Traductor

divendres, 5 de setembre de 2014

Voltejant el Tourmalet 1: La Mongie-Cautarés


Durant les prèvies de l'estiu vam ensopegar amb aquest article de la Pedals du Tourmalet, una nova ruta de Pedals del Món per la cara nord del Pirineu que tenia molt bona pinta. Quadrem agendes amb els interessats i finalment l'Ángel, l'Al, el Jordi i els dos Pass@muntanyes ens disposem a fer-la en tres dies. Cal dir, però, que la nostra versió és lleugerament diferent de l'oficial; parlaríem d'un 75% de coincidència i un 25% de cosetes noves amb l'objectiu de buscar més corriols.
Les següents línies són del Jordi que s'ha marcat el detall de fer-ne la crònica.

Distància: 50km
Desnivell positiu: 1900m
Desnivell negatiu: 2700m
Dificultat: alta
Durada: 5h 30’


Deixem un dels cotxes de l’expedició a Bahnèras de Bigòrra i amb l’altre ens enfilem fins a l’estació d’esquí de La Mongie per salvar gairebé uns 1000m+ que discorren, primer per la carretera que puja al Tourmalet i després per una pista aparentment exigent que va quasi paral·lela a la carretera.

Des de La Mongie pugem els últims 4 Km del mític Tourmalet per la mateixa carretera que ha fet suar de valent professionals i aficionats que es deleixen per imitar als seus mites ciclistes. Nosaltres però, ho fem amb les cames ben fresques, cosa que el pas dels quilometres farà que valorem més.


Des de dalt del Col du Tourmalet i després de les fotos de rigor al costat de l’estàtua que presideix el pas d’una vall a l’altra comencem el descens (1300 m-) cap a Luz-Saint- Sauveur. L’inici del descens (entre 1 i 2 km) el fem inicialment per carretera però de seguida, en una de les paelles que dibuixa, la deixem a la nostra esquerra i agafem el GR que ens durà fins al fons de la vall passant per diferents poblets de la zona.



La primera part del corriol és laboriós i ens porta més temps del que teníem previst. Transcorre paral·lel al fons de la vall per la falda de la muntanya cosa que dificulta el pedaleig i en redueix la ciclabilitat.



Aproximadament des de la meitat del descens la cosa millora decididament i passa de ser un corriol que fa de mal pedalar a un que fa les delícies dels membres de l’expedició. Passa per un parell de trams “urbans” que, lluny de restar-li interès, li donen unes característiques que encara el fan més interessant. Finalment apareixem a l’entrada de Luz-Saint-Sauveur on fem parada i fonda.


 
Després d’un dinar no gaire merescut comencem l’ascens fort del dia (1400 m+) que ens portarà fins al Coll de Riou (1949m). L'inici el fem per la carretera que porta a l’estació d’esquí de Luz-Ardiden però l’abandonem aviat per agafar el GR-10. El corriol ens fa adonar de seguida que ens farà suar de valent. És exigent, amb rampes que de ben segur s’apropen el 20%, però el terreny fa que siguin negociables i anima a fer-les damunt de la bicicleta. Sabem que a dalt del Coll de Riou s’acaben tots els ascensos del dia així que fem gairebé tot el corriol pedalant i gastant una energia que no malgastaríem si ens quedés molt més terreny cara amunt. El GR va creuant la carretera que porta a l’estació d’esquí i cada vegada que la travessem tenim la temptació d’agafar-la, però la bellesa del sender de pujada fa que continuem maltractant-nos les cames.


Els últims 2 km els fem per carretera ja que el GR es torna impracticable. Arribem a l’encreuament que porta cap al sector esquiable de Bederet i des del pàrquing d’aquest sector agafem la pista que torna a enganxar el GR de pujada i que ens portarà definitivament fins al Coll de Riou.



Després d’un petit descans i de gaudir de les vistes de la cara nord del Tallón, davant nostre comença el corriol de baixada (seguint el mateix GR que hem fet servir gran part de la pujada) i que sembla no acabar-se mai (1200 m-). El corriol comença amb una sèrie de ziga-zagues entre mig d’un paisatge despullat d’arbres típic de l’alta muntanya i que fa que se’ns oblidi l’esforç de la pujada.

 
Quan s’acaba la primera part, el sender s’endinsa cap al bosc seguint més o menys amb els mateixos percentatges de baixada però amb un terreny noble que fa que gaudim cada vegada més del descens. El corriol desemboca a la pista que puja de Cautarés. Desfem un tros de pista avall per abandonar-la definitivament i baixar, ara per un sender amb grans percentatges, que ens portarà fins a la carretera que arriba a Cautarés.