Fugint de la calor: valls d'Aguilar i del Cantó

 

Distància: 46 km.

Desnivell: 1650 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Durada total: 7.30 h.

Punt de sortida: Castellàs (Valls d'Aguilar).

TRAÇA GPS

 

Bona volta per evitar aquests dies de calor forta ja que es mou sempre per cota alta i bàsicament per obagues. Sortim des de Castellàs (1300 m) i pugem fort cap a Santa Eugina per baixar un sender molt fàcil cap a Solans. A partir d'aquí pujada fins al Port del Cantó sempre per pistes en bon estat i pendents suaus; una mica de carena ondulant per la zona de la Roca de Llagunes i aviat agafem el sender que ens baixa divertidament primer fins a Llagunes i després fins a Soriguera: en total 600 m- de corriols boscosos en general de bon, excepte en aquells trams que els pocasoltus apirinaicus (una espècie invasora que s'adapta molt malament als senders del Pirineu) han tirat dreceres respecte el camí original i que l'únic que han aconseguit és que es tanqui la traçada elegant i lògica de tota la vida, per obrir baixadots que quan els agafa l'aigua els descarna totalment. Un despropòsit, vaja. 

Des de Soriguera ens toca remuntar fins a tocar de les Piques, una altra vegada sempre per pistes en bon estat i pendents suaus, enmig de frondosos boscos obacs, i amb alguns breus descansos pel mig: llarga pujada de 20 km per guanyar uns 800 m+. A les envistes de les Piques comencem el darrer sender del dia, ràpid i lúdic, que baixa fins a Junyent, on només ens queda regalar 100 m- per la pista asfaltada fins a Castellàs.

I la jornada en imatges:

Primera pujada des de Castellàs

Pla de Santa Eugina

Sender cap a Solans

Sortida de Solans

Carena de la Roca de Llagunes

Baixada cap a Llagunes i Soriguera

Última pujada amb Tornafort al fons

Descens final cap a Junyent

Balcons de la Ribera d'Urgellet

 

Distància: 38 km.

Desnivell: 1650 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Durada total: 5.30.

Punt de sortida: Pla de Sant Tirs.

 

Excursió a banda i banda del Segre per la zona de Ribera d'Urgellet amb dues pujades potents, especialment la que ascendeix a les Agudes ja que guanya 900 m+ en tot just 9 km i un tram final de sender cara amunt que hi posa la cirereta. La pujada a la Serra de Nabiners també és força pendent, però encara permet anar xarrant; totes dues pistes, això sí, tenen el ferm molt bé. Les baixades, de les bones i que val la pena agafar regades com aquest diumenge després dels 30 litres que hi van caure dissabte. 

I la jornada en imatges:

1a baixada direcció les Bordes d'Arfa

Arfa

Pujada duríssima cap a les Agudes

Part superior del descens de les Agudes

Part baixa del descens de les Agudes

En Btt al Cap del Verd des de Tuixent

 

Distància: 30 km (aprox.).

Desnivell: 1300 m (aprox).

Dificultat tècnica: mitjana (alta el PR després de la Barraca de la Jaça).

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Tuixent.

 

 

Des de Tuixent es remunta per bona pista fins al Coll de Mola on la cosa canvia radicalment perquè el ferm es torna molt irregular i, a més, a la part final hi ha unes rampes molt dures que pot obligar-nos a caminar breument; el contrapunt són les magnífiques vistes de la banda de Gósol del Pedraforca o la cara sud del Cadí. Des del cim, normalment desfèiem camí, però han obert un PR que va del Coll de la Mola fins al cim. La primera part està bé, bàsicament per prats, però la segona (des de la Barraca de la Jaça) fa un flanqueig amb força discontinuïtat, per bé que pedalable en més d'un 90%; amb tot, caldrà seguir buscant-li una bona baixada sense haver de desfer per la pista. Al Coll de Mola només hem de seguir el GR que fa drecera respecte la pista que hem pujat. La segona vegada que sortim a la pista de pujada cal remuntar-la breument per anar a buscar la baixada del Fiter.

A la Tossa Pelada des de Sorribes

Distància: 18,5 km.

Desnivell: 1450 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 6.30 h.

Punt de sortida: Sorribes (Vall de la Vansa).

 

Des d'un aparcament a tocar de la cruïlla de la carretera de Sorribes a Ossera sortim per un bonic sender fins a la Collada de Cal Reboll on empalmem amb l'itinerari de trail que puja fins al Refugi de l'Arp. El superem i progressem per un altre agradable sender amb marques grogues i blaves d'un circuït de raquetes que ens duu fins al cim de la Tossa sempre enmig de frondosos boscos, excepte els darrers 100 m. Bones vistes cap a la sud del Cadí, l'oest del Pedraforca, etc. 

 

Refugi de l'Arp

 

Desfem uns 250 m i tombem a l'oest en direcció a la barraca de Sangonelles on arribem per un altre sender boscós. Aquí cal fer una parada perquè les panoràmiques i l'entorn són mig màgics; havent gaudit del lloc, reprenem per un corriol com els anteriors: boscos i obac que en aquestes dates dissimula notablement la calor. Passem pel Coll de Grau (a l'esquerra podríem anar a Ossera) i aviat retrobem el tram inicial de l'itinerari que ens retorna còmodament a l'aparcament.

Barraca de Sangonelles

 

 

TRAÇA GPS

Al Puig de Morreres des de Llorenç de Morunys

 

Distància: 27,5 km.

Desnivell: 1350 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Durada total: 4.45 h.

Punt de sortida: Llorenç de Morunys (Vall de Lord).

 

Des de la part alta del poble comencem remuntant breument per asfalt, però ràpidament ens posem en una pista que puja decididament fins al Coll de Jou; en poc més de 4 km guanyem 500 m+ (hi ha 50 m+ que s'han de caminar per terreny descompost). A partir d'aquí milloren tant el terreny com el pendent, malgrat que no evita que assolim el Puig de les Morreres havent guanyat 1250 m+ en tan sols 14 km. Des del cim perdem uns 200 m per una carena molt panoràmica (bones vistes al Cadí i al Pedraforca) fins que ens posem a les pistes de l'estació de Port del Comte per ascendir (100m+) fins al Mirador del Querol. Ara sí, (gairebé) tot avall. Una primera part encara molt oberta i posteriorment ja anem empalmant diferents senders boscos que ens acompanyaran fins a Llorenç de Morunys amb trams força divertits per bé que molt allunyats del que seria un bike park; en total, 13 km per perdre 1200 m- gairebé sense pausa, però intercalant breus trams de pistes (sumant tots aquests sectors, regalem uns 300 m-). Els tres senders són: Morreres, El Feixar i Els Tarters.

A llevant del Flamisell mitjà

Distància: 26 km.

Desnivell: 1300 m.

Durada total: 4.30

Punt de sortida: Pobleta de Bellveí.

Dificultat tècnica: mitjana.

 

Ruta ja piulada un parell de vegades en aquest bloc, però que sempre regala unes fotos impressionants (malgrat que la llum del dia no acompanyava gens). L'itinerari, punyent al punt: la sortida ja avisa amb un parell de breus trams de caminar pel sender que puja a Estavill, combinat amb l'asfalt que hi va. D'aquest poble a Antist un d'aquells corriols bucòlics amb algun altre punt dels que colla de valent, però molt testimonials. Arribats a Antist pujada brutal fins a l'ermita de Santa Bàrbara, bàsicament per sender, que es deixa fer tot pedalant, però en mode repte, pulsacions disparades i lactat a dojo: en total uns 400 m+ en 3,5 km. Un cop al cim, 700 m- fins a la Plana de Mont-ros per diferents senders a quin millor: primer amb unes panoràmiques amplíssimes i després per boscos de roure. Des de la carretera ens toca remuntar, ara per asfalt, fins a Antist per fer el darrer descens del dia: la Borda del Metge, un corriol espectacular, també enmig d'una espatarrant roureda; llàstima que al final cal batallar una mica per un sender breument ascendent amb passos delicats i un darrer tram una mica baralladís pel terreny descomposta, però que queda compensat pel bonic tram vora el riu Flamisell.

I la jornada en imatges:

Primers metres vora el Flamisell

Pujant a Estavill

Corriol d'Estavill a Antist

Ascens a Santa Bàrbara; Antist, al fons

Baixant a la Plana de Mont-ros

Descens cap a la Borda del Metge

Final vora el Flamisell

Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem

Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 

Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.

 

Vista de l'estació

A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria

 

Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.

 

Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere

A la dreta la canal est del Port d'Arinsal

 

Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).

 

Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

Pic de Ribuls

Des de l'estació de l'aparcament de Grau Roig hem de caminar 5' abans no trobem la neu contínua. Entrem a la vall del Pessons fent el típic eslàlom pel mig del planer bosc durant uns 30' i ja sortim on la vall és més neta, però encara ben plana. Fins a la base de la canal que dona accés al coll entre el Ribuls i el Pessons es manté aquesta tònica, però els darrers 150 m+ es redrecen de valent; normalment cal afrontar-los amb grampons, però com que la neu està tan bé podem guanyar-los amb esquís als peus fins al coll. La pala final del Pessons està una mica justeta i tirem cap al Ribuls. Des d'aquí volíem baixar cap al sud per fer una volta pel Coll de Ribuls i anar a l'Estany de Montmalús, però a mesura que descendim la neu cada cop està més pesada i decidim girar cua i desfer camí: ERROR!, perquè la baixada des de la canal, bé, però la resta de vall és un llarg flanqueig a causa del poc pendent i de la neu pesadota que no deixen corre els esquís, fins a l'extrem que el darrer tram hem de tornar a posar pells per tornar a entrar a l'estació. En total, 13 km i 1050 m+ de ruta poc agraïda amb els esquís; realment, si la neu no està molt bé, val la pena tornar per Montmalús.

Part baixa de la vall del Pessons, a la dreta, el Pic de Maià

Part intermèdia; ja veiem la canal (la de més a la dreta)

Foquejant la canal

A tocar del Ribuls amb la pala S del Pessons

Al cim del Ribuls

Baixant la canal (l'únic tram de neu bona)

 

Diumenge vam intentar el Pic Negre d'Envalira (vam sortir d'una corba a 2200 m perquè des del Pas de la Casa ja no hi havia neu), però a la nit va ploure, suposem que va estar tapat i no va regelar gens; la neu està ben podridota des de bon matí, amb uns 20-30 cms on el pal s'enfonsava gairebé sense prémer.

 

Estany de les Abelletes