Jornades de BTT a Talarn

Circular al Cap des Clòsos passant per Beret

Distància: 13 km.
Desnivell: 1200m.
Dificultat: ME, S2-S3.
Durada total: 6h.
Punt de sortida: Bagergue.
Dia: 7-12-13.

La temporada passada vam visitar la vall des Raigades i ens va agradar molt per la qual cosa hi hem tornat. En aquesta ocasió hem volgut variar una mica el recorregut. D'aquesta manera, hem ascendit pel Coret dera Sèrra, des de Bagergue; es tracta d'un ascens per una valleta tranquil·la i agradable però bastant directa, sobretot en la part final.

(pujant al Coret dera Sèrra)

(Al Coret dera Sèrra)

Un cop al coll entrem a les pistes d'esquí i baixem cap al pàrquing de Beret tot i que sense arribar-hi ja que quan hem perdut 200m entrem a la vall de l'Arriu deth Miei, ja fora de l'estació, per ascendir suaument fins al Cap des Closos.

(última pala abans del Cap des Clòsos)

(al cim, amb el Mont Valièr al fons)

Un cop al cim només ens queda perdre 1000m- sense pausa fins empalmar amb la pista que duu al Coth de Varrados; el descens és d'aquells bons ja que manté un pendent prou sostingut, en cap moment exigent, i que esquiem per bones neus tot i que amb falta d'homogeneitat: pols a dalt, pols-dura al mig (en algun punt lleugerament encrostada) i ja més pesada a tocar del fons de la vall. A diferència de l'anterior ocasió, aquest dia baixem per les pales més properes a les parets del Tuc de Costerjas ja que l'estabilitat del mantell ho permet.

(pala superior, entrant al Barranc des Raigades)

(bona neu a la part central; ens avancen els que van més ràpid)

(pala final amb Bagergue al fons a l'esquerra)

TRAÇA GPS

Cap des Malhs dera Tartèra (intent Tuc d'Armeros)

Distància: 20 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat: baixa.

Durada total: 7 h.

Punt de sortida: Bagergue.

 

Comencem la temporada d'esquí de muntanya amb un objectiu suau... però ens passem de voltes (de tan suau) que ens acabem desesperant de tal manera que no l'assolim: el Tuc d'Armeros. El col·loquialisme diria: més llarg que un dia sense pa; i efectivament resulta un cim molt desagraït per fer amb esquís. Només mirant els percentatges ja es veu que es més propi d'una ruta de BTT que no pas d'una d'esquís: en 10 km pugem 1100 m... i és que hem fet recorreguts en bici que tenien més desnivell. 

Des de Bagergue seguim la pista que duu al Còth de Varradòs; durant la primera meitat encara podem fer alguna drecera i tirem alguna volta maria (més per recordar com es feia que no per necessitat) però la segona part és un suau ascens gairebé sempre per la pista. Al coll la cosa s'anima una mica i remuntem per la part més est els Malhs dera Tartèra fins al cim homònim. Quan hi som, ja bastants cansats -portem 10 kms!!- decidim renunciar a l'Armeros perquè hauríem de perdre una cinquantena de metres per escometre el finet llom final.

El descens, en la línia de l'ascens: fins arribar al coll de Varradòs encara xalem una mica gràcies als pendents i a la neu (400m-), però a partir d'aleshores ens toca remar força fins a retornar al vehicle i, a més, per neu encrostada.

TRAÇA GPS

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

Sempre ens fa gràcia llegir novel·les que se situen en indrets per on els pass@muntanyes correm habitualment. Seguint aquesta lògica, un autor de referència per a nosaltres és el Pep Coll, escriptor de Pessonada que situa les seves obres en espais pallaresos.

La seva darrera novel·la no n'és una excepció i la localitza a la Vall de Carreu on l'any 1943 es van produir quatre esgarrifosos assassinats en una mateixa família. En primer lloc, cal dir que té una estructura arriscada ja que cada capítol se centra en un dels protagonistes que conformen la història i això pot provocar que quedin històries inconnexes o, a l'altre extrem, que es repeteixi massa informació; però no es produeix cap dels casos i l'autor acaba teixint un argument d'irreprotxable progressió.
Pel que fa a la temàtica, podríem dir que té alguns punts de novel·la negra (situada en un ambient rural) però que el gruix del relat es fixa en el perquè del comportament dels diferents personatges, condicionats en bona mesura pel moment històric: final de la Guerra Civil  i primera etapa del franquisme.
En definitiva, una bona novel·la que descobreix l'enllaç gairebé des del principi però que manté l'interès fins al final.
Finalment, unes imatges d'on es localitza l'obra de quan hi hem estat en bici o a peu:

(Carreu)

 (parets de Pessonada)

 ("carretera" de Carreu)

Per les obagues del Montsec d'Ares

(al Coll d'Ares)

Distància: 30 km.
Desnivell: 1650 m.
Dificultat: baixa però compte a la Canal de l'Embut, especialment a l'entrada (un curt pas de III).

Des de la cara sud del Montsec d'Ares sortim de la cota 1350m per anar a buscar directament la Canal de l'Embut, un espectacular pas per accedir a la carena del Sant Alís que des d'Àger sembla inexpugnable. La veritat és que un cop a dins no té cap dificultat significativa (si la paret està seca, és clar) però, amb tot, no s'hi val a badar perquè no és impossible de relliscar; el principal embull es troba just a l'entrada de la canal en un curt pas d'escalada (III) amb un punt d'exposició "interessant" (una corda pot ser molt útil, especialment si algú no està acostumat a aquests passos). Després d'això, un cop a dins de la canal passem la part de les cadenes -no és gaire llarga- fins a sortir a les antenes de més a l'est, amb alguna grimpadeta més ja sense dificultat.

Un cop a la carena el Pirineu apareix tot blanc i ens recorda que ja està per posar-s'hi amb les foques.

Baixem pel GR-3 fins a Sant Esteve de la Sarga per un bonic bosc, bastant pedregós a la part final. Un cop a St. Esteve empalmem amb l'antic camí que duu a Clua i que ha estat recuperat recentment per l'associació IPCENA. Es tracta d'un agradable passeig enmig dels colors de tardor que encara omplen la zona.

(Cotiella, ben ventat a cotes altes)

(Turbó, poc innivat)

Des de La Clua ens arribem a Alsamora des d'on empalmarem amb el sender que mena a Altimiris, tot i que no hi arribarem,

ja que ens endinsarem, en primer terme, al Barranc de les Xulles i després al Barranc de Carbonera, on el corriol desapareix definitivament i cal que ens barallem amb l'espessa vegetació del barranc fins que decidim sortir al llom. Tampoc hi ha camí però com a mínim està molt més net de vegetació; llàstima perquè l'indret es mereix una visita pels nombrosos encants que té:

Finalment, tornem a sortir a la carena del Montsec d'Ares des d'on ja només ens queda baixar fins al coll homònim i desfer seguint el GR fins on tenim el cotxe.