Traductor

dilluns, 15 de maig de 2017

Circumdant el Tozal de Cubilás (Guara)



Distància: 35 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: molt alta.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Yaso.


Volta salvatge (com sempre a Guara) a cop de pedal (i de trescada) a l'entorn del Tozal de Cubilás, la segon cota d'aquesta serra.
Sortim des del llogaret de Yaso i fem uns pocs metres d'asfalt abans de prendre la pista criminal que puja fins al Collado de Ballemona. Tot just posar-nos-hi ja veiem que serà més facinerosa del que tenim previst i ben aviat trobem els primers trams de bttsenderisme; no és que siguin gaire llargs però és una constant: 50m+ de pedal, 25m+ caminant, 100m+ de pedal, 30m+ caminant... i així fins a la cota 1100. Només portem 4 km però ja hem guanyat 500m+; poc més d'un 12% de pendent mitjà però amb passatges molt i molt pedregosos. Fem càlculs: ens queden 7 km per remuntar 500m+... bufar i fer ampolles, pensem... ERROR! Resulta que els següents 3,5 km són un constant puja i baixa que no ens permet guanyar cota, la qual cosa ens fa veure que es presenta un tram com l'inicial (fet i fet, visualment ja es veu que el tema s'animarà). Efectivament, durant els següents 3 km guanyarem 450 m+, per una pista en més bon estat que la precedent però amb rampes impossibles per a mortals. Això fa que es reprodueixi la dinàmica del principi: trams de pedal i d'altres caminant. Arribem als peus del Cabezo de Guara que sortegem pel vessant sud-est en un tram força planer abans no perdem 100m- acabats els quals remuntem per un agradable barranc amb roderes de 4x4 que es deixa fer gairebé tot pedalant. Són 100m+ ben bonics i ens duen al pla previ que duu fins al coll de Ballemona o de Cubilás, amb uns metres finals força exigents per la precarietat de les roderes que ens hi duen. Assolim el coll després de 18 km i 1300 m+; pam amunt, pam avall, NO hem pogut pedalar el 10% del quilometratge, el 30% del desnivell i el 40% del temps. Guara ens ha tornat a pegar una bona estocada... en alguna crònica que relatava les característiques d'aquest ascens deia que aquesta pujada només era per portar-hi el millor amic o el pitjor enemic; èpica a banda, no li falta raó, a la sentència.
Des del coll, bones vistes del Mont Perdut i companyia, encara blanquets. Ara ens toca baixar i malgrat l'esgotament de la pujada sabem que juguem a cavall guanyador, perquè el descens, que ja coneixem, és d'aquells de traca i mocador, això sí, si som una mica insensibles a la pedra. En total, -1100 m de pedra i més pedra però ciclable en un 99%; tan sols cal destacar un curt tram d'uns 50m- cap a la meitat de la baixada i uns 3-4 esglaons amb pedres a contrapèl només aptes per als més experts. Normalment els passatges més difícils són a la primera meitat del descens, abans de creuar la pista de Santa Cilia, que també és el tram més pedregós. Quan hem superat la citada pista el corriol es torna més ràpid gràcies al fet que la mida de la pedra és més petita i el pendent lleugerament més suau, excepte un curt moment abans de finalitzar. En definitiva, es tracta d'un dels tres millors descensos de Guara: llarg, fluid i amb molta continuïtat; però no podem oblidar on som i que implica una solana prepirinenca.
Per acabar, regalem 100m- per pista abans no arribem a la carretera que haurem de seguir en ascens fins a Yaso (600 km i 200 m+).