Traductor

dimarts, 22 de desembre de 2015

De camins vells recuperats



Darrerament hem fet algunes excursions per antics camins que havien estat abandonats i que ara han estat recuperats per part de voluntaris que han fet una lloable tasca. Son els casos del Camí Vell del Pallars Sobirà i el Camí Vell de les Valls d'Aguilar. En definitiva dues excel·lents propostes que recuperen de l'oblit preciosos camins que paga molt la pena anar a trescar.
Algunes imatges de la Vall d'Aguilar:





I tot seguit l'excursió de Baro - Malmercat - Serenyà - Arcalís, una preciositat:






diumenge, 13 de desembre de 2015

Els ermassos als corriols del Riu Corb


Trobada dels 'ermassos' per anar a pedalar els agradables corriols de la Vall del Riu Corb a l'alçada de Guimerà i Vallfogona de Riucorb. La previsió inicial és afrontar els més amables i deixar de banda els més exigents, però la prèvia encén els ànims i al final fem un híbrid i també donem cabuda als més laboriosos. Fet i fet, aprofitem els més assequibles per pujar i ens reservem els baralladissos per als descensos, resultant una completíssima jornada de constants puges i baixes, en cap cas fem d'una tirada més de 250 m, ni amunt ni avall, i això provoca que ens hi posem a fons. Del recorregut, poc a dir, selecció dels senders que s'utilitzen per fer la marxa anual de la zona (molt recomanable), nosaltres sortim des de Guimerà per baixar a Vallfogona per un corriol solà prou entretingut i a continuació ja anem pujant i baixant de Segura passant per Conesa i Mas del Muntanyès. Llàstima que, malgrat que fa més de dues setmanes que no hi plou, el ferm està molt humit a les obagues a causa de les boires (i la nul·la insolació en aquesta època) i molt sec a les solanes.


dimarts, 8 de desembre de 2015

Inici de temporada al Coma de Senyac


Al llom final de la Coma de Senyac

Distància: 12 km
Desnivell: 1050 m
Dificultat: mitjana-alta (ME, S2-S3)
Durada total: 4.30 h
Punt de sortida: final pista de Ransol
Dia: 7/12

Comencem la temporada d'esquí de muntanya a la Vall de Ransol per intentar ascendir al Coma de Senyac. Bona part del recorregut és el mateix que el megatransitat de la Sarrera per aquest motiu anem sempre en companyia fins a tocar de la Collada de Meners. Fins aquí bàsicament pales de pendent suaus esquitxades amb alguna canal més dretota però sempre curteta.

Entrada a la canal

Sortida de la canal

Per evitar d'enclotar-nos als Estanys dels Meners de la Coma fem un flanqueig sense gairebé perdre alçada i poder situar-nos als peus de la pala que mena a la carena, amb uns 50 metres finals prou pendents. Un cop al coll ja veiem que no hi ha neu suficient per assolir el cim, i gairebé que pensem que quina sort que no n'hi hagi perquè té un bon pati a banda i banda; així fem els darrers 50 m caminant. 

Pala final d'accés al llom del cim  i darrere la Sarrera

Des del cim desfem fins al coll i baixem les primeres pales que malgrat estar orientades a l'est o al sud encara conserven un ditet de neu pols que ens sorprèn alhora que ens fa xalar de valent. 

Pales superiors

Amb alguna pinzellada de la neu primavera que anàvem a buscar i que gairebé ni hem tastat ens plantem a l'entrada de la canal que ja es troba a l'ombra i ens obliga a prémer els cantells.

La canaleta a l'ombra

La part final més suau vora el riu ja també queda a l'ombra i el que devia ser una bona neu primavera s'ha endurit a la mínima que no ha vist el sol. I així trampejant aquesta neu més tortuosa arribem amb els esquís fins al cotxe.
Pel que fa a la neu: suficient en tot el recorregut tot i que ens toca descalçar-nos en algun breu punt i algun altre el passem una mica d'aquella manera. Molt bona neu pols a dalt i bona primavera a les solanes. A les parts baixes de les obagues encara queda molta neu pols, en canvi a dalt sembla una altra cosa. Mantell molt estable.

dimarts, 1 de desembre de 2015

A la Tosa d'Alp en BTT



Distància: 35 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: alta
Durada total: 5.30
Punt de sortida: estació de La Molina
Punt d'arribada: Puigcerdà



Sortida del cap de setmana anterior a les nevades que han canviat la fisonomia del Pirineu i que esperem que aviat ens permeti treure les foques de l'armari. 
Fem una (presumpta) bonica combinada amb el tren; així, pugem des de Puigcerdà fins a La Molina i allí comencem a pedalar cap a la Tosa d'Alp. L'ascens es pot resumir en una paraula: salvatge. El pendent total tampoc és cap cosa de l'altre món (es guanya 1100 m en 13 km) però hi ha unes rampes, pel que suposem que és una pista blava de l'estació, que et fan treure el cor per la boca; es pot pedalar íntegrament fins al cim però: dur dur, moooolt dur. Des de la cota màxima desfem una estona per les pistes però aviat anem agafant dreceres de la pista blava del Bike Parc de La Molina (amb perdó, però mira que són lletjos aquests descensos tan artificials -sobre gustos, colors, és clar-) fins que empalmem amb el sender 737 d'Alp, un dels motius de la ruta; però resulta un fiasco total ja que la major part de la baixada va per pistes de l'estació i tan sols els darrers 200m- són per agradable corriol fins a tocar d'Alp.
En definitiva: la pujada al cim, de les que fan afició; per al descens caldria buscar altres possibilitats.



dilluns, 23 de novembre de 2015

Ítaca (i II)


Foto: Al
Després de passar una excel·lent nit al refugi Vall de Siarb de Llagunes ens llevem animats per l'èxit de la jornada anterior: molta adrenalina i cap baixa, que per l'excés que vam fer ja és molt. El segon dia marxem una mica més al nord a buscar les nimfes als frondosos boscos del Parc que en aquesta època de l'any estan pletòrics de colors i d'aquella llum tan especial de tardor.
La primera remuntada del dia (+300) serveix per escalfar i per acabar de despertar-nos abans no encarem el primer descens que, a causa de l'orientació obaga i l'horari relativament aviat que portem, ens el trobem excessivament moll; en general rep un suspens clar per part de la majoria de comensals, tan sols el preciós paisatge alleugereix aquest tràngol ple de patinades i de desequilibris diversos.
Encarem la segon remuntada del dia avui d'uns 500m+ amb diversitat d'opinions: uns pugen còmodament per 'Bambi' mentre uns altres s'espremen a les dures rampes rampes de 'Mordor' que va creuant 'Bambi'; avui ens podem permetre els excessos ja que no queda cap més pujada. Finalment, però, tots ens posem a 'Mordor' i remuntem 100m+ per un sender tan bonic com exigent.
A la cota 1800 ja només ens queda tirar-nos avall durant 1000m- de corriols gairebé sense pausa. D'entrada hi ha una tirada de 800m- on els xerpes, amb una bona dosi de rock and roll, aconsegueixen redimir-se del primer corriol del dia; i és que aquest segon és una regalada en majúscules: pendents moderats, terreny net, etc.
Finalment, ens queden 200m- de bonic corriol, exceptuant l'entrada que és laboriosa, vora el riu que posen la cirereta a aquest cap de setmana exempt d'encigalades made in pass@muntanyes... ara el problema és que després d'això ja res serà bo.


dilluns, 16 de novembre de 2015

cORRIolejant a Ítaca


Trobada de tots els membres del "Comando Ermàs" (l'ocasió així ho requeria) per visitar probablement els millors descensos del Sobirà i alguns dels seus racons més bonics. Després de la llarga travessa cap Ítaca, un recorregut "ple d'aventures i ple coneixences" que ha passat per les duríssimes comarques de la Noguera i el Jussà, ja era el moment que "als bons guerrers" se'ls obrís la porta d'Ítaca. El primer destí del cap de setmana va ser un dels grans èxits del Sobirà: els corriols a l'entorn del Massís de l'Orri, amb incursió al paradís de corriols al voltant de Sant Joan de l'Erm; de pujada, de baixada, planejant... xalem de valent, a més, acompanyats d'aquesta méteo impròpia de mitjan novembre que ens permet anar abillats d'estiu. Per completar la jornada, ens regalem 1800m- picats avall des del mateix cim del Pic de l'Orri, gairebé tots per senders, globalment molt assequibles si descomptem els primers 600m- que van o per fora pista o per un sender salvatge que deu baixar per sobre del 30%; però els darrers 1100m- són per un corriol de traca i mocador que fa la delícia dels participants que es van mirant amb una rialla de complicitat a cada parada que fem per reagrupar-nos. Una jornada rocandrolera que culminem al Refugi Vall de Siarb a Llagunes on el Marc i la Laia ens atenem com sempre a les mil meravelles.




dimecres, 4 de novembre de 2015

Corriols obacs al Montsec de Meià (100 corbes i Camí Vell)



Jornada de corriols salvatges només aptes per als ciclistes més insensibles. D'entrada anem a fer el de les 100 corbes. Pugem des d'Hostal Roig a ritme a antijamaicà (sembla que intuïm que més tard ens faltarà temps) i en 40 minuts ja estem encarant el primer descens. Fins arribar a St. Salvador del Bosc el sender és molt difícil amb 'epingles' només aptes per a experts (no és el nostre cas), però és un tram relativament curt amb un final d'uns 50m+ amb la bici a l'esquena. A partir de l'ermita el sender millora notablement, però és clar que en un concurs de trial no guanyaríem perquè els revolts tan tancats ens obliguen a anar traient peus per aquí i per allà i és que es tracta d'un sender molt exigent que no admet badades. Acabats els 900m- de les 100 corbes repetim més o menys la mateixa pujada però ara ens arribem fins al Tossal de la Torreta (1677 m). Des de la cota màxima del Montsec comencem a baixar, en un tram espectacular, per la carena amb els espadats a tocar fins arribar a la Portella Blanca on empalmarem amb el Camí Vell. El principi està bastant bé però la part central ens la mengem amb patates a causa del marcat pendent i la molta pedra solta que hi ha, en total 400m- gairebé tots caminant. Tan sols ens queda el consol que els darrers 400 m- de desnivell l'exigència tècnica decreix exponencialment i els podem majoritàriament damunt la bici experimentant una sensació similar al gaudi.


dimarts, 13 d’octubre de 2015

Volta al Pantà de Rialb en BTT



Distància: 65 km
Desnivell: 1500 m
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 8:30
Punt de sortida: Ponts



Ens ajuntem uns quants del 'xipxap' per voltejar el Pantà de Rialb seguint més o menys el que era la Rialb btt tour. Bona volta amb molts quilòmetres de corriols en conjunt de dificultat mitjana. 
Des de Ponts sortim per pista però quan encara no portem 3 km ja ens encorriolem de pujada. Creuem la C-14 i ara els senders són de baixada en general de bon fer excepte en aquells trams on les motos han deixat la seva empremta. Anem fent pugesbaixes fins a creuar el Segre pel pont de Nuncarga i continuació fem el pujadot de la jornada: rampes duríssimes per sobre del 15%, amb una llargada considerable i per terreny molt descompost que ens situa a límit de la ciclabilitat. 


Creuada la carretera de Pallerols continuem pujant amb percentatges encara per sobre del 10% però per una pista en molt bon estat que facilitat la feina. 


Un cop a la cota màxima ens encarem a fer el sender del dia: uns 600 m- molt bons, globalment de dificultat moderada però esquitxats amb breus passos més exigents; tot plegat enmig d'un agradable bosc prou frondós perquè algun manillar no acabi de passar... des de dalt a Sant Marc baixem fins al riu Rialb xalant de valent malgrat alguns petits ensurts.


Arribats a l'asfalt veiem que el temps se'ns a tirar a sobre i que hem de tirar la directa i deixar per un altre dia els senders dels cingles de prop de la presa. Una remuntada final (quin trencacames de ruta!!) de 200m+ ens situa a la carretera de Comiols que baixarem còmodament fins a Ponts.


dimarts, 6 d’octubre de 2015

Font de les Bagasses - Pedrera de Meià - Rúbies



Distància: 16 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: baixa
Durada total: 5h.
Punt de sortida: Font de les Bagasses.


Bonica circular a l'extrem occidental del Montsec de Meià (que no de Rúbies) que iniciem a la Font de les Bagasses i recorre durant els ondulants 5 primers quilòmetres sempre a prop de la via del tren de la Pobla, fins a la cruïlla de la C-12 amb la C-13. 



A partir d'aquí iniciem la remuntada de debò cap a la Pedrera de Meià sempre seguint les marques del GR. Superada la pedrera continuarem fent cas de les marques del GR en un tram obac especialment bonic (tot i que breu). 


Assolit el llogaret cal iniciar el descens definitiu cap a l'aparcament de la font. 


Al principi el corriol va fent drecera respecte la pista però els darrers 500 m- ja només queda el sender que decididament baixa fins a la carretera en un tram que forma part de la Integral del Montsec.


dilluns, 28 de setembre de 2015

Quatre dades del 27S




–L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament.

-Junts pel Sí suma més vots que tot l'unionisme junt: JPS: 1.620.973 / C's+PSC+PP=1.605.563; l'any 2008, amb un 70% de participació a les estatals, PSC i  PP sumaven 2.500.000 de vots, per tant, n'han perdut gairebé un milió.

-Junts pel Sí i la CUP han obtingut 1.957.348 vots. El 2012, CiU, ERC i CUP van obtenir 1.740.818 vots.

–S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense quintacolumnistes, i una majoria parlamentària que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72.

–Per primera vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i ho ha fet Junts pel Sí.

–Els independentistes guanyen a 907 municipis i els unionistes a 35. 907 contra 35, sí.

–Junts pel Sí i la CUP aconsegueixen el 48% dels vots. Cameron va convocar el referèndum perquè l’SNP havia guanyat les eleccions amb el 44% dels vots. Abans del primer referèndum que es va fer al Quebec, el Partit Quebequès havia guanyat les eleccions del 1976 amb el 41,37% dels vots. I abans del segon, el mateix partit havia guanyat, el 1994, amb el 44,75% dels vots. Veieu la diferència entre el 48% i el 41%?

–Una dada suplementària: Mariano Rajoy governa amb majoria absoluta a Espanya amb només el 44,63% dels vots.

–Continuem: l’independentisme guanya a Barcelona amb el 47,24% dels vots emesos i la CUP hi supera Catalunya Sí que es Pot. Estiguem atents a veure què farà Ada Colau a partir d’avui, que això serà molt important i no únicament per a Barcelona.

–S’ha batut el rècord històric de participació en unes eleccions; més legitimitat democràtica que mai, doncs. I, contra el gran mite, resulta que no hi havia més unionistes amagats. La meitat dels nous vots han estat independentistes. Per cert: 1.952.482 votants ahir versus 1.861.753 el 9-N. Allò no era el sostre.

–Ja sabem quant valia el xantatge de Duran: zero escons. Que deixe d’embrutar el nom del partit de Carrasco i Formiguera.

–El PP és el primer partit d’Espanya i el cinquè de Catalunya. A la demarcació de Lleida i a la ciutat de Barcelona fins i tot el supera la CUP. Al conjunt de Catalunya la diferència entre la CUP i el PP és de poc més de deu mil vots. Ah!, i Albiol perd fins i tot a Badalona, on guanya Junts pel Sí.

–Les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels catalans són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat seria encara més favorable a la independència.

dimecres, 23 de setembre de 2015

Travessant l'Aran per Liat (i Catarres III)



Ja havíem visitat les mines de Liat en BTT (amb algun afegitó extra), per tant no cal dir gaire cosa més. Com sempre, paratges solitaris i salvatges que permeten gaudir d'una d'aquelles jornades memorables de BTT per la muntanya. Va ser el 3r dia de la trobada estiuenca 'macarra', perdó, catarra. Una ruta exigent que no sempre va ser totalment del gust dels comensals i és que es tracta d'un itinerari amb molta exposició i que no permet relaxar-se en cap moment del descens de Liat.















Fotos: Jesús C.

dimarts, 15 de setembre de 2015

Lo Tésol


Distància: 10 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: mitjana
Durada total: 4:43
Punt de sortida: Centre de Natura de les Planes de Son.

La pala nord del Tésol són d'aquelles que pel seu pendent impressionen quan les veus nevades. Anem a fer-li un tastet estiuenc a veure si és tant i si és certa aquella frase que les muntanyes s'ajeuen quan t'hi apropes; i sobretot, una prospecció per veure si ha de ser esquiable per al nostre nivell (... que sembla que no).
La pujada no té gaire història: des del Centre de Natura ascendim per sender fins a la Collada del Pas del Coro i a partir d'aquí mig per sender, mig per prat arribem la base de la pala.


Ara sí que s'acaba tot indici de corriol (o no el sabem trobar) i remuntem per pendents exagerats ja que en mig quilòmetre es guanya 600 m+ (dades de GPS) que ens obliguen fins i tot ara que no hi ha neu a anar tirant "voltesmaries".


Hem arribar al cim per la banda oest de la pala i per baixar farem servir el costat est on trobem algun rastre de sender però que també acabem perdent i que baixa gairebé tan dret com a la pujada. 


Al final una mica de senglarisme suau al mig del bosc i empalmem amb la pista que flanqueja la muntanya abans no seguim unes marques grogues que ens retornen a l'inici pel Clot Gran.




I EL DIA 27 NO US OBLIDEU DE VOTAR INDEPENDÈNCIA... ENS CONVÉ!!*!!