el bestiar creuant pel Pòrt dera Picada
Distància total: 15,5 km
Desnivell acumulat: 1.500m
Durada: 6.30h amb parades incloses
Dificultat: fàcil
(el que queda de gelera de l'Aneto)
De l'excel·lent llibre "A peu per les carenes atlàntiques de l'Aran", d'Arola Editors, hem extret i adaptat un altre itinerari que ens permetrà conèixer un bon racó de la discreta però ben trobada vall de l'Artiga de Lin.
Nosaltres farem el recorregut en el sentit horari del rellotge, a l'inversa del proposat al llibre. A més, aprofitarem per picar un parell de cims que ens queden ben a prop.
El nostre punt de sortida és el Pla de l'Artiga de Lin on anem a buscar les marques del PR115 situades darrera de la cabana. Inicialment seguirem per un corriol que s'endinsa per bosc i que ens portarà a creuar el torrent de Pomèro. A poc a poc anirem remuntant pel costat del barranc, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. I de la protecció dels arbres passarem, ben aviat, a moure'ns per herboses catifes que serveixen d'aliment als ramats de vaques acomodades a la vall.
(pujant per l'evident vall de Pomèro)
Quan arribarem al Còth de Lunfèrn, a la cota 2380m, els colors paisatgístics canvien. Entrem en els dominis de les tonalitats rocoses. Davant nostre ja veiem el Pòrt dera Picada, on el trànsit dels ramats entre Benasc i l'Aran té un paper rellevant.
( el ramat i els guardians que, tot i la seva joventut, fan molt bé la feina )
(Malgrat els ullets, traspuava alegria pertot)
com déiem, és un coll molt transitat...
Arribats a l'ampli coll aprofitem per pujar fins al Pic de Pesson (només una pass@muntanya, l'altre es queda al coll parlant amb dos bttsenderistes "de debò": expliquen que duen 1000 m de desnivell traginant la btt!!), una excel·lent talaia (si els núvols no fan de les seves) cap a l'Aneto, Maladetes i les seves respectives i empetitides geleres. Si no voleu remuntar aquests 150m d'extra, només caldrà endinsar-nos uns metres cap a la vall de Benasc per tenir, també, unes perspectives similars.
A continuació desfem camí fins al Còth de Lunfèrn i continuem, direcció nord, per un camí inicialment empedrat, enclavat a la roca. Quan el PR comença a baixar, nosaltres l'abandonem i anem a buscar el fil del serrat per arribar al Tuc dera Escaleta (2.457m).
baixant cap al Coth dera Montjòia
Per tal d'aprofitar al màxim les vistes que ens permet el Serrat des Cabiròus, el descens fins al Coth dera Montjòia el farem seguint per la part alta de la serra. Quan som a l'esmentat coll només ens queda un suau i còmode descens per la tranquil.la vall d'Aubèrt. El discret traçat del sender ens indica que pocs senderistes visiten aquesta vall. Tot i les escasses marques de PR, el camí no té pèrdua si tenim en compte que el barranc d'Aubert l'hem de deixar sempre a la nostra esquerra.
Quan arribem a la carretera ens quedarà remuntar uns 200 m. de desnivell fins recuperar el cotxe, que ens podem estalviar si fem "dit" i ens para un dels nombroses vehicles que hi transiten en aquestes dates estivals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada