lent i molt bona relació qualitat-preu), només queden un parell de quilòmetres que farem per asfalt ja que els aiguats d'aquest any s'han endut la pista que resseguia el riu Ésera.