Distància: 43 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: alta, puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98,5%.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Ulldemolins.
Portem
un parell de mesos de méteos complicades: neus "estranyes", fang arreu,
etc. Però enmig de tot plegat sempre ens queda el paradís del sud: el
Montsant, una serra permeable que engoleix l'aigua ràpidament gràcies a
la grava o graveta que colonitza bona part dels seus camins i senders.
Així, amb el Xavier i l'Agustí decidim d'anar-hi a pedalar (i quan cal,
caminar).
Des d'Ulldemolins tirem amunt
cap a la Roca Corbatera per pendents entre moderats i forts, i un tros
final de 100m+ carregant la bici. Dia lleig amb vent i núvols al cim.
Comencem a carenejar però no s'hi veu un borrall i el vent és força
molest.
D'aquesta manera busquem solucions i a l'entrada del Grau de la Grallera ens tirem avall per enclotar-nos i quedar resguardats
del vent; a més, anem motivats per veure si es deixa fer raonablement
bé el citat grau damunt la bici... el Xavier, que també el coneix
d'haver-lo caminat, comenta que no li hagués passat mai pel cap
posar-s'hi amb la btt; jo dic que hi ha 50 m- que caldrà caminar però
que la resta, batallant-los, es deuen poder fer; i l'Agustí que no té
mesura els baixa tots damunt la bici (excepte 5 m lineals) i així
desmenteix la meva previsió, per la qual cosa, amb un bon nivell, podem
dir que el grau és ciclable en un 99,9%; amb un nivell mitjanet, un 99%.
En definitiva, arribem a Morera havent folgat de valent perquè ha sortit
millor del previst. Cal destacar la notable amabilitat dels nombrosos
senderistes que hi vam trobar i que ens cedien el pas, malgrat que
sempre tenen preferència: GRÀCIES!
Aquí
no s'acaba la xalada, ja que després d'aquests espectaculars 400m- del
grau encara en baixem 300m- fins a tocar de Cornudella; un altre regal
ja que bàsicament el descens es fa per un sender boscós força amable, si
més no això sembla tenint en compte que venim del grau.
De
Cornudella ja comencem a plantejar el retorn i ho fem per Sant Joan de
Codolar i el Camí de la Llisera: mitja dotzena de peus a terra i a
gaudir del sender i de les panoràmiques que ofereix.
Assolim
el coll d'Albarca cansats però amb un bon regust del darrer tram de sender.
Així que se'ns escalfa el musell i decidim provar un sender que sempre
havíem vist però no ens hi havíem posat mai. La veritat és que va sortir
molt bé malgrat que vam voler estirar més el braç que la màniga i tot
plegat va acabar en un bucle que ens va tornar a dur al coll d'Albarca
on vam buscar un altre sender que havíem fet en altres ocasions però que
no vaig saber trobar... entrem en una dinàmica de despropòsits (tan bé
que anàvem...), la qual cosa ens indica que val la pena anar enllestint la ruta abans que no l'espatllem del tot.
Tornem a Ulldemolins passant per Santa Magdalena per fer els tramets de divertit GR que ens deixen sota del poble.
2 comentaris:
Un privilegi poder acompanyar-vos a conèixer un dels millors paratges on he pedalat fins ara i un plaer llegir-t'he.
Tornarem!!!
El plaer és nostre que vulgueu compartir aquestes "bretolades" pass@muntanyes... I tant que hi tornarem!
Publica un comentari a l'entrada