Escapada amb intenció de fer la "clàssica" del Barrosa pujant fins al port i baixant per la pala directa fins a la cabana. La neu es presenta contínua a partir dels 1600 mts, però seguim amb els esquís a l'esquena ja que n'avancem força gràcies a la neu dura de primera hora del matí. Finalitzats els 300 mts de desnivell en poc més de 4 kms, força plans, que menen a la cabana de Barrosa ens orientem al nord. Ara el circ de la Múnia ens queda a la nostra esquerra, amb les múltiples i antigues purgues i allaus que fan formes ben curioses.
Seguim amb els esquís a l'esquena perquè ens permet guanyar mts de desnivell de forma directa i ràpida, ja que la neu és dura. A la cota 2000 creuem una allau de fons/fusió de no fa gaires dies.
A continuació, si volem seguir direcció al port de Barrosa hauríem de creuar per una pala on, a la part superior, hi observem una esquerda força marcada. Caldria superar-la per la part superior i després baixar lleugerament per seguir amb l'initinerari previst, fet que ens fa decidir canviar de direcció.
A continuació, si volem seguir direcció al port de Barrosa hauríem de creuar per una pala on, a la part superior, hi observem una esquerda força marcada. Caldria superar-la per la part superior i després baixar lleugerament per seguir amb l'initinerari previst, fet que ens fa decidir canviar de direcció.
Optem per pujar directes, amb els esquís a l'esquena, per l'itinerari de baixada. Un encert total: amb 2:15 superem els 1100 mts, des de la cabana al cim. De ben segur que ha estat molt més ràpid que arribar fins al coll i remuntar el suau llom final; tenint en compte que els primers 300 mts hi vam dedicar una hora i mitja... Abans d'arribar a la pala cimera, hi ha un curt tram que pot arribar als 35-40 graus on coincidim amb un soroll eixordador (i no pel volum) de caiguda de pedres i neu que es deu podruir, ja que no el veiem, en alguna canal del circ de la Múnia. Durant 10-15 segons, segons les sensibilitats, ens quedem parats, buscant, mirant, preguntant... sortim ràpid al llom amb alguna "rèplica" més petita. Realment, aquesta zona és molt delicada pel tema allaus (no per l'itinerari en si, sinó pel que l'envolta i el que et pot "enviar"), per tant, és una zona molt molt desaconsellable quan el risc d'allaus és una mica elevat i cal esperar que la neu hi estigui ben estabilitzada.
Arribem a la cota màxima, una mica més a l'est del cim de Barrosa, amb les pulsacions més altes del que seria normal. A dalt coincidim amb la Chus i el Carlos, amb els quals parlem una estoneta de l'entorn, de l'itinerari i dels sorolls que ens han acompanyat els darrers metres.
Davant del nostre desconeixement de la vall de Pinarra ens convidem a baixar amb ells, amb destí final: boca sud del túnel de Bielsa (ara tancat per obres); molt amablement després ens baixaran amb el seu cotxe fins al nostre. Els preguntem si el descens "pica" molt per aquella vall i ens diuen que molt menys que per on hem pujat nosaltres; davant de la bona publicitat: cap a Pinarra. Un gran encert. Baixem per pales de pendent moderat i de molt bon fer que ells prèviament han pujat amb els esquís als peus (però en determinades circumstàncies pot demanar grampons).
Cap a la cota 1900 la cosa ja es complica per esquiar, però encara podem rapinyar 100 mts de desnivell prou dignes fins arribar a la cota 1800 on definitivament els esquís tornen a l'esquena.
En vint minuts i després de 200 mts de desnivell pel corriol d'estiu arribem a la boca sud, custodiada per evitar el pas de vehicles.
Reflexions finals per fer el Barrosa: com es pot observar el cim ofereix diferents possibilitats; pros i contres (molt personals): d'una banda pujar des de l'Hospital implica 1400 mts de desnivell, 300 dels quals no són gaire agraïts amb esquís (des de la cabana fins a baix), per molt suaus (i fins i tot amb algun pujabaixa que pot implicar remar); pujar al cim des de la boca sud té l'inconvenient dels 200 mts de desnivell primers perquè hi ha bosc tot i que no gaire frondós, però després ja és molt directe, i en total surten 1100 mts de desnivell. Evidentment es poden fer combinades, amb 2 cotxes, de les quals la més lògica sembla pujar des de la boca sud i acabar a l'Hospital bàsicament per "picar" la pala de "somni". El que no és gaire agraït és baixar cap a la boca nord del túnel (pel refuge de Borroude), ja que a banda d'alguna canal inicial que està bé la resta té molts flanquejos i molta pista.
Per tant, el track gps que podeu trobar aquí es pot fer tant cap a un costat com cap a l'altre i la major o menor idoneïtat del recorregut dependrà del criteri de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada