Traductor

dijous, 12 de juliol de 2012

La GRAN travessa NORDaranesa



Dia: diumenge, 8 de juliol de 2012
Distància: 44km
Desnivell positiu: 2000m
Desnivell negatiu: 2800m
Dificultat: molt molt difícil
Exposició: altíssima
Durada: 9.30h
Punt de sortida: Bagergue
Punt d'arribada: Pontaut
Més informació per visitar la comarca: Val d'Aran

Memorable jornada de combinada de BTT i senderisme, farcida de descriptors superlatius que resumeixen tant la bellesa de la ruta com el seu grau de duresa i les seqüeles resultants de tants plusos indexats. Evidentment les previsions s'han acomplert i, com tot sovint passa, amb algun 'estímul-sorpresa' incorporat no sempre ben rebut amb la mateixa eufòria per tots els participants. Tot plegat es tracta d'una gran ruta exempta de qualificatius moderats.

 (el riu Unhola)

Sortim de Bagergue i remuntem paral·lels al rogenc riu Unhòla, on durant quatre quilòmetres haurem d'explotar al màxim les cames i accelerar les pulsacions per no sucumbir als forts pendents de la pista (mitjana 11.5%). Al pk 10, abandonem temporalment la pista per resseguir el GR que ens durà fins al llac de Montoliu; per arribar a aquest idíl.lic racó haurem de remuntar 300m de desnivell, part dels quals carregant la bici a l'esquena fins gairebé les proximitats del llac, però quedem tan embadalits per la seva bellesa que la sobrecàrrega de la bici queda ràpidament oblidada. 

 (pujant cap al Llac de Montoliu)

(l'Aneto treu el nas, al fons)

 (Llac de Montoliu)

Feta la pausa i superades les primeres impressions, canviem de disciplina. Aparquem les bicis i remuntem a peu fins al Maubèrme on tornem a exclamar-nos per les excel·lències d'aquesta muntanya, tant per la seva ascensió com per la seva privilegiada ubicació que ens regala una extensa panoràmica del Pirineu. El vessant nord, en canvi, aquest dia es caracteritza per un no-es-veu-res: una extensa capa de boira planeja per tot el territori, talment com si per sota aquesta escuma blanca hi hagués el no-res. Tanta blancor sembla deixar-nos ben hipnotitzats.

 (canal final al cim)

 (arribant al cim del Maubèrme)

Aprofitem per menjar a les alçades i, a continuació, desfem camí fins recuperar les bicis. Ens hauria agradat visitar les mines d'Urets però som conscients del trajecte que ens queda pendent i optem per reservar aquesta visita per a una propera ocasió.  Decidits desfem camí i iniciem el primer descens de la jornada pel GR (que abans hem ascendit amb la bici a l'esquena) amb una part final molt exposada però que es pot fer pràcticament tot damunt la BTT.


 (baixant del Llac de Montoliu)

Un cop recuperem la pista ens toca patir una nova i dura (però breu) remuntada fins al Planheth deth Pas Estret on tornarem a carregar les bicis a l'esquena fins arribar a la Passada de Güèrri tot passant per les mines de Liat; són 300m de desnivell que, amb els 1600 que ja portem acumulats, ens fan ben poca gràcia....

 (a les mines de Liat, sense perdre el bon humor malgrat el cansament)

Gairebé exhausts, arribem a l'estret i fem una aturada per tal de carregar reserves abans d'iniciar, ara sí, el llarg descens cap a la preciosa i poc concorreguda vall de Toran. Aquesta vegada, però, el paisatge ben poc el podrem gaudir ja que, tot just superat l'estret, ens veurem engolits per l'espessa boira que tant admiràvem des de les alçades. Ens espera un primer descens per sender extremadament exposat que serpenteja per les marrades de Güerri. Gràcies a aquesta boira, el 'pati' sembla (només ho sembla) que no ens pressioni tant psicològicament; per contra, la boira és 'pixanera' i, amb el terreny pedregós moll, les rodes patinen més i, lògicament, la dificultat augmenta, la qual cosa en redueix el gaudi.

 (a les marrades de Güerri)

 (abans d'arribar al Barratge de Hons dera Coma)

Fins gairebé arribats a la presa de Hons dera Coma el descens és delicat. A partir d'aquí enllacem amb la pista que ens durà fins al Refugi dera Honeria i, ben aviat, continuem descendint per asfalt fins al desviament de Porcingles on els més fanàtics dels senders i dels descensos es disposen a afrontar una darrera remuntada per enllaçar amb el divertit sender que majoritàriament planeja fins a Canejan. Ara sí, només resta la traca fi de festa: un ultimíssim i regaladíssim descens pel camí de Canejan fins a Pontaut on els 'malalts del descens' acaben cridant eufòrics les virtuts d'aquesta veloç baixada.





2 comentaris:

roadbooker ha dit...

PERO COMO SE PUEDE AGUANTAR ESTA TRALLA!!!!!

pass@muntanyes ha dit...

:-)