Distància: 36,5 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat tècnica: alta.
Exposició: alta.
Ciclabilitat de pujada: 90%
Ciclabilitat de baixada: 99,5%
Sortim per asfalt (S-E) des de l'aparcament del costat de l'escola de primària d'Arnes fent cas de les marques del PR que posteriorment ens endinsaran ben aviat i per corriol fàcil al Riu dels Estrets el qual remuntarem molt suaument per sender ample pel marge orogràfic dret, en un entorn privilegiat.
Al principi el corriol és còmode però més endavant té algun breu tram més exigent i just abans d'arribar a l'àrea recreativa de la Franqueta trobem alguns passos bastant exposats, tot i que no complicats.
A partir d'aquesta àrea de lleure també seguim per sender (ruta Picasso; si és cap de setmana, o preveiem la presència de molta gent, és millor que passem per la pista de l'altre costat) pel marge dret del riu amb la mateixa tònica, malgrat que potser haurem de posar algun peu més a terra. Finalment, creuem per un pont de fusta i comencem a remuntar decidament (11,5%) i per terreny descompost fins a la cota 880 on abandonem la "còmoda" progressió per pista per prendre un sender a l'esquerra que ens durà fins enllaçar amb el GR7 en un tram molt poc ciclable (uns 20 minuts; 100 m de desnivell amunt) a causa de la pedrera que hem de creuar.
Posteriorment, quan ens endinsem al bosc les parts ciclables guanyen protagonisme tot i que no són exclusives; sempre anem seguint el GR en direcció S-E fins arribar al Refugi de les Clotes i, poc després, el Coll de Carabasses a partir del qual la ciclabilitat es complica notablement, fins a l'extrem que tenim uns 130 m de desnivell (uns 45 minuts) on caldrà arrossegar la bici. Si, a més a més, les ratxes de vent ronden els 100 km/h, com era el cas, la ciclabilitat és reduirà a la mínima expressió. Quan assolim la cota 1220 comencem a baixar intentant no ser enduts pel vent cap al Refugi de Terranyes al qual arribarem no sense abans haver arrossegat la bici 60 m més de desnivell; esperem que el descens per l'altre costat ens premiï per l'esforç.
Superat el citat refugi seguim un PR molt agraït per fer en BTT fins arribar al Coll de Montfort per corriol globalment assequible però no exempt de moments exigents. Des del Coll de Montfort fem un breu tram de pista per tornar a enllaçar amb un corriol que ens baixarà fins al fons de la Vall d'Algars, ara sí, amb parts tècnicament difícils, sobretot pel terreny pedregós; són uns 300 m més de sender on podem coincidir amb senderistes els quals, no cal dir-ho, tenen preferència (a més, el terreny és força propens a l'erosió, per tant: compte amb les derrapades).
Al principi el corriol és còmode però més endavant té algun breu tram més exigent i just abans d'arribar a l'àrea recreativa de la Franqueta trobem alguns passos bastant exposats, tot i que no complicats.
A partir d'aquesta àrea de lleure també seguim per sender (ruta Picasso; si és cap de setmana, o preveiem la presència de molta gent, és millor que passem per la pista de l'altre costat) pel marge dret del riu amb la mateixa tònica, malgrat que potser haurem de posar algun peu més a terra. Finalment, creuem per un pont de fusta i comencem a remuntar decidament (11,5%) i per terreny descompost fins a la cota 880 on abandonem la "còmoda" progressió per pista per prendre un sender a l'esquerra que ens durà fins enllaçar amb el GR7 en un tram molt poc ciclable (uns 20 minuts; 100 m de desnivell amunt) a causa de la pedrera que hem de creuar.
Posteriorment, quan ens endinsem al bosc les parts ciclables guanyen protagonisme tot i que no són exclusives; sempre anem seguint el GR en direcció S-E fins arribar al Refugi de les Clotes i, poc després, el Coll de Carabasses a partir del qual la ciclabilitat es complica notablement, fins a l'extrem que tenim uns 130 m de desnivell (uns 45 minuts) on caldrà arrossegar la bici. Si, a més a més, les ratxes de vent ronden els 100 km/h, com era el cas, la ciclabilitat és reduirà a la mínima expressió. Quan assolim la cota 1220 comencem a baixar intentant no ser enduts pel vent cap al Refugi de Terranyes al qual arribarem no sense abans haver arrossegat la bici 60 m més de desnivell; esperem que el descens per l'altre costat ens premiï per l'esforç.
Superat el citat refugi seguim un PR molt agraït per fer en BTT fins arribar al Coll de Montfort per corriol globalment assequible però no exempt de moments exigents. Des del Coll de Montfort fem un breu tram de pista per tornar a enllaçar amb un corriol que ens baixarà fins al fons de la Vall d'Algars, ara sí, amb parts tècnicament difícils, sobretot pel terreny pedregós; són uns 300 m més de sender on podem coincidir amb senderistes els quals, no cal dir-ho, tenen preferència (a més, el terreny és força propens a l'erosió, per tant: compte amb les derrapades).
Un cop al fons de la vall només ens queda esbarallar-nos amb les nombroses creuades de riu que hi ha, que a causa del novembre especialment plujós que ha fet a la zona fa que el cabal mostri una alegria fora del que és habitual i que ens obliga a mullar-nos les extremitats inferiors gairebé completament.
Els darrers km abans d'arribar a Arnes són per asfalt còmode però no completament en descens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada