'Agust' per l'oest del Montsant

Distància: 33 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 4.45 h.

Continuem tirant de clàssics del Montsant ara que està en unes condicions immillorables, amb el ferm al punt d'humitat que fa que sigui un plaer rodar-hi amb la bici. En aquesta ocasió vam recórrer els senders a ponent del Montsant, a l'entorn del triangle: Margalef, la Bisbal i Cabacés. Un dia que va començar amb solet però que va acabar amb plugims que ens van deixar l'última baixada una mica delicada però que vam salvar per tot just 10', quan va començar a ploure més animadament, regant-nos la darrera pujada per anar a buscar els cotxes.

Esbargida als corriols d'Almatret

Distància: 34 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: un parell de quilòmetres abans d'Almatret.

Continuem sense arriscar-nos a anar a gaudir la molta neu que hi ha al Pirineu... entre el risc d'allaus i les méteos capritxoses no ens hi acabem de decidir; per això anem tirant dels bons recursos que tenim al sud menys exposats als atzars del temps.

Fem una matinal a la zona d'Almatret el dia abans de la Duaigües per fer els amables senders que baixen cap a l'Ebre; bones panoràmiques cap als meandres del riu.

Pam amunt, pam avall, repetim la seqüència de sempre:

Comencem pel sender dels Escambrons, fàcil i suau durant els 5 km d'extensió que té.

A continuació remuntada direcció al poble combinant boniques pistes i agradables senders.

Un cop a dalt ens orientem una altra vegada cap al riu per baixar pel sender que més ens agrada de tota la zona, el del Cingle de la Pena; assequible, però amb un puntet més exigent que el fa molt més entretingut que el precedent.

Acabem la jornada baixant pel sender que duu a Valldellenes; el trobem notablement desmillorat respecte l'última visita. Aquelles roderes delaten el responsable de l'empitjorament del ferm, ara molt més descompost i xaragallat; una pena. Amb tot, no ens priva d'arrodonir una bona matinal.

Esquí de muntanya al Puigpedrós

Distància: 14 km.
Desnivell: 1070 m.
Dificultat: fàcil, ME-S2.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: cota 1840 pista refugi Malniu (Meranges).
Dia: diumenge 26.

Passat el poblet de Girul continuem la pista asfaltada que per ara està neta fins una mica abans de la barrera (cota 1840). Caminem 500 m i de seguida deixem l'asfalt per endinsar-nos al bosc poc frondós que ens deixa una mica per sobre del refugi. A partir d'aquí suau flanqueig abans de posar-nos a la suau pala que mena al cim; aquest dia l'afrontem bastant a l'esquerra perquè és on hi ha més neu. No és que en falti, però tampoc en sobra i a la part central es veuen més taurons. Sense més complicacions assolim el cim al mateix temps que el dia es va tapant. 

Fem la baixada per una neu prou tolerable: a dalt, pols compactada pel vessant amb algun tram més pesada i alguna crosta despistada; i a la meitat inferior, una neu primavera força bona que es deixa esquiar a plaer malgrat que amb un punt de desconfiança.

Al mal temps, donar-li passada... al Montsant!

Distància: 43 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: alta, puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98,5%.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Ulldemolins.

Portem un parell de mesos de méteos complicades: neus "estranyes", fang arreu, etc. Però enmig de tot plegat sempre ens queda el paradís del sud: el Montsant, una serra permeable que engoleix l'aigua ràpidament gràcies a la grava o graveta que colonitza bona part dels seus camins i senders. Així, amb el Xavier i l'Agustí decidim d'anar-hi a pedalar (i quan cal, caminar). 

Des d'Ulldemolins tirem amunt cap a la Roca Corbatera per pendents entre moderats i forts, i un tros final de 100m+ carregant la bici. Dia lleig amb vent i núvols al cim. Comencem a carenejar però no s'hi veu un borrall i el vent és força molest.

D'aquesta manera busquem solucions i a l'entrada del Grau de la Grallera ens tirem avall per enclotar-nos i quedar resguardats del vent; a més, anem motivats per veure si es deixa fer raonablement bé el citat grau damunt la bici... el Xavier, que també el coneix d'haver-lo caminat, comenta que no li hagués passat mai pel cap posar-s'hi amb la btt; jo dic que hi ha 50 m- que caldrà caminar però que la resta, batallant-los, es deuen poder fer; i l'Agustí que no té mesura els baixa tots damunt la bici (excepte 5 m lineals) i així desmenteix la meva previsió, per la qual cosa, amb un bon nivell, podem dir que el grau és ciclable en un 99,9%; amb un nivell mitjanet, un 99%. En definitiva, arribem a Morera havent folgat de valent perquè ha sortit millor del previst. Cal destacar la notable amabilitat dels nombrosos senderistes que hi vam trobar i que ens cedien el pas, malgrat que sempre tenen preferència: GRÀCIES!

Aquí no s'acaba la xalada, ja que després d'aquests espectaculars 400m- del grau encara en baixem 300m- fins a tocar de Cornudella; un altre regal ja que bàsicament el descens es fa per un sender boscós força amable, si més no això sembla tenint en compte que venim del grau.

De Cornudella ja comencem a plantejar el retorn i ho fem per Sant Joan de Codolar i el Camí de la Llisera: mitja dotzena de peus a terra i a gaudir del sender i de les panoràmiques que ofereix.

Assolim el coll d'Albarca cansats però amb un bon regust del darrer tram de sender. Així que se'ns escalfa el musell i decidim provar un sender que sempre havíem vist però no ens hi havíem posat mai. La veritat és que va sortir molt bé malgrat que vam voler estirar més el braç que la màniga i tot plegat va acabar en un bucle que ens va tornar a dur al coll d'Albarca on vam buscar un altre sender que havíem fet en altres ocasions però que no vaig saber trobar... entrem en una dinàmica de despropòsits (tan bé que anàvem...), la qual cosa ens indica que val la pena anar enllestint la ruta abans que no l'espatllem del tot.

Tornem a Ulldemolins passant per Santa Magdalena per fer els tramets de divertit GR que ens deixen sota del poble.

El Montsant de nord a sud (i a l'inrevés)

Distància: 20,5 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat: mitjana-baixa.
Punt de sortida: Santa Magdalena (Ulldemolins).
Durada total: 6 h.

Preciosa travessa de nord a sud (i tornada) de la meitat oriental del Montsant, sortint des de l'ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins). 

Còmoda primera pujada fins al Pi de la Carbasseta; a continuació baixem fins al Toll de l'Ou també per agradable corriol. 

En aquest punt reprenem l'ascens cap a la carena fent un bonic sender pel Colomar de la Cova de l'Ós; per ara, dia rúfol que no ens permet gaudir de les vistes. 

A la carena comencem a baixar per la Grallera, el grau més fàcil de tot el Montsant. Just abans d'arribar a Morera de Montsant tornem a pujar pel grau de l'Agnet, notablement més exigent que l'anterior però en cap cas difícil, per bé que amb alguns punts una mica exposats, alhora que espectaculars. 

Tornem a sortir a la carena (per tant, aquest baixa i puja era prescindible) i ara sí que ja gaudim de bones panoràmiques perquè el vent, que ha augmentat, s'ha endut els núvols. 

Un parell de quilòmetres de la sempre agradable carena de la Serra Major fins que prenem el sender del marge dret del Barranc de les Bruixes; raconet més que recomanable però no en època d'anar en pantalons curts i màniga curta ja que hi ha alguns trams que la vegetació tapa notablement l'evident traçat; una bona opció en aquest cas és tornar pel Pas del Gat, a tocar de la Roca Corbatera. A mig camí passem per la Cova del Serret on hi ha una curiosa "surgència" d'aigua a la roca.

Finalment ja només ens queda remuntar per un suau sender fins al Portell de Peret on ja ens tirem cap avall per fer el darrer descens per un preciós sender que ens deixa a tocar de Santa Magdalena.

TRAÇA GPS