Traductor

dilluns, 24 de febrer de 2014

Pic d'Asclades



Distància: 10km.
Desnivell:1250 m.
Dificultat: mitjana; S2-ME (tot i que la part del bosc inicial és molt estreta i cal un bon domini dels esquís).
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Urb. La Comella. 

Ascens al cim de les Asclades seguint sempre el traçat del riu de la Comella.
Aparquem el cotxe en un petit aparcament just passat l'alberg la Comella i abans d'entrar a la urbanització homònima. Des d'aquí remuntem el camí d'estiu que per dins de bosc frondós es dirigeix cap al Prat Primer (indicacions). Els 200 primers metres no hi ha neu i no és fins als 1550 que ens podem calçar els esquís. 



Fet i fet, és un tram que potser millor trobar-lo sense neu ja que l'espès bosc el fa poc esquiable; aquesta tendència es manté fins als 1800 on el bosc es comença a aclarir i esdevé molt més favorable per afrontar-lo amb esquís.


A partir d'aquesta cota continuem remuntant per pendents suaus fins a tocar del Refugi del Prat Primer punt on l'ascens es redreça per accedir al coll tot i que no passa de moderat i és de bon fer. 



Un cop a la collada de Prat Primer (2490m) tan sols ens queda orientar-nos al nord per accedir fàcilment al cim de les Asclades (2541 m), des d'on podem veure part de la Cerdanya més occidental i la zona del Monturull.


Llàstima que al cim veiem l'arribada d'un grup de motos de neu que trinxen les pales verges de neu pols i esbocinen la tranquil·litat d'una bonica vall segurament ben poc concorreguda.
Des del cim desfem camí fins al vehicle. Les primeres pales són per una neu pols boníssima però a mesura que ens anem apropant al bosc ja la trobem una mica més pesada, preludi de l'imminent final de l'esquiada del dia, ja que ben aviat els esquís tornaran a l'esquena (cota 1800) perquè el nostre nivell no permet afrontar amb seguretat l'estretor que marquen arbres i roques del riu de la Comella.




2 comentaris:

edunz ha dit...

a aquesta zona les motos campen lliurement, i sovint aprofitant les llomades suaus que salten a la Catalunya sense control.. en fi, n'hi que necessiten el soroll per gaudir del silenci, quina desafortunada combinació!
fora d'això, l'espai va ser vostre :) fantàstiques textures!

pass@muntanyes ha dit...

Ei Edu, ja tens bona raó que aquestes estridències trinxen l'encant de la muntanya en silenci... però que hi farem!!!
Fins aviat!!!