Traductor

dijous, 19 de juliol de 2012

Volta al Posets amb la BTT



Distància: 63 km.
Desnivell: 2500 m.
Dificultat: exageradament alta.
Exposició: alta.
Durada: 12 h.

La branca (m) pass@muntanyes feia temps que tenia in mente una d'aquelles sortides que troben pocs adeptes; més aviat al contrari: generen un rebuig frontal. Però el Jordi, que mai té un no per resposta (quina por!!) va accedir a fer comando per afrontar aquesta salvatjada que és la volta al Posets en companyia de la BTT.
Des del poble de Grist (Eriste) sortim per carretera fins a Benás de manera que ens deixem de floritures i ignorem els senders que ronden per la part dreta del llac, tal com fan les nostres fonts d'origen (1 i 2); ja sabem que tenim molta feina per davant i es tracta d'anar de cara a barraca. En uns 3 km som a l'entrada de Benás i deixem l'asfalt per remuntar vora el riu Ésera pel divertit PR HU-30 fins superar el càmping Aneto punt en el que fem una mica més de carretera.

(PR HU-30, passat Benás)

La tornem a abandonar ràpidament per agafar l'agradable pista que puja  al refugi d'Estós al qual arribarem amb 150 m finals de sender, de bon fer damunt la BTT tot i que en alguna rampa empenyem la BTT (qualsevol excés segur que ens passarà factura més tard).
Ens plantem davant del refugi en gairebé 3 hores per culpa de problemes mecànics però el més important és que hi arribem 'fresquets'.

(arribant al refugi d'Estós)

En aquest punt ens carreguem la bici a la motxilla (literalment) i comencem a caminar per un corriol que guanya desnivell lentament fins al punt de la desesperació i, a més, la vegetació dels laterals no ajuda gens a progressar (per aquest tram val la pena arrossegar la bici ja que es passa amb més facilitat i així 'guardem' lumbars per a més endavant).

(refugi d'Estós)

Passem aquests penosos 70 m de desnivell i remuntem més decididament, sempre sense cometre abusos físics, la qual cosa ens duu a emprar més de 2.30 per superar els 700 m que hi ha fins al Port de Chistau, sempre seguint el GR11. Aquest tram se'm fa psicològicament demolidor: 2.30 per 700 m!!, quan en circumstàncies de senderisme 'normal' no hauria demanat més d'una hora i mitja... i malgrat tot hem de dir que gestionem molt bé aquestes més de dues hores i mitja de BTTsenderismecafre, ja que arribem al coll raonablement 'fresquets' (una mica menys que al refugi però tolerable). D'aquesta manera podem afrontar amb garanties el descens cap a Biadós que intuïm dificilet, tant pel que hem llegit com pel que ens va comentant la gent que ens anem creuant.

 (darrers metres abans del port de Chistau)

El sender comença amb 400 m (uns 3 km) força bons per fer damunt de la BTT, no són fàcils, pels xaragalls i la pedra solta, però són molt negociables i com que hem fet els deures i anem relativament 'fresquets' (una mica menys que al coll) els gaudim en un ambient d'alta muntanya; tan sols alguns revolts més tancats a tocar de la Val d'Añes Cruzes ens obliguen a posar algun peu a terra.


 (baixant vora el barranc de Chistau)

La cosa canvia radicalment quan ens orientem al sud i flanquegem pel marge dret el riu Zinqueta. El corriol en conjunt és més fàcil que el tram precedent però com a mínim hem de posar peu a terra una vintena de vegades per superar curts tramets (1-5 m) de passos molt tècnics que superen allò que (m) pot oferir. Fet i debatut, arribem a les bordes de Biadós potser havent caminat tot just uns 200-300m (jo alguns més que el Jordi) però la sensació és molt desagradable ja que les tirades damunt de la bici estranyament superen els 100 m (insisteixo: amb un nivell mitjanet; potser amb un nivell molt alt es pot fer tot damunt la BTT). En total també són uns 400 m de desnivell (uns 3 km llarguíssims), amb algun desagraït puja i baixa pel mig, que han fet perdre molta frescor pel camí, sobretot psicològicament.

 (Val d'Añes Cruzes)

A partir del refugi de Biadós fem un breu tram de divertit corriol i una llarga i ràpida pista (en total perdem uns 500 m) que ens permeten recuperar forces i oxigenar-nos mentalment fins arribar a San Juan de Plan on fem una parada per recuperar forces i refrescar-nos perquè són dos quarts de quatre i la calor comença a collar-nos.

(el Posets)

Ens queden 900 m de remuntada majoritàriament per pista en bon estat però amb un tram central per corriol que tan sols demana una breu caminada quan va a tocar del barranc de Sentina on aprofitem per refrescar-nos integralment per intentar alleugerir l'efecte de la sufocant calor. Per sort entre la fredor de l'aigua del barranc i que el recorregut entre en un tram molt més boscós podem recuperar una mica la frescor a l'hora de pedalar. La segona meitat de l'ascens el fem per una pista en molt bon estat però que està molt seca i que dificultat en algun tram la progressió ja que la roda patina. Assolim el Port de Sahún amb els dipòsits a punt de marcar reserva. Presumptament ara només queda descendir fins a Sahún; els 200 primers metres de desnivell són per pista fins que a la cabana de Barbarissa empalmem amb el PR HU-51.

(baixant cap a la cabana Barbarissa)

Aquest corriol té una primera part amb alguns pocs passos de dificultat alta però el que més empipa és que no s'acaba de decidir a baixar del tot; així, ens passem el primer km de corriol fent puja i baixa que a les alçades que som no agraïm gens. Però passat aquest km el descens es transforma en un regal final en forma d'excel·lent sender que baixa decididament fins a Sahún (uns 700 m de desnivell), amb alguns passatges força pedregosos però globalment ciclable amb relativa facilitat.


(imatges del PR HU-51)

Entrem a Sahún amb una evident alienació mental ja que fem més cara de satisfacció que de cansament; amb tot, durant la breu baixada per pista de Sahún a Grist el rostre va recuperant les seves faccions d'esgotament i arribem al punt de sortida gens fresquets després de més de 12 hores d'activitat intensíssima.


En definitiva, una gran volta de BTT i senderisme enmig d'un excel·lent ambient d'alta muntanya; amb tot, cal dir que per a un ciclista tècnicament de nivell mitjanet els esforços que suposa carregar la bici a l'esquena no es veuen compensats per les 'excel·lències' dels descensos. És a dir, qui busqui una ruta de grans descensos en BTT, no és el cas; o dit d'una altra manera els metres de pujada no reten gaire en les baixades.

4 comentaris:

Carles Sallan ha dit...

Quina canya nens !!!!!

Quan recupereu una mica el seny i us proposeu fer alguna coseta més normal compteu amb mi. Tinc ganes de tornar a fer alguna sortida guai.

edunz ha dit...

molt bé! explorant els límits.... fantàstic. A més, son valls enormes

roadbooker ha dit...

com sempre dic, quan sigui gran, vull ser com vosaltres...

pass@muntanyes ha dit...

Carles: ja hi pots comptar!! Aquestes sortides de perdre la salut només es fan un cop a l'any... em continuen agradant més les sortides d'anar a fer salut -física i mental-; hem de muntar un comando... a veure si lliguem agendes (i tu, Alberto, no te'n lliures ni de broma, així t'entrenes per ser de gran com nosaltres, hehehe).
Edu: de vegades està bé recordar-te que la natura continua sent molt més forta que nosaltres!!!
Salut!