Distància: 20 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat tècnica: baixa.
Punt de sortida: Espaén.
Durada total: 5.30 h.
Ja fa temps que a les Valls d'Aguilar s'estan recuperant els antics camins que unien els diferents pobles en una lloable tasca amb uns resultats molt interessants.
Un dia que baixàvem de Castellàs de fer-hi ruta, vam veure que a la vora de la carretera estaven preparant senyalització nova d'un antic camí que es veia treballat per ser recuperat... i cap allí que anem, per saber el pa s'hi dona: sorpresa majúscula en el tram entre Espaén i Solans ja que l'antic camí, ara sender, està posat en un lloc inversemblant i abrupte, però amb un traça còmoda i plaent en tot moment.
Així doncs, sortim d'Espaén, fem un breu tram de pista, creuem la carretera de Castellàs/Junyent i de seguida ens posem a l'antic camí que anava cap al Port del Cantó; tal com hem dit, una preciositat, sempre de pendents suaus, amb alguna ondulació, i buscant la petja fàcil.
Així arribem a Solans i fent algun estrany perquè no sabem si acabem d'encertar la traça (vam travessar una tanca metàl·lica; probablement més amunt -o més avall- hi ha el pas més legal) canviem de vessant i passats uns pocs metres més confusos, de seguida el corriol es fa més evident, tant que es veu clarament que és un camí ara en procés d'encorriolament.
Arribem al Serrat de Santa Eugina i descendim còmodament per pista fins a Castellàs. Aquí tornem a remuntar pel Camí Vell de les Valls d'Aguilar, en un tram especialment bonic. Aquesta pujada ens permet sortir al Serrat de Pratnavall.
En principi només ens queda continuar pel Camí Vell, però ens vam despistar un moment i el vam abandonar transitòriament, fins que vam encarar la baixada final, on perdem metres de manera més laboriosa ja que sembla que les parets de pedra seca que marcaven el camí han caigut i poblen el sender, fent-lo no incòmode, però sí concentrant els passatges menys agradables de tota aquesta fantàstica volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada