BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. SEGONA ETAPA

L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 

Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

SEGONA ETAPA

Oveix-Espui-Triador-carrilet- Estany Gento- Pigolo-Capdella-Central de Capdella

Distància: 43.5 km

Desnivell positiu: 1.500m

Desnivell negatiu:  1.300m
Dificultat tècnica: alta (puntualment molt alta)

Punt de sortida: Oveix
Punt d'arribada: Central de Capdella

Allotjament: Refugi Tacita

Des d’Oveix sortim amb la fresca del matí en baixada per asfalt poc més de 3 km; res fa preveure el canvi radical que prendrà la ruta tot just començar ja que, quan abandonem la carretera, prenem una pista tremenda que puja al 20% durant mig quilòmetre: escalfament express. A continuació, tot i que continuem ascendint, el tema es calma notablement fins que ben aviat prenem un preciós corriol obert durant construcció de la central hidroelèctrica de Molinos, el qual flanqueja durant 4 km pel Solà de la Torre, un centenar de metres per sobre de la carretera i del riu Flamisell, amb la qual cosa gaudim d’unes generoses panoràmiques de tota la vall. 

Quan empalmem amb la carretera ens toca fer un quilòmetre i mig d’asfalt fins que ens desviem per prendre la pista al Triador. Que es pot dir que no se sàpiga? 12 km al 8,2% de bon ascens excepte per alguna rampa més punyetera i alguna bèstia motoritzada que no entén que el manteniment dels camins no es fa per obra divina i que, per tant, cal evitar de transitar-hi a tot drap, erosionant el que no està escrit... i no cal dir-ho, a banda de trinxar l’ambient de tranquil·litat propi de l’alta muntanya.

Un cop al coll comença una de les parts més estètiques de la BikeFosca: el carrilet o Via verda i el descens de la Canal del Pigolo. La primera part, el carrilet, són 5 km de corriol totalment horitzontal amb les ‘úniques’ dificultats de, primerament, l’exposició molt alta en determinats punts (una caiguda podria tenir conseqüències molt dolentes, per tant, compte de no ensopegar amb l’antiga via) i, en segon lloc, per la presència de trams molt puntuals de terreny molt trencat; amb tot, un gaudi per a tots els sentits. A més, tampoc ens podem oblidar de la presència d’un seguit de túnels que ens traslladen a principis de segle passat i ens recorden l’ús original d’aquesta infraestructura.

Si en voleu saber més sobre aquests anys d'intensa activitat a la Vall Fosca, l'Eva i els guies del Museu Hidroelèctric de Capdella us poden explicar molts detalls sobre aquest període en què Emili Riu, un empresari i polític català, va capgirar una vall fins aleshores mig aillada i desconeguda per tal d'explotar les seves aigües i produir una energia elèctrica molt necessitada pel desenvolupament industrial català. Aquí és on es va endegar la primera central hidroelèctrica del país i és, en aquest museu, on podreu satisfer la vostra curiositat. Un espai ple d'elements representatiu, imatges sorprenents i amb un guiatge farcit d'anècdotes, i molta història.
Tot plegat, descobrireu una Vall Fosca que, malgrat el seu nom, va donar llum a una Catalunya industrialitzada necessitada d'energia.

Acabada la part estrictament de carrilet (pel poc que hi ha de fer i desfer val la pena apropar-se a l’Estany Gento) empalmem amb el corriol de la Canal de Pigolo. ‘Només’ són 350 m- però quins 350 m-!!! Els que es pensin que és un gran descens en BTT creiem que s’equivoquen; aquest corriol té sentit gràcies a l’ambient de MUNTANYA que l’acompanya. Els 100 primers metres són prou fàcils però, a continuació, hi ha una secció MOLT difícil amb esglaons de fusta que demanen un domini tècnic molt elevat o, en cas contrari, ens tocarà arrossegar la BTT (aproximadament uns 5 minuts). 

El corriol prossegueix amb trams més fàcils fins al final, però cal tenir en compte que venim d’una dificultat elevadíssima; per tant, gairebé tota la resta la podrem fer damunt la bici però sense treva, ja que la nombrosa pedra solta que hi ha ens posarà repetidament a prova. Amb tot, creiem que quan arribeu a la Presa de Sallente ho fareu amb un bon regust, especialment si no coneixíeu la citada canal.

Un cop a la presa continuarem perdent uns metres per asfalt fins que en un revolt a l’esquerra l’abandonarem i resseguirem un tram de Camins Vius fins a Capdella, un antic sender gairebé tot ciclable. Són uns 200 m- i uns 2 km on la principal dificultat és, a banda d’alguna secció més pedregosa, la generosa vegetació que normalment l’habita. 

Aquesta tònica s’accentua quan passat Capdella prenem un altre corriol que ens baixa enmig d’una espessa vegetació fins a la Central de Capdella (en cas que trobeu el sender desbrossat la dificultat decreix notablement i el raconet és molt acollidor; a més, fareu un breu tram vora un petit canal on haureu de lluir el vostre equilibri). 

Arribats a la central ja només ens queda una breu remuntada fins a l’acollidor Refugi Tacita, on la Sandra i l'Óscar us faran sentir com a casa. 

Sabent que hem tingut una jornada de fort desgast, ens preparen un copiós sopar, elaborat amb matèria primera del seu propi hort i altres productes artesans d'orígen vallfosquí: amanida, patates al caliu i escalivada; paté i formatge del tupí de Casa Fonso, girella de la Plana de Mont-ros i rodó de vedella de la vall. De postres ens ofereixen una deliciosa crema de llimó feta a casa, que ens ajuda a pair després de tant menjar.

Havent sopat passem una bona vetllada en què la Sandra ens explica amb gran il.lusió el seu retorn a casa, a la seva estimada Vall Fosca, juntament amb l’Óscar, d’arrels urbanites però que des de fa anys ja tenia in mente traslladar-se a viure a la muntanya, una passió que comparteixen ambdós.

 

Al Puigpedrós en combinada

Distància: 30km
Desnivell: 1600m
Dificultat: baixa, excepte el GR de baixa que és mitjana, molt puntualment alta
Durada: 7 hores
Punt de sortida: Guils de Cerdanya

Deixem el cotxe al poble de Guils i iniciem l'ascens per pista asfaltada fins a l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera. A l'alçada del restaurant s'acaba el quitrà i avancem el camí que remunta direcció al Refugi de Malniu sense arribar-hi.

Superem el Refugi de la Feixa i poc després, a la Pleta del Pas, abandonem la via principal i ens desviem a la dreta. Aparquem les bicis i continuem a peu per un sender senyalitzat amb marques de PR fins a l'estany de Malniu. El corriol, està molt ben traçat i és molt agradable de fer a peu.

Quan som davant l'estany,

ens orientem a l'est i tot guiant-nos per algunes fites remuntem per un barranc fins assolir la suau i pelada llomada del Serrat de les Perdius Blanques que ens portarà, sense pèrdua, al cim del Puigpedrós.

Pel retorn desfem camí fins recuperar les bicis. Pel descens en BTT seguirem les traces del GR 11 amb trams ben diferenciats. Una primera part que transcorre per suaus prats herbosos on caldrà ser prudent amb el bestiar que hi ha pasturant i no despistar-se gaire ja que les senyalitzacions del GR són fàcilment perdedores.

Seguirem per un segon tram que contrasta radicalment amb el primer ja que transita per una zona afectada pels incendis de l'any passat. El paisatge és tan desolador que, a mesura que creues aquell espai orfe de vegetació, les paraules emmudeixen. Durant uns interminables minuts el silenci i la tristor s'avança a les nostres passes i, per precaució, decidim fer a peu aquest dolorós trajecte i no malmetre més aquest fràgil terreny (fet i fet, nosaltres creiem que la millor opció és deixar-lo 'descansar' mentre es recupera).

La tercera part del descens fins al poble de Guils el sender segueix per una zona més solana; excepte un breu tram força pedregós, més o menys a la meitat de la secció, la resta són 350 m- d'excel·lent corriol fins a Guils.

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. PRIMERA ETAPA

L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 

Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

PRIMERA ETAPA

Senterada-Cèrvoles-Colldeberri-Adons-Coll de Perves-Prat d’Or-Sentís-Les Esglésies-La Mola d’Amunt-Castellnou d’Avellanos-Coll de l’Oli-Aguiró-Oveix

Distància: 53.7 km

Desnivell positiu: 1.800m
Desnivell negatiu: 1.200m

Dificultat tècnica: baixa (alta en el descens del Coll d'Oli)

Punt de sortida: Senterada, "La porta de la Vall Fosca"

Punt d'arribada: Oveix
Allotjament: Casa Gris

Per començar bé la jornada, esmorzem a la casa rural La Fàbrica on el Pere ens arranja una taula amb un extens assortit de producció pallaresa: xolís, secallona, formatge del tupí, botifarra blanca i negra i sobrassada de Casa Badia; i, per als més dolços, melmelades i magdalenes. És evident que ens ha vist amb moltes ganes de pedalar però, després d’aquesta alifara, realment podrem?

Preguntem l’orígen del nom d’aquesta encantadora casa rural i ens expliquen que prové de l’antiga fàbrica de mantes que hi havia en l’edifici situat al costat d'aquest allotjament guardonat amb quatre espigues. Temps més tard, la fàbrica va tancar i van reorientar la seva activitat professional muntant una piscifactoria de truites; tot plegat aprofitant la proximitat del riu Bòssia, a tocar d’aquest complex. Actualment, aquestes instal.lacions destinades a la cria de truites només s’usen perquè els més petits aconsegueixin els seus primers triomfs en matèria de pesca. Un atractiu més d’aquesta casa rural.

Finalitzat l'esmorzar, i amb les reserves ben plenes (la jornada es preveu llarga), ens decidim a iniciar la primera primera etapa de la Bikefosca.
Sortim de Senterada i remuntem cap a Burguet per asfalt i continuem per pista fins al ben situat poble de Cèrvoles, on és inevitable aturar-se per admirar les excel.lents vistes vers la Conca de Dalt (al fons, definint frontera natural, el nostre volgut Montsec).

En aquest indret podem intuir, mirant al sud, part de la darrera etapa de la volta, que trancorre fora del que seria estrictament la Vall Fosca.
Si pugem a la part alta del poble i ens orientem al nord, podrem resseguir amb la mirada gran part de la resta de les etapes; per tant, és un bon punt per situar-nos i fer-nos una idea de com serà la travessa.

Un cop feta la breu incursió a aquest llogarret, i per tal de continuar el recorregut establert, hem de desfer una mica de pista i seguir remuntant suaument cap a Colldeberri. Tot plegat uns 600m de desnivell abans d’iniciar el primer i ràpid descens pel bosc de Girosta i Salatua.

A continuació, tenim una nova remuntada fins a la collada de Comallonga, on el poble d’Adons, des d’una certa distància ens dóna la benvinguda. D’aquestes contrades us recomanem que, si en teniu l’oportunitat, en tasteu el xolís d’Adons.

Nosaltres, aquest cop hi passem ràpid ja que ens queda molt camí per recórrer.
Arribem a la carretera N-260 i remuntem fins al coll de Perves. A continuació, descendim encara uns metres per asfalt i aviat prenem una pista que ascendeix direcció Prat d’Or (o Prat d’Hort). En general el camí és força còmode, excepte en alguns trams en què el pendent és més costerut. Les vistes cap a les muntanyes més emblemàtiques (Turbó, Cotiella, Sant Gervàs, Pica Cerví, entre altres) guanyen protagonisme, com també ho fan els diferents ramats de cavalls, ovelles i vaques que trobem en aquestes extensions de verd i tranquil.litat.

A partir d’aquí i fins al poble de les Esglésies ens resta un llarg descens que diferenciaríem en 3 parts. Fins a Sentís iniciem un ràpid descens per pista.

Des del poble prenem un corriol que el dia que ens hi posem es troba força ple de vegetació i difícilment ciclable. Si no us voleu complicar tant, podeu descendir per carretera ja que hi acaba enllaçant. Tant si seguiu pel sender com si opteu baixar aquests breus metres per la via principal, caldrà avançar per carretera durant el següent quilòmetre. Ben aviat però, abandonarem l'asfalt i reprendrem el descens per, ara sí, un bonic corriol fins a la part alta de les Esglésies. En aquest poble, ja portem uns 40 quilòmetres acumulats i, si marqueu reserva, podeu aturar-vos a fer un mos a Casa Batlle. També mereix fer una parada obligatòria per rememorar uns anys no tan llunyans a l’única botiga del poble on hi trobareu una mica de tots aquells productes més bàsics. I sobretot, el seu xolís i secallona que, tal com ens expliquen els seus amos i ens assenyalen els diplomes que hi ha penjats a les discretes parets, han guanyat més d’un premi per la seva bona qualitat. Els propietaris són un matrimoni molt entranyable que, si truqueu al timbre i els trobeu a casa, comprovareu que no hi entenen de festius i us obriran ben gustosament les portes del seu petit colmado.

Després d’aquesta pausa hem de seguir la ruta direcció al coll d’Oli, la darrera remuntada de la jornada (en total uns 500m de desnivell), la qual podem abordar per dues vies. L’itinerari marcat per la Bikefosca guanya el desnivell pujant per Buira (fins a aquest poble pedalem per asfalt) i continua remuntant fins al coll de Permir per una pista amb alguns trams molt pendents. Des d’aquest coll fins al Coll de l’Oli trobarem un tram poc ciclable on cal superar alguns ressalts rocosos. Nosaltres aquest cop ens desviem del que prescriu el roadbook i, escollim la segona opció, que es desvia cap a la  Mola d’Amunt, i puja direcció Avellanos (fins a la bifurcació d’aquest llogarret la pista ha estat recentment asfaltada). El camí segueix paral.lel al riu La Valiri i, mentre pedalem, podem degustar les complaents imatges paisatgístiques que ens ofereix aquesta solitària vall de Manyanet. Al desviament indicat anteriorment, despareix el quitrà i guanyem desnivell per una pista en força bon estat fins a les portes de Castellnou d’Avellanos, on ens desviem per remuntar els darrers metres fins al Coll de l’Oli per un sender amb molta història (antic camí de transhumància) on, a voltes, ens caldrà arrossegar la bici però en tot moment acompanyats d’un entorn tan gratificant que ens alleugereix aquest darrer esforç.

Finalment som al Coll de l’Oli. Tot i adonar-nos que el sol comença a decaure, no podem estar-nos de romandre una bona estona en aquest emblemàtic pas entre valls, impregnar-nos de les belles vistes cap a Manyanet i la Vall Fosca i jaure a l’herba encara no envaïda pels habituals ramats de vaques que pasturen per aquestes contrades. Les vistes són privilegiades i la satisfació plena (o gairebé, perquè encara no hem comprovat el sender que baixa fins a Aguiró). Ara sí, el desnivell està tot fet i només ens resta el darrer descens de la jornada; primer per corriol i, per acabar, un darrer i breu tram per asfalt fins a Oveix.

Les referències d’aquest sender que baixa del coll de l’Oli fins a Aguiró són totes en un únic sentit. Es tracta d’un sender tècnic o molt tècnic i, tenint en compte que cal abordar-lo després de moltes hores de desgast físic, ens preocupa que no el gaudim com cal.

Però la realitat és una altra; certament, té una dificultat tècnica alta en alguns trams, i puntualment caldrà arrossegar inevitablement la bici, però hi ha molts metres de recorregut força nets; la veritat és que ens sorprèn moltíssim i el gaudi és immens.

Les darreres llums del dia li donen un extra ben dolç al punt final d’aquesta primera etapa de la Bikefosca.

Arribats a Aguiró descendim còmodament els darrers metres per asfalt fins a Oveix on l’Imma i el Manel de Casa Gris ens tenen reservada una habitació i ens han preparat un excel.lent sopar per tal de poder recuperar forces per al dia següent.

Com que la temperatura és molt agradable, optem per menjar a la terrassa d’aquesta acollidora casa rural, una raconada estratègica que reclama l’atenció de qualsevol que hi passi ben a prop i que convida a seure-hi i aturar el temps fins que el cos i la vista en tinguin prou.

Nosaltres, en gaudim unes hores llargues. Primer fent un beure i fent petar la xerrada amb els propietaris d’aquesta casa rural que ens expliquen com han arribat fins a aquest discret i idíl.lic racó de la Vall Fosca. Més tard, hi sopem molt gustosament amb el menú que ens presenta l’Imma: amanida i torrada amb escalibada, de primer; confitat i  fricandó escabetxat de segon plan; i, per postres, mel i mató i gelat de torró. Excel.lent menjar.

Si arribeu d’hora i amb forces per encara fer una passejada, podeu fer un breu recorregut per aquest tranquil poble on, malgrat les cases estan pràcticament totes rehabilitades, només 2 persones hi viuen de forma estable durant tot l’any. Resseguir els seus estrets i costeruts carrerons; creuar antics portals; visitar el safareig del poble on abans les dones hi rentaven la roba;  beure en alguna de les seves fonts… tot plegat una distreta passejada que et transporta a uns anys en què alguns de nosaltres, malgrat ser de poble, ja no hi hem viscut amb la mateixa duresa.

Un darrer apunt sobre aquest amagat racó. Si les forces i el temps us acompanyen, us recomanem que visiteu el bonic pont medieval dels Aubacs. Us hem dit que des de la terrassa de Casa Gris teniu unes generoses vistes cap al Barranc Roi i el Coll de l’Oli? Si us apropeu al pont, entendreu el perquè del nom d’aquest barranc.

Una mica de Pedals del Vent (i II)

SEGONA ETAPA

Distància: 34 km
Desnivell positiu: 1.600m
Desnivell negatiu: 1.800m
Dificultat física i tècnica: alta, puntualment MOLT alta
Ciclabilitat: 97%
Durada: 7 hores
Punt de sortida: Refugi del Gresolet
Punt d'arribada: Bellver de Cerdanya

Per a aquesta segona etapa de la travessa hem de recular 3 quilòmetres fins al Coll de la Bauma però, a diferència del dia precedent en què vam descendir per corriol fins al refugi, l'ascens dels 300m de desnivell que hi ha fins al citat coll els pedalarem per bona pista. 

Aquest còmode ascens continua fins al coll de de les Bassotes, indret on el grau de dificultat canvia radicalment.

Abandonem la pista principal que s'orienta cap al Pedraforca i nosaltres remuntem per un duríssim camí que guanya alçada fins a la Serra Pedregosa. Durant els propers 3 quilòmetres ens movem per un terreny o bé molt herbós o bé molt pedregós la qual cosa suposa, en ambdós casos, una lenta i entretinguda progressió. A més, cal sumar-hi alguns trams de forts pendents que dóna una mitjana del 12.5%. Tot plegat, 550m d'ascensió on deixarem els ronyons i alguna cosa més...

Superada l'exigent pista, aproximadament a la cota 2400, enllacem amb un corriol que inicialment ens obligarà a arrossegar la bici però que, relativament aviat (uns 15'), ens permetrà pedalar-lo fins gairebé a tocar del Pas dels Gosolans.

A partir d'aquí iniciem el primer descens de la jornada. Una primera tirada molt espectacular i d'alta dificultat fins al Refugi d'Aguiló on combinarem alguns trams ciclables i altres parts massa exigents per al nostre nivell i on haurem d'arrossegar la bici. Els primers 150 m- és aconsellable de fer-los caminant perquè, a causa del marcat pendent, és fàcil de derrapar, cosa que hem d'evitar sempre; però els 300 m- finals són un gaudi, tant per les vistes com per l'agradable cicabilitat. Però compte!!!, perquè circulem per un indret molt transitat per excursionistes i, com sempre, ells tenen preferència.

Un cop al refugi, i després de rebre algunes indicacions, seguim descendint per còmoda pista fins al coll de l'Home Mort on abandonem la via principal. Guiats per marques de PR (PRC-124), continuem baixant per una pista més secundària, a voltes reconvertida en sender,

fins topar amb el Torrent de les Eres, el qual creuarem per seguir avançant, amb alguns puja i baixa, per una pista poc transitada fins al cortal de l'Oriol.

Des d'aquest indret avancem per pista ben definida tot combinant trams de divertit i fàcil sender fins als plans de Nas. 

Un cop arribem al poble de Nas seguirem les indicacions del Camí dels Segadors fins a Bellver de Cerdanya on finalitza una travessa de dos dies plena de contrastos.