Distància: 63 km.
Desnivell: 2500 m.
Dificultat: exageradament alta.
Exposició: alta.
Durada: 12 h.
La branca (m) pass@muntanyes feia temps que tenia in mente una d'aquelles sortides que troben pocs adeptes; més aviat al contrari: generen un rebuig frontal. Però el Jordi, que mai té un no per resposta (quina por!!) va accedir a fer comando per afrontar aquesta salvatjada que és la volta al Posets en companyia de la BTT.
Des del poble de Grist (Eriste) sortim per carretera fins a Benás de manera que ens deixem de floritures i ignorem els senders que ronden per la part dreta del llac, tal com fan les nostres fonts d'origen (1 i 2); ja sabem que tenim molta feina per davant i es tracta d'anar de cara a barraca. En uns 3 km som a l'entrada de Benás i deixem l'asfalt per remuntar vora el riu Ésera pel divertit PR HU-30 fins superar el càmping Aneto punt en el que fem una mica més de carretera.
La tornem a abandonar ràpidament per agafar l'agradable pista que puja al refugi d'Estós al qual arribarem amb 150 m finals de sender, de bon fer damunt la BTT tot i que en alguna rampa empenyem la BTT (qualsevol excés segur que ens passarà factura més tard).
(PR HU-30, passat Benás)
Ens plantem davant del refugi en gairebé 3 hores per culpa de problemes mecànics però el més important és que hi arribem 'fresquets'.
En aquest punt ens carreguem la bici a la motxilla (literalment) i comencem a caminar per un corriol que guanya desnivell lentament fins al punt de la desesperació i, a més, la vegetació dels laterals no ajuda gens a progressar (per aquest tram val la pena arrossegar la bici ja que es passa amb més facilitat i així 'guardem' lumbars per a més endavant).
Passem aquests penosos 70 m de desnivell i remuntem més decididament, sempre sense cometre abusos físics, la qual cosa ens duu a emprar més de 2.30 per superar els 700 m que hi ha fins al Port de Chistau, sempre seguint el GR11. Aquest tram se'm fa psicològicament demolidor: 2.30 per 700 m!!, quan en circumstàncies de senderisme 'normal' no hauria demanat més d'una hora i mitja... i malgrat tot hem de dir que gestionem molt bé aquestes més de dues hores i mitja de BTTsenderismecafre, ja que arribem al coll raonablement 'fresquets' (una mica menys que al refugi però tolerable). D'aquesta manera podem afrontar amb garanties el descens cap a Biadós que intuïm dificilet, tant pel que hem llegit com pel que ens va comentant la gent que ens anem creuant.
(arribant al refugi d'Estós)
(refugi d'Estós)
(darrers metres abans del port de Chistau)
(baixant vora el barranc de Chistau)
La cosa canvia radicalment quan ens orientem al sud i flanquegem pel marge dret el riu Zinqueta. El corriol en conjunt és més fàcil que el tram precedent però com a mínim hem de posar peu a terra una vintena de vegades per superar curts tramets (1-5 m) de passos molt tècnics que superen allò que (m) pot oferir. Fet i debatut, arribem a les bordes de Biadós potser havent caminat tot just uns 200-300m (jo alguns més que el Jordi) però la sensació és molt desagradable ja que les tirades damunt de la bici estranyament superen els 100 m (insisteixo: amb un nivell mitjanet; potser amb un nivell molt alt es pot fer tot damunt la BTT). En total també són uns 400 m de desnivell (uns 3 km llarguíssims), amb algun desagraït puja i baixa pel mig, que han fet perdre molta frescor pel camí, sobretot psicològicament.
(Val d'Añes Cruzes)
(el Posets)
(baixant cap a la cabana Barbarissa)
(imatges del PR HU-51)
En definitiva, una gran volta de BTT i senderisme enmig d'un excel·lent ambient d'alta muntanya; amb tot, cal dir que per a un ciclista tècnicament de nivell mitjanet els esforços que suposa carregar la bici a l'esquena no es veuen compensats per les 'excel·lències' dels descensos. És a dir, qui busqui una ruta de grans descensos en BTT, no és el cas; o dit d'una altra manera els metres de pujada no reten gaire en les baixades.
4 comentaris:
Quina canya nens !!!!!
Quan recupereu una mica el seny i us proposeu fer alguna coseta més normal compteu amb mi. Tinc ganes de tornar a fer alguna sortida guai.
molt bé! explorant els límits.... fantàstic. A més, son valls enormes
com sempre dic, quan sigui gran, vull ser com vosaltres...
Carles: ja hi pots comptar!! Aquestes sortides de perdre la salut només es fan un cop a l'any... em continuen agradant més les sortides d'anar a fer salut -física i mental-; hem de muntar un comando... a veure si lliguem agendes (i tu, Alberto, no te'n lliures ni de broma, així t'entrenes per ser de gran com nosaltres, hehehe).
Edu: de vegades està bé recordar-te que la natura continua sent molt més forta que nosaltres!!!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada