Fiasco a Santa Pau

 

No recordem que mai haguem seguit una traça d'alguna cursa o marxa i ens hagi agradat. I no és cap crítica a aquests esdeveniments, perquè en les poques que hem participat la gent que les organitza són admirables per les hores que hi dediquen desinteressadament i, també, pel bon ambient que hi acostuma a haver entre els participants (si més no fa uns anys era així). En canvi, els recorreguts ja són una altra cosa: correntment estranyeses diverses omplen l'itinerari i acostumen a fer-lo enrevessat (disculpeu la generalització; de ben segur que n'hi ha que no es poden incloure en aquesta categoria).

Ara feia dies que no pillàvem en aquest sentit, i ens vam apropar a Santa Pau i vam seguir un parell d'edicions de la Santa Pau, una per la banda nord (la del 23) i l'altra cap al sud (la del 24). Només direm que vam caminar sobre manera, que vam pujar i baixar de la bici mil vegades i que el millor de les dues jornades (que diràs, si la primera no va sortir bé, què et feia sospitar que la segona, sí...) va ser la méteo, l'estat del terreny (estava sec al punt -compte després de pluges perquè deu ser territori prohibitiu-), els colors de les fagedes garrotxines, els senders que vam seguir quan vam abandonar la traça original i les fotos (que no fan bona la dita que "una imatge val més que mil paraules").

 

Imatges de les fagedes de l'obaga de Puigsallança

Imatges de la solana de Santa Pau, als peus de Sant Julià del Mont

 

Prat de Cadí: simetria imperfecta

 

Distància: 26 km.

Desnivell: 1100 m.

Dificultat tècnica: molt molt molt alta.

Punt de sortida: Martinet.

Durada total: 4:45 h.

 

Ruta poc reeixida perquè té 300 m+/- molt poc agraïts per fer en BTT. Trobareu ressenyes molt més benevolents amb la qualificació de la ruta; tan sols un nivell gairebé de professional pot justificar-ne comentaris positius.

Sortim des de Martinet i remuntem per asfalt i pista en bon estat fins a la cota 1500, però a partir d'aquí la cosa es complica exageradament ja que en poc més 'd'un quilòmetre es guanya més de 300 m+. No cal dir que la majoria els fem caminant fins a Prat de Cadí; el lloc: una preciositat, amb unes vistes privilegiades de les canals del Cadí.

 

Comencem la baixada seguint el PR-C 121. Fins arribar a Estana, 300 m- ens passem més estona pujant i baixant de la bici que damunt, és a dir, el mateix desnivell que hem caminat per assolir Prat de Cadí. Que aquest PR es pot fer damunt la bici, no ho dubtem, però amb un nivell molt molt molt alt. A partir d'Estana ja s'acaba la quasiagonia i ja anem empalmant corriols de bon fer fins a la vora del Riu Segre, el qual ens marcarà el retorn fins al punt d'inici, ja que hi anirem gairebé sempre paral·lels.

Al Roc de Madres en BTT

 

Distància: 25 km.

Desnivell: 1100 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Punt de sortida: Vilanova de Formiguera.

Ciclabilitat de pujada: 60%.

Ciclabilitat de baixada: 99,9%.

 

 

Des de Vilanova de Formiguera cal pujar per les pistes encarades a ponent fins a la cota 2000; en general es deixa pedalar bé malgrat que el ferm no es gaire bo. A partir d'aquesta cota hi havia ressenyes que deien que encara es podia pedalar, però nosaltres ho vam fer gairebé tot caminant perquè en els trams que eren pedalables, els pedals tocaven amb els marges del sender. En canvi la baixada es deixa fer tota a plaer fins a tocar del llac de Puivalador. El primer tram (el que vam caminar íntegrament) és el més interessant, per qualitat del sender i per les panoràmiques; el segon tram és una pista reconvertida a sender amb trams força pedregosos, i el darrer, és del mateix calibre però per terreny boscos força més amable.

Al cim del Moixeró en BTT

Distància: 40 km.

Desnivell: 1500 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt alta entre el Coll de Dental i el Coll de Pendís (tram per no fer en BTT).

Durada total: 6 h.

Punt de sortida: Riu de Cerdanya.

 

Els primers quilòmetres sempre transiten per pistes en molt bon estat i pendents més que moderats però passat el refugi del Serrat de les Esposes ja prenem una pista que guanya metres de manera més decidida fins al Coll de Dental, punt on més o menys s'acaba la pista. A partir d'aquí tocar anar tirant voltes maria pel mig del prat la qual cosa ens permet arribar gairebé fins al cim; tan sols cal caminar dos minuts per assolir-lo. Excel·lents panoràmiques tan cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Des del cim desfem fins al Coll de Dental punt on remuntem un mica i prenem el sender que va fins al Coll de Pendis; ras i curt no val GENS la pena perquè té una ciclabilitat molt pobra (malgrat que la informació que teníem era una altra). Del Coll de Pendís fins al refugi dels Cortals de l'Ingla continuem per sender, ara GR, que millora però també té alguns trams gens pedalables, malgrat que en té d'altres de prou divertits; si no fos perquè baixàvem cremats de l'altra sender, encara seria tolerable. El tema millora definitivament a partir del refugi ja que el sender és un delícia fins al fons de la vall, punt en el qual tornem a remuntar fins al Coll de Jovell per fer el darrer corriol de la jornada: una altra regalada fins a Santa Magdalena; a partir d'aquí ja s'imposa l'asfalt amb algun esquitx de sender divertit fins a Coborriu.

Al Costabona en BTT

Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Des dels Banys cal prendre la pista asfaltada (aquesta part ens l'estalviem fent una combinada de cotxes) que va direcció cap a la Collada de Roques Blanques, malgrat que cap a la cota 1700 es torna terra que empitjora a mesura que anem guanyant metres, fins a l'extrem que la darrera part és força baralladissa; si no es fa combinada de cotxes surten uns 1100 m+. A partir de la collada tirem cap a la Portella de Rojà on arribarem havent fet tres breus caminades (la més llarga és la primera amb una mica més de mig km), però amb trams molt exigents de pedals. Un cop canviem de vessant seguim per corriol on en algun moment molt puntual ens tocarà caminar, però les parts pedalables es van fent omnipresents fins als peus del Costabona, on es pot arribar muntat fins als darrers 50 m+. Un cop al cim ens tirem cap al camí de les mines, un espectacular sender que baixa elegantment (amb algun tram més exigents) fins a tocar de les mines. A mesura que perdem metres el sender es va eixamplant fins a percebre's clarament l'amplada de l'antiga pista, ara mig reconvertida a divertit corriol. El tram final combinem trams de pista i algun de sender fins a retornar als Banys.

TRAÇA GPS

Viatge entà Vista Aneto

Distància: 35 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Ciclabilitat de pujada: 95%.
Ciclabilitat de baixada: 100%.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Vielha.

Enfilem a repetir la fantàstica volta per la capçalera de l'arriu de Salient. Poc podem afegir respecte l'anterior vegada, simplement confirmar que és un itinerari imprescindible amb una pujada molt amable, excepte la darrera mitja hora on puntualment cal arrossegar la bici, i un descens d'aquells de traca i mocador, no tant pel recorregut (que també) sinó que sobretot per com n'és d'estètic paisatgísticament. I com que una imatge val més que mil paraules.....

TRAÇA GPS

Ath Montpius damb BTT

Distància: 30 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Punt de sortida: Vielha.
Durada total: 6 h.

Sortim des de Vielha i per asfalt arribem ràpidament a Gausac des d'on prenem un sender que puja amb un pendent exagerat que està al límit de ser pedalable fins a Casau. Aquí prenem la pista que ascendeix bastant bé fins a Eth Santet, cap a la cota 2000. Ara ja "només" ens queda un quilòmetre caminant per guanyar 250 m+ fins al cim.

Poques vistes perquè a la part alta hi ha força boira; és una llàstima ja que es pot veure gairebé tota la vall. Si hem pujat pel llom nord, ara baixem pel llom est cap a la Passada d'Auba (no hi arribem) per entrar per unes boniques ziga-zagues no del tot evidents fins a un pla que recorrem en direcció al llom que veiem davant, ara sí per corriols evidents. Després d'una breu remuntada ja comencem el descens final pel llom sempre seguint el discret sender de la Montpius Skyrace; el corriol és poc evident i força irregular però es deixa fer divertidament fins empalmar amb la ruta 14 del Centre BTT de l'Aran, un altre bon sender (excepte un breu tram d'uns 200 m molt descompost) que ens deixa a tocar de la boca nord del túnel de Vielha.

Aquí tornem a guanyar un 200 m+ fins que connectem amb un bon sender (tret de 3-4 brevíssims trams) que ens retorna directament a Vielha.

TRAÇA GPS

Pedalades per la roca dura del Montsant

Ens trobem amb el Jordi i cia per "presentar-los" els encants del Montsant. Preparem dues jornades per conèixer els dos extrems de la serra. Així dissabte pedalem pel sector oriental i sortim des d'Ulldemolins per pujar la Cobartera, carenejar per la Serra Major, baixar pel Grau del Montsant, enclotar-nos fins a Cornudella i tornar passant per la Llisera.

Diumenge sortim des de Margalef (molt bon refugi per estar-s'hi; excel·lentment equipat) per fer un bucle i picar els senders que tiren cap a la Bisbal i llavors tornar a remuntar per, posteriorment, baixar cap a Cabacés; des d'aquí pugem cap a la Foia i la Cogulla per acabar baixant probablement un dels millors senders del Montsant.
En definitiva, dues jornades de roc dur, o de teràpia de roc com diria el Jordi, que segur que no satisfa les ànimes més llepafils, però que farà les delícies dels ciclistes amb poques manies.

I les parts més espectaculars dels dos recorreguts en el següent vídeo:

Al Monturull en BTT

Distància: 45 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa (tenint en compte que té trams de BTTsenderisme).
Punt d'inici: Estamariu.
Ciclabilitat de pujada: 95%.
Ciclabilitat de baixada: 99,5%.
Durada total: 8:30 h.

Excel·lent ruta per tastar el costat fosc de la BTT: una pujada amb trams que collen de valent però en general de bon fer i una baixada molt assequible que combina parts sense sender amb d'altres corriols molt divertits; tant pujant com baixant cal caminar en molt pocs passatges.

Comencem pedalant des d'Estamariu, primer per asfalt i després per pista còmoda fins al coll de Pimes. A partir d'aquest punt i fins al Monturull hi ha els trams més exigents, tant a la meitat de la pista amb 2-3 passatges de pendents improbables i des del Port Negre i fins al cim on el sender té un parell rampes que segurament caldrà caminar.

Des del cim iniciem el descens i aviat ens tocarà caminar uns 50 m abans no ens posem a la panoràmica carena de la Serra d'Airosa on baixem gairebé sempre sense traça fins passar el Turó de Punçó. Continuem amb la mateixa dinàmica fins al Coll de Dalt malgrat que en cap moment transitem per terreny tècnic, tan sols cal afinar l'orientació. Des d'aquí una mica de pista i a continuació ja anem empalmant divertits senders fins a Estamariu. En total, estem parlant d'una baixada d'uns 1700m- gairebé sense pausa i que ens permet tancar el cercle al circ de la cara sud del Monturull.

La gran clàssica del BTTsenderisme del Pirineu Oriental: Puigmal

Distància: 26 km.

Desnivell: 1000 m+.

Dificultat: mitjana, puntualment molt alta.

Durada total: 6 h.

 

Gairebé no caldria escriure ni una ratlla per ascendir el Puigmal amb la bici; és una gran clàssica que es fa i es piula sovint. Nosaltres la vam fer en versió travessa amb una combinada de cotxes i tren, i una mica de trampa perquè vam començar a pedalar a la cota 2200 gràcies a la pista asfaltada que puja fins a Coma Morera. Així, només ens quedava 900 m+ fins al cim: 600 per roderes imantades pedalables i 300 amb la bici a coll o al costat segons el gust, però a peu. Un cop al cim, com sempre al Puigmal, les rambles. Des del cim hi ha diferents possibilitats de descens, triem la que baixa pel vessant S-E de la Serra del Borrut fins a la Collada de Fontalba; 900 m- molt bons excepte 100 m- a la cota 2800 on cal caminar (malgrat que amb un molt bon nivell també es deixa fer). Des de Fontalba evitem de baixar per pista fins a Ribes i provem el flanqueig cap a l'Home Mort, que ja coneixem a peu i que ens sembla que no serà gaire agraït. I suposem que com que les expectatives són poc optimistes el resultat ens sorprèn positivament perquè ben bé fem el 90% damunt la bici, això sí amb una notable discontinuïtat i amb tirades poc llargues. Des de la Font de l'Home Mort ja sabem del cert que hi ha 500m de caminar, però després el sender es deixa fer quasi tot pedalant fins al Collet de les Barraques; això sí, hi deixem la salut perquè colla de valent i suem lactat. Tot plegat és per anar a fer la baixada del GR que duu fins a Planoles i que tant havíem gaudit altres vegades, mentre que aquesta ens va deixar un gust agredolç perquè es va deixar fer tot, però per un terreny molt descarnat i descompost. Des de Planoles, tren fins a Puigcerdà i recuperació del vehicle de Coma Morera.

Una imprescindible del BTTsenderisme cerdà: la Carbassa

Distància: 38 km.
Desnivell: 1700 m.
Dificultat: mitjana-baixa (tenint en compte que és BTTsenderisme).
Ciclabilitat de pujada: 65% (600 m+ de porteig).
Ciclabilitat de baixada: 99%.
Inici: Éller.
Final: Bellver.
Durada total: 8 h.

Ruta excel·lent per a iniciar-se al BTTsenderisme amb un porteig llarg però prou "amable" i una baixada tècnicament molt assequible. 

Comencem al poble d'Éller (fem combinada de cotxes) i remuntem per pista suau amb alguna breu excepció fins a la cota 2100 on s'acaba la pista i toca començar el porteig; el primer tram és per bosc on cal buscar el millor pas, que es troba amb facilitat, i la segona part per terreny més obert que cal interpretar per progressar amb comoditat; en cap dels dos casos hi ha sender marcat.

Abans de la cota 2700 ja podem tornar a pedalar i assolir el cim amb la bici sota el cul; panoràmiques espectaculars cap al Monturull i companyia.

La baixada, una delícia. Comencem des del cim per la carena que duu al Tossal de l'Amorriador; trams amb sender, d'altres sense, però sempre molt fàcil i amb unes vistes de luxe de les canals del Cadí.

 Evitem l'Amorriador per la banda oest, ens apropem al Tossal Gros, breu tram més delicat i exigent i després una altra vegada sender a plaer fins a Talltendre, i encara per corriol més assequible fins a Ordèn.

Des d'aquí podríem baixar directes cap a Bellver, però nosaltres allarguem tirant cap a Sant Mamet amb un corriol fantàstic però amb un punt d'exposició i un parell de passets molt difícils.

De Sant Mamet també podríem baixar directes a Bellver però nosaltres allarguem remuntant 250+ cap a la Bastida i després perdre 500m- per senders fàcils del centre trail de Prullans fins al fons de la vall.