(baixant cap al Refugi de Rosales)
Distància: 38km
Desnivell: 1.200m
Dificultat: mitjana
Durada: 4 hores
Punt de sortida: del camp de futbol de La Zubia, poble a uns 4 o 5 quilòmetres al sud de Granada.
Arranjada l'avaria de la bici produïda el dia que pujàvem cap a la Sierra de Léjar (agraïments a Dr. Bike per les excel.lents atencions), iniciem nova jornada de BTTsenderisme.
Sortim pels carrers de la Zubia en tendència est per enllaçar amb el camí que va als Llanos de Satajardas. Poc després de superar un edifici que deixem a la dreta, abandonem la pista i seguirem a la dreta per un corriol molt ciclable entre pinedes fins arribar a la urbanització de Las Cumbres Verdes on avançarem durant uns metres per carril bici.
(pedalant pel carril bici de Cumbres Verdes)
Ben aviat continuem per pista on trobarem indicacions de la ruta 8 del centre de btt. Quan som a l'alçada del Cortijo Hervidero ja ens queden pocs metres per entrar dins els límits del Parc Nacional de sierra Nevada. Remuntem per pista paral.lela al Arroyo de Huenes i direcció al Jardí Botànic. Quan hi som prenem una pista a la dreta, amb l'accés barrat a cotxes i motos. Seguim pujant direcció al Coll de Martín sense arribar-hi. A la cota 1820m, en una corba a l'esquerra, abandonem la via principal que encara puja uns metres i nosaltres anem a la dreta per baixar per corriol. Ben aviat el sender es bifurca. A la dreta pujaríem al Cerro del Trevenque.
(baixant pel barranc de Aguas Blanquillas)
Nosaltres seguim baixant pel barranc de Aguas Blanquillas fins recuperar novament la pista que em deixat fa una estona. Anem descendint i superat el Refugio de los Rosales, el terreny es complica una mica, amb alguna rampa força dreta.
(descendint cap al riu Dílar; darrere el sender que porta al coll Sevilla)
Quan som al fons de la vall la pista s'acaba i es reconverteix en sender que segueix durant 4 quilòmetres paral.lels al riu Dílar, el qual haurem de creuar una dotzena de vegades per tal de buscar el millor pas: descalçar-nos, carregar la bici i remullar-nos fins gairebé als genolls en una aigua que baixa fresquíssima en aquesta època de l'any....
(creuant el riu, una de tantes... és important no posar la bici al riu per no embrutar-lo de greix)
Malgrat aquest entreteniment de posar i treure calçat i carregar la bici, cal dir que la visita d'aquest racó és més que recomanable, això sí, amb paciència: vam trigar 1.15 per fer 4 kms; a més, cal fer-los a peu perquè som dins el Parc (nosaltres ho vam llegir en sortir del Parc perquè no sempre la senyalització és evident; sembla que en camins de menys de 2 m no es pot pedalar en tot el Parc -creiem perquè hi ha llocs que ho indica i d'altres no-).
(tram final del sender, poc abans d'arribar a la central elèctrica)
Quan som a la central eléctrica recuperem pista, inicialment, cimentada; primer en descens però a continuació tornarem a tenir una remuntada per camí d'uns 70 metres de desnivell cap als Llanos de Alcántara. Finalment ens queda un descens cap al poble de Gójar i Zúbia on recuperem cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada