Travessa de l'Alt Pirineu en BTT (i II)

La segona etapa d'aquesta versió comprimida de la travessa a l'Alt Pirineu en BTT ens porta a ciclar per la part més al sud del Parc, la zona amb les alçades més modestes però amb uns corriols que semblen fets per anar en BTT.

Ens llevem al matí amb la sensació que ha plogut tota la nit... i no ens equivoquem de gaire: el Marc, l'amo de l'acollidor Refugi Vall de Siarb, ens confirma que han caigut 20 l/m2... una dada força descoratjadora perquè ens obliga a renunciar al primer sender que teníem previst ja que és un terreny força rocós i amb arrels i de ben segur que patinarà molt. D'aquesta manera ens decantem per començar per un corriol segur i un ferm relativament net que probablement ens permetrà baixar sense renunciar al gaudi. I així és: ens hi posem amb prudència però de seguida confirmem que el terreny, tot i que no està per badar, permet baixar amb certa alegria. I la veritat és que l'alegria va in crescendo i ens anem soltant a mesura que perdem metres... els uns pels altres.. ens anem animant i acabem baixant els 1100m- de fantàstic corriol engolint metres moooolt ràpidament ja que el terreny té molt poc compromís. 

Arribats a Sort esmorzem una mica abans de reprendre l'ascens fins als 1300m des d'on iniciarem el segon descens del dia: 700m- d'un altre sender tan ràpid com el primer però amb una mica més d'exigència tècnica i també una mica més d'exposició. L'avantatge és que el dia ha acompanyat prou i el terreny està lleugerament més sec tot i que l'orientació a ponent fa que encara trobem bastants trams força molls... res, però, que ens retregui de continuar baixant delectant-nos al màxim. A tocar de la Noguera ja només ens queda el darrer sender de la jornada, un preciós corriol que té poc desnivell però és el més exposat de tota la jornada. No és difícil però té el puntet aquell que exigeix anar amb peus de plom fins al final; un molt bon final per a un cap de setmana amb dues etapes prou diferenciades: la primera alpina i molt exigent tècnicament a causa dels corriols laboriosos que cal baixar i la segona, més de mitja muntanya però amb senders molt fluids.