Pedalant la brama del cèrvol

Distància: 53 km
Desnivell: 1600m
Dificultat tècnica: baixa en tot el recorregut, excepte el sender fins a Enseu que és mitjana-alta
Durada: 6h
Punt de sortida: Pont de Bresca

Aquesta ruta l'hem realitzat a finals de setembre. En aquesta ocasió, la data és important tenint en compte que el nostre objectiu era combinar una ruta en bici per la Reserva del Boumort (un espai molt restringit a les BTTs) durant el període de la brama del cèrvol (només podeu escoltar-los durant un mes a l'any). 

A més, vàrem fer-ho pel vessant nord d'aquesta serra, recorrent l'única pista permesa al trànsit rodat que, en aquest cas, teníem pendent de conèixer i ens va sorprendre molt gratament.

La pista ascendeix per l'obaga de la Serra de Cuberes. A mesura que guanyem alçada tenim unes excel.lents panoràmiques del Pla de Corts, a la nostra esquena. Al fons de la vall, Gerri de la Sal, la Noguera Pallaresa i el barranc del Riu Major que ens acompanya durant un bon tros del recorregut.

Un cop fet el gruix del desnivell, tenim uns 7 quilòmetres amb alguns pujabaixa fins a les proximitats del Refugi de Cuberes i després uns 8 quilòmetres planejant. Passem pels plans de les Mates i, a poc a poc, ens orientem cap al vessant solà. Avancem per pista, teòricament la LV-5134 sense asfalt, fins als nuclis del Taús i Els Castells. Des d'aquest darrer poble tornem a remuntar 200m de desnivell, sempre per bon camí.

Al pk. 34.5 iniciem el descens, primer per pista (amb un tram final asfaltat) i, superat Buseu, seguirem pel sender del circuït del Toti Marco. Fins a Vilesa tenim 300m- bastant difícils, no tant pel corriol, que tot i tenir un punt d'exposició, no té dificultats objectives si no fos perquè pateix del mateix mal que molts dels senders de la zona: falta que hi passi una mica més de gent, ja que es troba bastant brut de vegetació diversa (pinyes, branques,...), a trams falta un punt de compactació del terreny, etc.

Passat Vilesa continuem el descens direcció Enseu amb una primera pujada breu per corriol molt exigent, però a continuació el corriol pica avall i surten 200 m- molt bons, perquè el terreny i millora i perquè el bosc per on passa és una agradable obaga de vegetació ufanosa.

Arribats a Gerri de la Sal no creuem la Noguera i tombem a l'esquerra per un darrer quilòmetre de sender molt bo vora el riu, fins retornar al pont de Bresca.