BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. TERCERA ETAPA

L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 

Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

TERCERA ETAPA

Central de Capdella- pista de Filià-Estany de Filià- pista de Fa-Espui-Central de Capdella

Distància: 25.5 km

Desnivell: 900m

Dificultat tècnica: fàcil

Punt de sortida i d'arribada: Central de Capdella

Allotjament: Refugi Tacita

Ruta circular on ens mourem gairebé sempre per bones pistes, amb uns desnivells molt tolerables i uns quilòmetratge total ben assequible. En definitiva, una etapa molt rodadora, sense excessos i amb uns nivells de dificultat tant físic com tècnic molt acceptables per tots aquells que voleu disposar d'un dia més tranquil, just a l'equador de la travessa; una matinal que podeu combinar perfectament amb altres activitats que us permetin complementar i/o descobrir altres particularitats d'aquesta discreta vall.

Aquest dia farem una incursió a la controvertida i bella vall de Filià. Hi ascendim senses presses perquè la projecció d'imatges que ens regala aquest vessant de la Vall Fosca s'ho valen. D'una banda, a l'altre costat de la vall, el majestuós Montsent de Pallars, les traces del carrilet, la càmera d'aigües,... és a dir, una bona colla de referents de l'etapa anterior i, gairebé ens atreviríem a dir, de l'etapa per excel·lència de la BikeFosca. 

De l'altra, el propi paratge per on transitem que es troba en la seva màxima esplendor.

Només tenim un deix d'amargor i, perquè no, també de ràbia per aquells embalums de formigó que han quedat allí, palplantats i trencant tota l'armonia d'aquella extraordinària vall.

 

Però aquest mal regust aviat es veurà recompensat si voleu ascendir a l'estany de Filià. Per arribar-hi tenim una dura remuntada on la majoria dels mortals haurem d'arrossegar la bici, però us assegurem que val la pena aquest breu esforç.

Segons paraules d'un expert en la pesca (T. C.): "és un estany amb un tamany ideal ja que permet fer-li dues voltes pescant; on el fons no és de granit (molta fauna d'invertebrats) la qual cosa  provoca que les truites que s'hi pesquen siguin d'una bona mida i pes. El fet de tenir una aigua molt parada i cristal.lina fa que sigui una pesca molt subtil i delicada".

A continuació tenim un descens fins enllaçar amb la pista no menys atractiu per als fanàtics de la btt ja que rodem per uns suaus i encatifats lloms de dificultat reduïda.

Un cop superat l'extra d'aquesta etapa, iniciem una darrera remuntada d'uns 30m. A partir d'aquí només ens resta el llarg descens per la pista de Fa, fent una breu aturada a l'ermita de Mare de Déu de Fa (i mirador), i arribar a Espui on agafarem l'asfalt per tancar l'etapa al Refugi Tacita, on ens rebran la Sandra i l'Óscar amb la seva incombustible predisposició. Aquest dia hem d'agrair especialment l'aportació de la mare de la Sandra que ens ha preparat per sopar un exquisit conill farcit (ja ens havia avisat la Sandra que la seva mare tenia una innata traça culinària i ho podem ratificar). Moltíssimes gràcies!!!