Traductor

dimecres, 27 de juliol del 2016

Amb la Bike Fosca al Boumort



Distància: 60 km
Desnivell: 1800 m
Dificultat: mitjana
Durada total: 7 h
Punt de sortida: Pont de Baén


Ens ajuntem amb el Lluís per realitzar una volta pel Boumort amb l'objectiu d'ensenyar-li alguns dels bons senders que en Toti té piulats per la part est de Gerri de la Sal. 
La veritat és que es tracta d'una ruta de contrastos ja que els 10 últims quilòmetres són per senders però els 50 primers són tots per pistes de bon; especialment cal destacar l'espectacular pujada fins a Esplà, un generós mirador del Baix Pallars i muntanyes veïnes. També fem una breu visita a l'agradable refugi de Cuberes on mantenim una amena conversa amb el guarda. Des d'aquí una constant ondulació del terreny ens duu en 12 km fins a Taús punt on començarem la darrera pujada dura del dia (300m+). A continuació comencem a perdre metres per pista abans no empalmem amb l'asfalt que seguirem durant uns quants quilòmetres. A la cota 1300 abandonem definitivament l'asfalt per prendre el sender que ens durà fins a Gerri. Tal com dèiem en l'anterior piulada, es tracta d'un descens prou agraït: per terreny evident i pendents moderats però amb bastanta 'brutícia' (pinyes, branques, pedretes,...) res que amenaci el gaudi en els més de 600m- que en diferents seccions menen a Gerri.


dilluns, 18 de juliol del 2016

Tour del Cantó



Com que el Tour visita terres catalanes, alguns Insaciables decidim anar a veure passar el Purito i companyia pel Port del Cantó, però per arribar-hi farem una bonica volta i picar alguns dels senders lúdicofestius de la zona. Una jornada marcada per la calor del migdia que ens va obligar a retallar respecte els plans inicials (això i els més de 2000 m+ que ja portàvem a les cames). Per la resta, un èxit total: bon ambient, bons senders, bones pujades, cap avaria, cap caiguda,... 
Un excel·lent dia de pedals entre amics que es resumeix així:


divendres, 8 de juliol del 2016

Als senders de Mont-Romies



Distància: 36 km
Desnivell: 1600 m
Durada total: 5 h
Dificultat: alta
Exposició: puntualment molt alta
Punt de sortida: Arties


Una altra gran jornada de bicicleta de muntanya amb el Jordi per terres araneses amb l'objectiu de tastar els senders a l'entorn de Mont-Romies.
Sortim des d'Arties i fem un parell de km en ascens per bonic corriol fins que empalmem amb la pista que puja còmodament fins a la cota 1760 on enllacem amb la pista blava del nou bikepark estrenat a la zona (sospitosament tots els plafons informatius estan en occità, anglès i castellà però el català no hi apareix per enlloc); es tracta d'un antic corriol (ara artificiosament arranjat) d'on surten 500 m- molt agraïts gràcies al decorat boscós atlàntic fins a tocar de Salardú. Des d'aquí pugem a Pruedo passant per Aiguamòg en un ascens molt panoràmic i globalment de pendents suaus. A dalt regalem 150m- per pista abans no empalmem amb el PR de la cambra d'aigües, un sender no apte per a persones amb vertigen i que ofereix unes immillorables vistes de la nord del Montarto; en total uns 3 km on no s'hi val a badar. Des de la cambra d'aigües fem 200m- de sender PR força baralladís abans no ens posem a la pista roja del citat bikepark i que baixa (600 m-) vertiginosament fins a Arties enmig d'un altre ufanós bosc atlàntic. 
El pitjor de tot plegat és que ja hi ha tracks amb moto per fer la ruta i nosaltres també hi vam veure marques de rodades de moto, per tant, compte!

dilluns, 4 de juliol del 2016

El Pinetó per la solana d'Espot


Distància: 16 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: mitjana-baixa
Exposició: baixa, puntualment mitjana
Durada: 5 h
Punt de sortida: aparcament per entrar a Aigüestortes d'Espot (cota 1650)
Traça GPS

El Pinetó és un d'aquells cim que hem fet diverses vegades i de diverses maneres però sempre l'havíem fet per l'obaga. En aquesta ocasió ens proposem de pujar-lo per la solana d'Espot. Comencem caminant com si anéssim cap al Mallafré però aviat tombem a la dreta, com si baixéssim cap Espot pel GR fins que empalmem amb el sender que puja fent una llarga diagonal fins al Coll de Fogueruix; els primers 200m+ són còmodes però els darrers 300 fins al coll tenen pendents més marcats, algun puja i baixa, un parell de passamans... realment és bonic per on traça el corriol. Arribats al coll la dificultat decreix i ja només ens queda remuntar la pala que mena al cim, tot i que el que veiem davant és un fals cim i ens tocarà caminar una mica pel llom per assolir la cota màxima.

Pujant per la solana d'Espot cap al Coll de Folgueruix

Arribant al Coll de Folgueruix amb Espot a baix

Imatge dels Encantats

Al cim

Desfent camí des del cim pels lloms de dalt