Traductor

dimarts, 18 d’abril de 2017

Amb els esquís al Turó de Neuvielha



Distància: 24 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: ME, S2 molt puntualment S3 a la part final.
Durada total: 7:30 h.
Punt de sortida: carretera de Luz Saint-Sauveur cap al Tourmalet (D 918); cap a la cota 1400 cal prendre una pista a la dreta cap a Chez Louissette.
Dia: 11/4

Cal sortir per una pista d'esquí de l'estació que remunta a uns metres a l'esquerra del riu la Glère; unes desenes de metres després sortim al camí que puja cap al refugi de la Glère. Caminem 3 km per guanyar 150 m+ amb els esquís a l'esquena. A la cota 1650 ja ens calcem els esquís i anem fent drecera respecte la pista; impressiona les nombroses allaus que baixen, per cert amb bastanta mala llet, del Pic d'Ayré. Aviat passem per sota el refugi flanquegem el llac deixant-lo a la dreta, fent algun estrany equilibri perquè ja està molt tendret dels extrems. 

Part baixa de la vall

Refugi de la Glere

Ruta lacustre

A continuació anem passant tota una sèrie de llacs sempre intentant no perdre metres i, per tant, flanquejant-los normalment deixant-los a la nostra esquerra. Així passem els llacs de Mounicot, Mouréle, Verts i entre els dos de Maniportet per anar a buscar el llom N-O, un ascens, sembla, més suau que les pales de sota del pic dels Tres Consellers. Quan falten uns 100m+ per assolir el cim hi ha un petit estretament amb la neu força dura i molta pedra a la vista que passem amb esquís o a peu, al gust i que ens deixa a la suau paleta final que ens duu fins al cim. 

Últims metres

Arribant al cim amb el Neuvielha darrere

Gent al cim del Neuvielha

Al Turó, mirant al sud

Al Turó, mirant al Vinhamala

Vinhamala

Tapou i Vinhamala

Bretxa de Roland des del cim

Des del Turó decidim baixar amb grampons perquè la pala està entre encrostada i dura i l'estretament demana precisió i el nostre nivell no la pot garantir. A partir d'aquí una successió de pales i flanquejos per molt bona neu primavera ens retorna al refugi, en primer lloc, i després, ja per una neu més pesada fins a la cota 1700 on ja descalcem.



Neu primavera fàcil



4 comentaris:

Anònim ha dit...

clap clap clap..

Comenceu la temporada amb un Montsent i Montorroyo i l esteu acabant amb aquest bonic cim francés. Tot i que poter encara podreu aprofitar algun bigoti més de neu..
Amb ganes de retrobar nos, segurament sobre la bici (l esquí jo ja el dono "quasi" per acabat..)
Salutacions

ignasi

pass@muntanyes ha dit...

Ara els bonoskis s'estan posant molt cars ;-)
Vava... a veure si algun dia ens trobem amb la bici que tenim alguna proposta "deshonesta" per fer-te... pedalar la part més salvatge de Port del Comte.
Fins aviat!

Roger ha dit...

La última foto: neu primavera fàcil, molt guapa amb el refu allà darrera. Bona activitat.

pass@muntanyes ha dit...

Gràcies, Roger!