Traductor

dimarts, 23 de desembre del 2014

Serra Seca: 'mar' i muntanya



Distància: 23km
Desnivell: 1300m
Dificultat: baixa
Durada total: 6:30h

Punt de sortida: Valldan (Oliana)

És innegable que a la xarxa hi és (gairebé) tot... però això implica que hi pots trobar coses bones però no tan bones i, fins i tot, coses que directament no haurien d'estar penjades (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3724175), ja que com en aquest cas passa per propietats de particulars (indicat). En definitiva, que sortim de Valldan i quan arribem al Graell ens trobem la gent que hi viuen/treballen i parlem una estona de l'excursió que volem fer: ens diuen molt amablement, suposo que per compromís, que podem passar però que allò és casa seva... a nosaltres no ens faria gaire gràcia que uns estranys em passessin pel mig del menjador de casa i, per tant, decidim girar cua i refer la ruta. 
Com que volem conèixer el que es coneix amb el nom de les Montserratines, per la forma que tenen, pugem pel GR en un tram que està molt trinxat per l'evident pas de les motos de cross, malgrat que l'accés amb vehicles motoritzats hi està prohibit (manca de respecte?, ignorància?, ves a saber...). El GR l'abandonem per anar cap al Sàlzer passat el qual prendrem el sender que s'enfila salvatgement fins a la part superior de les Montserratines. Aquí gaudim del fantàstic espectacle que ofereix l'oceà de núvols que cobreix bona part de la Catalunya central i interior; es veu tot cobert des d'on som fins a Montserrat, és a dir, uns 70 km en línia recta de boira. Des de dalt de la serra prenem el corriol panoràmic que la ressegueix a mode de faixa i que duu fins al Pla de les Guàrdies lloc on prenem un altre sender també destrossat pel pas de les motos (han deixat el terra totalment descompost); aquesta tònica es manté fins a la Collada del Sàlzer on desfem camí en ple ocàs fins arribar a Valldan, ja engolits pel mar de núvols. 

Les imatges de la jornada: