Traductor

dimarts, 10 de gener de 2012

BTT: creuant el Segre entre Camarasa i Alòs de Balaguer

 (Baixant cap al Segre)
Distància: 34 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: alta
Exposició: molt alta
Ciclabilitat: 99,8%
Durada total: 5 h
Més informació per visitar la comarca: La Noguera.

Gran jornada de BTT amb un recorregut en forma d'M amb dos corriols d'uns 300 m de desnivell cadascun dels que fan afició. Tot plegat entre sol i boira, menys fred del previst i l'agradable companyia de l'Alberto i el Jordi.


Sortim des de Camarasa pel camí de l'ermita de Sant Jordi que ben aviat abandonem per transitar per un fàcil corriol en lleuger ascens i que, en una mica més d'un km, ens torna al mateix camí. Deixem definitivament la direcció a Sant Jordi al PK 5 orientant-nos a l'est amb la finalitat d'enllaçar amb la pista que mena a Cal Fatxenda. Connectem amb el citat camí després de ciclar gairebé un km i mig per corriol en ascens, on puntualment cal posar peu a terra per superar forts empits dubtosament ciclables. 

 (corriol de pujada cap a la vall de Saborell)

Arribats al camí tombem a l'esquerra i acabem de pujar menys de 50 m per arribar a Cal Fatxenda des d'on iniciem el primer descens del dia: un sender ample però pedregós on cal parar orella per anticipar-nos a la possible coincidència física amb motos de cross. El sender ens deixa a tocar d'Alòs tot i que a la part central té un parell de pujadates amb algun breu tram on haurem de caminar. 



 (imatges del sender des de Cal Fatxenda fins a Alòs)

Superem Alòs pel bell mig i enllacem amb la pista que puja decidament a Sant Mamet; el desnivell es modera quan prenem una bifurcació a l'esquerra direcció a la Massana, tot i que continuem guanyant metres fins a la cabana del Segaler al mateix temps que anem sortint de la boira. Arribats a dalt de la serra de Lo Palomar ens orientem a l'oest tot fent puges i baixes pel camí pedregós del llom deixant a baix a l'esquerra el Riu Segre. 

(a la Rendisclera de la Maçana; boira i voltors)
 
L'ascens s'acaba a la Rendisclera de la Maçana, espectacular mirador de la zona i, a més, amenitzat pel vol majestuós de les aus rapinyaires. Recuperem forces gaudint del paisatge i de la conversa abans d'iniciar el darrer descens de la jornada: 300 m més de desnivell per un impressionant corriol amb tres parts força diferenciades. La primera és plena de ziga-zagues i terreny lleugerament pedregós (és important d'evitar les derrapades); la segona és per un breu tram de bosc net i ràpid (compte perquè és un sender molt usat pels senderistes i no ens cansarem de recordar que ells tenen preferència) i la darrera part, a partir de la cruïlla amb el sender que ve d'Alòs vora el riu, és la més exigent ja que a banda de ser força pedregós té trams molt aeris que el fan molt exposat (una caiguda podria ser molt dolenta). El sender no té pèrdua: sempre hem d'anar baixant cap al Segre que veiem al fons i que dóna un gran ambient durant tot el descens gràcies a les parets que el tanquen per la part de la Serra Carbonera. 



 (fotos del corriol de baixada cap al Segre)

Un cop a tocar del riu el creuem per una passarel·la de fusta i seguim per corriol per enllaçar amb unes plataformes metàl·liques (compte perquè hi podem trobar escaladors) que ens duen a l'asfalt. 


 (Vora el Segre, sota la presa de Camarasa)

Poc després prendrem la C-13 a l'esquerra per en poc més de 2 kms tornar a ser a Camarasa.

3 comentaris:

roadbooker ha dit...

Doncs si, una ruta d'allò més frapant pel paisatge i l'exposició dels senders... Però sobretot inoblidable, per l'emoció viscuda i per les magnífiques fotos que ens faran de memòria quan la nostra comenci a afluixar...

Moltes gràcies!

Angeloo0 ha dit...

Vaya fotos y pedazo de rutón!! Un abrazo pareja!. Ángel y Nuria.

pass@muntanyes ha dit...

Hola Ángel y Nuria,

la verdad es que vale la pena...si algun otro día bajáis a Lleida (está muy cerquita) ya tenemos plan, montamos comando y a disfrutar.
Por cierto, estuvistéis en Alquézar con los de Soloquedalopeor? Tiene muy buena pinta esa ruta...

Saludos,

Olga y David