Traductor

dimecres, 28 d’agost del 2013

Volta a l'Aneto en BTT (primera etapa)



Distància: 50km
Desnivell positiu: 2000m
Desnivell negatiu: 2500m
Dificultat: alta
Durada total: 9 hores
Punt de sortida: boca sud del túnel de Vielha
Punt d'arribada: Benás


Ja feia un any que teníem in mente aquesta travessa de dos dies que, tot s'ha de dir, va sorgir arran d'una troballa de sender que vàrem trepitjar prèviament a peu durant una estada pel Luishonès. Aquell camí històric de 1000m de desnivell que l'any 2012 remuntàvem xino-xano des de l'Hospice de France fins al Port de Benàs fou el detonant perquè el passamuntanyes (m) enginyés aquesta volta de BTTsenderisme programada en dues jornades. Cal dir però que la versió original s'ha vist modificada en alguns trams del recorregut arran dels aiguats d'enguany i que han fet desaperèixer senders i/o alternatives a les vies asfaltades.

El primer dia sortim de la boca sud del túnel de Vielha i prenem la pista que segueix pel marge esquerre de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Senet. Malgrat que la tendència és en baixada, trobarem algunes remuntades breus que donaran inici al còmput de desnivell acumulat de la jornada. En aquest punt ja veiem les primeres restes dels estralls de les pluges d'aquesta primavera.



A continuació creuem la N-230, superem el poble d'Aneto i ascendim per la pista asfaltada de Llauset. Quan portem uns 6 quilòmetres d'aquesta via secundària, abandonem l'asfalt i descendim uns metres cap a la Palanca dels Passos on ens espera una dura escalada per pista de 600m de desnivell fins al coll de Salines, previ descens per un suau i fàcil llom herbós.




A partir d'aquí, creuem el filat i descendim seguint gairebé sempre les traces de GR fins arribar a la pista del riu Valiera, cota 1600m. D'aquest descens tenim una primera part força divertida, si encertes la traça, i una segona part més incòmoda perquè el sender no resulta evident i cal creuar algun barranc; per tant, creiem que potser la millor opció és, des de a la Pleta del Moscader, abandonar el GR i baixar per pista fins enllaçar amb el camí que hem de prendre per continuar el nostre trajecte.




La següent remuntada forta de la jornada fins a la collada de Baciver suposa una ascensió de 800m de desnivell, dels quals els darrers 350m fins a la cota màxima caldrà arrossegar la bici per un sender gens agraït. Un cop al coll entrem a l'estació d'esquí de Cerler. Fins a l'Ampriu descendim per una de les pistes esquiables a l'hivern.




 Tot seguit enllacem amb el camí del barranc de l'Ampriu on prosseguim el descens per pista.


Ara sí, ens resta un darrer esforç amunt, 100m de desnivell, abans d'inciar l'esperat i divertidíssim descens per sender fins al poble d'Ancils; un corriol boscós d'uns 600 m- que fan oblidar les penúries que ens hi ha menat.





Per arribar a Benás, on passarem la nit a l'Hotel Llibrada (tracte excel.lent i molt bona relació qualitat-preu), només queden un parell de quilòmetres que farem per asfalt ja que els aiguats d'aquest any s'han endut la pista que resseguia el riu Ésera.

dilluns, 26 d’agost del 2013

Le Boucle d'Ornon



Distància: 17 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Ciclabilitat de pujada: 75%.
Ciclabilitat de baixada: 100%.
Durada: 5.15h.
Punt de sortida: La Pallud
Mapa: Écrins 1:50.000 de Rando éditions

Des de La Pallud remuntem per carretera direcció al Col d'Ornon i, a continuació, cap al poble homònim. El primer tram de pista està asfaltat però relativament aviat s'acaba de manera brusca i el 'ferm' empitjora molt, la qual cosa no impedeix la progressió damunt la bici.


Aquest fet es produirà a la cota 1660m, a l'alçada del Pont de Basse Montagne on comencem a caminar durant uns 300 m+.



Aquest portage (de 30 minuts segons la guia) ens demana gairebé una hora. Quan arribem a tocar de la cabana comunal ja podrem pujar a la bici per iniciar un fantàstic descens que justifica el 'portage'. Són 1100 m- gairebé tots per corriols amb dues parts molt diferenciades: la primera meitat, més fàcil, transita per terreny més obert i les vistes són fantàstiques;



la segona, ho fa per territori boscós, amb boniques épingles i una part final una mica exposada que posa la cirereta a aquesta breu però intensa excursió.



dijous, 22 d’agost del 2013

Via ferrada La Découverte


Bonica via ferrada per omplir una matinal a la part alta de l'estació d'esquí d'Alpe d'Huez, direcció al Coll de Sarenne.
Curiosament el primer que cal fer és descendir uns 200 m per sender fins a situar-nos a la base de la via, que comparteix l'inici amb una altra de major dificultat anomenada l'Sportive.
La Découverte catalogada entre PD i AD, segons les fonts, remunta estèticament una paret amb alguns passos més exigents; d'aquí surten els AD i en cap cas, a parer nostre, pot ser una via d'iniciació ja que alguns passos tenen un cert punt d'exigència. 
Un parell d'imatges de la via:



dilluns, 19 d’agost del 2013

Coteyssart



Distància: 16,5 km.
Desnivell: 800m.
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.
Durada: 3.30 h.
Punt de sortida: aparcament vora el càmping municipal d'Allemont.
Mapa: Belledonne 1:50.000 de Rando éditions

Iniciem el reconeixement de la zona de l'Oisans en BTT per la ruta n. 11 del llibret de l'Oficina de Turisme de Bourg d'Oisans. L'objectiu principal és veure l'exigència a l'hora de graduar la dificultat de les rutes. Escollim un 2 sobre 4 de dificultat tècnica i liquidada la ruta ja veiem que no podrem tirar gaire més amunt...
La ruta surt d'Allemont i remunta per una pista fins a situar-nos a l'entrada del sender que va al llac de Belledone; cal pensar que ens vam equivocar i que no vam acabar d'encertar la sortida ja que vam arribar al poblet de la Traverse per un km de sender meitat viable, meitat molt exigent (vam arrossegar). Les rampes se suavitzen difinitivament un cop ens dirigim a l'aparcament de Coteyssart. A l'enllaç amb el GR549 encara seguim l'atzucac de pista (la ruta és curteta) que en un parell de km ens deixa en un presumpte "Point de vue" que no ho és perquè és ben bé al mig d'una extensa massa arbrada que no deixa veure res. Desfem fins al GR549 i iniciem el descens: uns 600 m de molt bon sender boscós, puntualment amb épingles bastant exigents. Arribats al Lac du Verney ja només ens queda planejar per pista fins a tornar a l'aparcament de vora el càmping municipal de l'Allemont.

dilluns, 12 d’agost del 2013

Al Pont del Diable



Per completar el cap de setmana pallarès amb la colla del 'xipxap', diumenge fem la volta des de Senterada per la Bastida de Bellera passant pel Pont del Diable; un recorregut assequible però amb una bona pila d'encants que bé es mereixen una matinal ràpida. 
Les imatges de la sortida:
















dilluns, 5 d’agost del 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. TERCERA ETAPA



L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.


TERCERA ETAPA

Central de Capdella- pista de Filià-Estany de Filià- pista de Fa-Espui-Central de Capdella

Distància: 25.5 km
Desnivell: 900m
Dificultat tècnica: fàcil
Punt de sortida i d'arribada: Central de Capdella
Allotjament: Refugi Tacita


Ruta circular on ens mourem gairebé sempre per bones pistes, amb uns desnivells molt tolerables i uns quilòmetratge total ben assequible. En definitiva, una etapa molt rodadora, sense excessos i amb uns nivells de dificultat tant físic com tècnic molt acceptables per tots aquells que voleu disposar d'un dia més tranquil, just a l'equador de la travessa; una matinal que podeu combinar perfectament amb altres activitats que us permetin complementar i/o descobrir altres particularitats d'aquesta discreta vall.


Aquest dia farem una incursió a la controvertida i bella vall de Filià. Hi ascendim senses presses perquè la projecció d'imatges que ens regala aquest vessant de la Vall Fosca s'ho valen. D'una banda, a l'altre costat de la vall, el majestuós Montsent de Pallars, les traces del carrilet, la càmera d'aigües,... és a dir, una bona colla de referents de l'etapa anterior i, gairebé ens atreviríem a dir, de l'etapa per excel·lència de la BikeFosca. 
De l'altra, el propi paratge per on transitem que es troba en la seva màxima esplendor.




Només tenim un deix d'amargor i, perquè no, també de ràbia per aquells embalums de formigó que han quedat allí, palplantats i trencant tota l'armonia d'aquella extraordinària vall.



 



Però aquest mal regust aviat es veurà recompensat si voleu ascendir a l'estany de Filià. Per arribar-hi tenim una dura remuntada on la majoria dels mortals haurem d'arrossegar la bici, però us assegurem que val la pena aquest breu esforç.

Segons paraules d'un expert en la pesca (T. C.): "és un estany amb un tamany ideal ja que permet fer-li dues voltes pescant; on el fons no és de granit (molta fauna d'invertebrats) la qual cosa  provoca que les truites que s'hi pesquen siguin d'una bona mida i pes. El fet de tenir una aigua molt parada i cristal.lina fa que sigui una pesca molt subtil i delicada".



A continuació tenim un descens fins enllaçar amb la pista no menys atractiu per als fanàtics de la btt ja que rodem per uns suaus i encatifats lloms de dificultat reduïda.
Un cop superat l'extra d'aquesta etapa, iniciem una darrera remuntada d'uns 30m. A partir d'aquí només ens resta el llarg descens per la pista de Fa, fent una breu aturada a l'ermita de Mare de Déu de Fa (i mirador), i arribar a Espui on agafarem l'asfalt per tancar l'etapa al Refugi Tacita, on ens rebran la Sandra i l'Óscar amb la seva incombustible predisposició. Aquest dia hem d'agrair especialment l'aportació de la mare de la Sandra que ens ha preparat per sopar un exquisit conill farcit (ja ens havia avisat la Sandra que la seva mare tenia una innata traça culinària i ho podem ratificar). Moltíssimes gràcies!!!






dijous, 1 d’agost del 2013

Pedalant per la Vall d'Escart i per corriols espotencs



Distància: 31 km
Desnivell: 1400 m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: 99,9%
Durada total: 5.30h
Punt de sortida: Escaló

Des d'Escaló remuntem cap a Escart per la carretera asfaltada que en 3,5 km (10%) ens deixa al poble després d'ascendir pel marge d'un preciós congost.


A Escart s'acaba l'asfalt i continuem la pujada per l'obaga del Riu Escart, ara amb pendents molts més moderats i acompanyats pel pas furtiu dels cabirols que fugen quan ens esguarden.




La vegetació comença a obrir-se a l'alçada de la Borda de Feliu, un espai ben arranjat per poder refugiar-s'hi en cas de necessitat o, fins i tot, per passar una nit (espai per a 4/6 persones).


Des d'aquest punt ja veiem la cota màxima del dia on arribarem ja per un terreny més exigent, bàsicament a causa de la irregularitat del ferm.



A la Creu de l'Eixol iniciem el descens cap a Espot combinant trams de divertit corriol amb d'altres de pista de l'estació d'esquí.




Arribats a Espot continuem el descens primer per GR i després per un corriol que flanqueja el Bosc de la Roca Blanca fins arribar a la C-13, gairebé a tocar d'Escaló.